BLOG

EL MOVIMENT LLIURE A LA PRIMERA INFÀNCIA

Tot i que pot semblar un concepte nou en pedagogia, associant aquesta idea al que s’ha vingut anomenant criança respectuosa, el concepte de moviment lliure el va desenvolupar Emmi Pikler a mitjans del segle XX.

La importància d’aquest concepte ve lligat al que és la importància del moviment en la primera infància. Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament. En els primers anys de vida les diferents capacitats estan profundament interrelacionades, sobretot abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn. És a través del moviment que es potencia i es reforça l’autoestima i l’autonomia dels infants. A partir de la vivència del propi cos i del plaer que els proporciona el moviment van prenent consciència del jo i van construint la seva identitat així com aprenen a conèixer i acceptar els límits, tant els propis com els de l’entorn.

Agafant consciència, doncs, de la importància del moviment en la primera infància, Pikler va concloure que per tal que aquest desenvolupament motriu fos significatiu per a l’infant s’havia de donar de manera espontània a través del propi interès, motivació i joc i, així, s’afavoriria l’autonomia de l’infant.

Tot això pot semblar molt fàcil, però no ho és gens! Des de que neixen als nadons els fem agafar postures, els forcem a enlairar el cap posant-los de bocaterrosa, els posem asseguts entre mil coixins quan encara no s’aguanten, els posem drets i els fem caminar, etc. Ens sembla que quan abans avancin el seu desenvolupament motriu millor i que som nosaltres, els adults, els que els hem d’ensenyar a fer-ho. Pikler ens diu que els infants estan més que preparats per anar aprenent de manera autònoma i al seu ritme, també pel que fa al moviment i al desenvolupament motriu i, per tant, la nostra missió com a adults que acompanyem criatures és la d’observar, respectar i, com a molt, animar en les seves descobertes i assoliments. Aquesta ajuda externa que els proporcionem sempre a fi de bé, segons Pikler és perjudicial ja que si col·loquem al nadó en una posició que encara no domina per si mateix, li impedim el moviment, ja que per si sol/a no podrà sortir d’aquesta posició. També, al ser una postura forçada i no natural per a ell, els músculs estaran en tensió i, a més, estarem frenant la seva autonomia, al dependre absolutament de l’adult.

No cal confondre moviment lliure amb deixar fer sense més. Pikler planteja que, per tal que hi hagi un creixement harmoniós, cal que existeixi una relació afectiva amb l’adult que li ha de proporcionar aquest vincle i seguretat per al seu desenvolupament. És a dir que cal que l’adult acompanyi l’infant amb estima i respecte però sense interferir de manera molt incisiva per tal que l’infant pugui buscar, de manera autònoma, recursos i estratègies per superar reptes i obstacles i es desenvolupi en plenitud.

Hi ha diverses coses que podem fer per afavorir el lliure moviment de l’infant:

Sobretot, cal que pensem en l’espai des d’una mirada d’infant, no d’adult. Cal que visualitzem l’espai des de la perspectiva dels infants, des de la seva mida i visió. A partir d’aquí veure les possibilitats que ens ofereix l’espai per tal que sigui prou diàfan i no limitador del lliure moviment com que no suposi un espai buit, sense estímuls ni inabastable.

Plantegem un espai ampli i segur per tal que l’infant pugui estar al terra, explorant i jugant segons tingui necessitat. Podem proveir l’espai de diferents elements estimulants que afavoreixin que l’infant vulgui desplaçar-se, controlant les distàncies per tal que no sigui una missió impossible per a ell però tampoc resulti excessivament fàcil.

Un dels factors més importants és la nostra presència com a adults acompanyants, cal estar present, retornar i acompanyar amb la nostra mirada i el nostre cos, sense interferir en la seva exploració motriu ni guiar excessivament l’infant en les seves conquestes. El lliure moviment busca que sorgeixi de l’interès intrínsec de l’infant per anar assolint diferents estadis motrius pel que només cal que estiguem presents i donem el protagonisme a l’infant, als seus interessos i als seus propis processos.

Compartir

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print