Reflexions per compartir

ESPAIS OBERTS I TANCATS I APRENENTATGE

De quina manera afecta la construcció espacial al desenvolupament neuronal dels infants? Que passa en el cervell dels infants quan està 10h al dia tancat dins d’un aula petita en comptes d’estar en contacte en l’aire lliure i la natura? Com afecta a l’aprenentatge està envoltat de natura i espais oberts o de ciment i

ESTRATÈGIES PER INTERVENIR EN EL JOC LLIURE

Basem, sobretot, les estratègies d’intervenció en aspectes comunicatius i relacionals, ja que són els bàsics per a poder dinamitzar i enriquir el joc lliure dels infants aportant nous elements i reptes que afavoreixin el seu aprenentatge. El primer pas (com ja explicitàvem en l’anterior post sobre Acompanyar el joc lliure)  és la preparació, organització i presentació

ACOMPANYAR EL JOC LLIURE

El joc és l’activitat d’aprenentatge per excel·lència. En concret, el joc lliure dona tot el protagonisme de l’acció a l’infant, el qual decideix i actua segons els seus interessos i necessitats, sentint el plaer i la gratificació que li suposa el joc i també els possibles esforços o superació de reptes que porti implícita la

COMPETÈNCIES BÀSIQUES PER DIRIGIR UNA ESCOLA

Arrel de la publicació del llibre La direcció d’Escoles Bressol Municipals–Coneixements i eines clau per part de la Diputació de Barcelona, on hem participat de la redacció d’alguns apartats, hem estat reflexionant sobre les necessitats que hem observat que tenen les direccions de centres educatius. Especialment de les escoles bressol. Beatriz Pont especialitzada en el

LA PSICOMOTRICITAT A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament, en els primers anys de vida, la persona és un ésser global on les diferents àrees o àmbits estan profundament interrelacionats. És al llarg dels anys que anem parcialitzant el nostre coneixement entre emocional, físic, social o relacional, etc. Abans de l’aparició del llenguatge,

MIRADA DE GÈNERE III: CAP A LA COEDUCACIÓ

Per tal de promoure d’una manera ordenada i planificada la coeducació a la nostra escola, cal poder realitzar una mirada i una anàlisi profunda a diferents àmbits del dia a dia al centre. Fixar-nos en els espais, els materials curriculars, el llenguatge i la comunicació que s’estableix en el centre, el temps i els seus

EL MODEL D’ATENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA: EL MODEL ACP

Fa un temps que ens hem anat endinsant en el model d’Atenció Centrat en la Persona, hi hem entrat en contacte en el context de l’atenció a persones grans, especialment les que viuen en residències o Centres de Dia. Però creiem que els paral·lelismes que se’n poden fer amb tots els serveis que tenen per

MIRADA DE GÈNERE II: COEDUCACIÓ

Educar per viure en un món més igualitari i millor vol dir fer algunes coses diferent de com venim fent fins ara. Si volem transformar i desconstruir la cultura que empara la violència i la desigualtat de gènere cal transformar i desconstruir prèviament moltes de les dinàmiques i pràctiques que predominen en les nostres aules

DIÀLEGS OBERTS

En una conferència vam sentir  a parlar del Open Dialogue, o diàleg obert, i ens va interessar molt pels conceptes trencadors que aportava. Democràcia entre pacient i professionals i entre diferents professionals, respecte per la veu de tothom, creure que tothom pot aportar alguna cosa. I pels grans resultats que aquesta tècnica estava donant a

MIRADA DE GÈNERE I: DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt de característiques i atributs psicològics,

COMUNICACIÓ ASSERTIVA

Els diferents estils de comunicació són un element que, qui més qui menys, hem sentit a parlar alguna vegada. Sobretot les persones que treballem amb persones i que per tant la comunicació és la nostra principal eina de treball, cal que en tinguem un coneixement profund. Ignorar certs preceptes pot posar-te molts pals a les

INNOVACIÓ EDUCATIVA ALS INSTITUTS

El documental Curiosos, Cooperatius i Lliures elaborat per Nuria Ibar i Esmeralda Ibar ens aproxima a pràctiques educatives innovadores en instituts catalans. En aquest documental els propis alumnes expliquen les seves vivències i impressions sobre els mètodes d’ensenyament-aprenentatge i també són professors i els membres de l’equip directiu els que expliquen les bases del seu

DEL TRACTE PROFESSIONAL AL TRACTE AMB TENDRESA

La professionalització de certes feines, sobretot socials, assistencials, sanitàries i educatives que havien estat desenvolupades per persones voluntàries durant dècades, va suposar un avenç molt important en l’adquisició de nous coneixements per part de moltes persones que promulgaven per tecnificar i dotar de pensament i ciència les intervencions. Aquest avenç ha estat innegable, deixar de

L’AVALUACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

L’avaluació en el primer cicle d’educació infantil ha d’ésser un element completament integrat en tot el procés educatiu del centre. D’acord amb la LEC, el procés d’avaluació ha d’estar referit al desenvolupament personal de l’infant i a l’aprenentatge, ha de ser continu i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius i ha

COM GENERAR SENTIMENT DE PERTINENÇA VERS L’EQUIP?

Que és el sentit de pertinença? El sentiment de pertinença és un sentiment personal, ens sentim vinculats a algú o algun grup i aquest vincle fa que ens predisposi a tenir una conducta proactiva  per defensar i recolzar a aquest grup.  El que més fàcil ens és traslladar aquest sentiment grupal és a la família.

PROGRAMAR A L’ESCOLA BRESSOL

En un anterior post, el currículum a l’escola bressol, ja apuntàvem idees per a programar i planificar les activitats i aprenentatges de manera coherent i alineada amb al currículum del primer cicle de l’educació infantil. En aquest post, volem poder aprofundir com programar de manera pràctica a través del currículum d’educació infantil per tal d’incorporar-lo

L’ENTREVISTA D’ACOMPANYAMENT PEL DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

Ens agrada parlar d’acompanyament i no d’avaluació per la connotació tant pejorativa que acostuma a tenir per les persones. Sentir-se avaluat posiciona a les persones en estat d’alerta i sovint de defensa. Com si l’objectiu de l’avaluació fos el de trobar algún element d’error o falta en l’altre i assenyalar-lo. Potser és que hem patit

SISTEMA DE GESTIÓ DOCUMENTAL

Amb la documentació que es genera a les escoles s’ha fet evident,  ja d’un temps ençà, la necessitat d’implementació d’un sistema de gestió documental (SGD) que permeti una localització eficaç i eficient de la informació, així com evitar generar-ne de duplicada o de més. Aquest sistema ha de permetre guardar i localitzar ràpidament tot el

COMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA

L’aspecte de la comunicació entre l’escola i la família és cabdal en tots els nivells formatius de l’infant. Tant per la família com per a l’escola, una bona comunicació aporta elements que són determinants pel bon desenvolupament dels dos àmbits. Per a que es doni una bona i correcta comunicació cal un element de confiança

COM EXPLICAR LA MORT ALS INFANTS?

En la nostra societat, aquest continua sent un tema del que ens costa parlar, continua sent un tràngol molt difícil de posar-hi paraules entre els adults, sovint quan mort un familiar d’un amic, d’un veí no sabem ni que dir… no ens han ensenyat com s’encara la mort perquè en general s’ha silenciat, com si