MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament.

En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat d’exploració de l’entorn amb tots els seus sentits. Els materials educatius, doncs, són una ajuda fonamental per al desenvolupament global de l’infant a nivell afectiu, físic, cognitiu i social.

Els materials a l’escola bressol són els intermediaris entre l’infant i l’activitat que vol desenvolupar, per tant, cal poder facilitar aquell material que s’ajusti a les seves necessitats de desenvolupament i aprenentatge. En aquest sentit, cal que puguem explorar el material, adonant-nos de les seves possibilitats, tant per l’objecte sol com en combinació amb altres, on les possibilitats d’acció es multipliquen.

En l’etapa de primera infància, parlar de materials educatius és parlar de materials i objectes per a la vida, és a dir, quotidians i amb possibilitats globals. Per tant, s’entén que qualsevol objecte quotidià té possibilitats educatives. Ara bé, com seleccionem, escollim i disposem aquests materials per tal d’extreure’n el seu màxim potencial educatiu?

Els infants s’aproximen als aprenentatges a partir de la curiositat i la motivació. Fomentar el moviment i l’exploració lliure és fonamental per tal que puguin trobar respostes a aquesta curiositat i interès que els suscita l’entorn. Per tant, una de les primeres accions que cal que fem com a educadores és descobrir què encurioseix als infants, què els crida l’atenció i els motiva. Evidentment, en aquest sentit, el coneixement que tinguem de l’etapa i de les característiques de les edats amb les que treballem és ja un punt a favor, però cal que vinculem aquest coneixement amb l’observació individualitzada i grupal dels infants. Cal que observem intentant deslliurar-nos de les creences prèvies, de dirigir el nostre pensament i reflexions cap allò que ja coneixem i ens fa sentir segures i, per tant, observar de la manera més neutra possible allò que interessa, motiva i crida l’atenció dels infants. Recordem que la curiositat és el motor de l’aprenentatge, i que cal que la fomentem constantment amb l’elecció de materials, la seva disposició, la seva renovació i també, amb la nostra intervenció que els interpel·li a l’acció, al moviment i a l’experimentació.

Els materials dels que disposem han de complir, doncs, el requisit primordial de motivar i interessar els infants. Altres elements que han de contenir i que cal que tinguem en compte és que han de ser el màxim de globalitzats, permetent diversos usos i possibilitats. Han de permetre posar en joc les vivències, les emocions i les habilitats dels infants, suposant-los petits reptes o possibilitats que s’entronquin amb les seves necessitats d’aprenentatge i de desenvolupament.

Per tal de considerar els materials com a globalitzats cal que siguin poc estructurats i finalistes, que promoguin diferents opcions d’ús. Així, podrà resultar útil per a diversos infants, a l’hora que ho serà per a un mateix alhora que pot anar explorant i descobrint noves possibilitats. En aquest sentit, també caldrà preveure la diversitat de materials i les seves combinacions, ja que les possibilitats educatives d’un material es multipliquen quan aquest interacciona amb altres elements de l’entorn. Així, veiem que és tan important pensar en el material en si, com reflexionar sobre el context en el qual es presenta aquest material.

Resumint, els materials han de ser atractius i estèticament agradables, motivadors, globalitzats, poc estructurats, amb diferents possibilitats d’acció i interacció. Com més possibilitats d’ús i quan més infants hi puguin interaccionar, millor.

Hem de disposar de materials en quantitat suficient, per afavorir les relacions positives entre els infants, però sense excessos, per no dispersar l’infant que es pot trobar aclaparat per l’excés o multitud d’opcions i, per tant, aconseguirem l’efecte contrari.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →