Continuant amb els posts sobre ambients, hem volgut entrar més al detall en cadascun dels ambients per tal d’aprofundir en les seves possibilitats en l’aprenentatge. Pensem que és molt interessant incorporar un ambient per aprofundir en l’autoconeixement de l’infant i iniciar el treball de les seves emocions per tal de, progressivament, iniciar-se en el coneixement
Sovint quan inicies un projecte empresarial, sigui en l’àmbit que sigui, també en l’àmbit educatiu i social, et sorprenen la quantitat de requisits legals que cal complir. Molts d’ells et semblen requisits potser que s’han fet per posar la vena abans de la ferida. D’altres que son per complir l’expedient però que per l’esforç que
Continuant amb els posts sobre ambients que podeu veure en aquests enllaços, ambients d’aprenentatge en l’educació infantil (I) i ambients d’aprenentatge en l’educació infantil (II) hem volgut entrar més al detall en cadascun dels ambients per tal d’aprofundir en les seves possibilitats en l’aprenentatge. L’ambient científic i matemàtic es basa en la capacitat inherent dels
Els plecs de clàusules tècnics i administratius son els documents que recullen tots els requisits que un ens públic determina, que vol que compleixi el licitador per a la gestió d’un determinat servei. Després de 20 anys de llegir plecs de clàusules per a la gestió d’escoles bressol, centres de dia de gent gran, ludoteques
Arrel de la taula de debat de la Fundació Jaume Bofill sobre Com t’ha anat l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat. Volem fer-vos arribar les principals idees que a nosaltres ens van impactar més. Així com les idees que a nosaltres ens ha suscitat per si us poden acompanyar en les vostres reflexions.
Aquest és un tema molt dificultós. Estem ja acostumades a que la part teòrica la tenim més que apresa però, a l’hora de la veritat, traduir aquesta teoria en els aspectes d’atenció a les persones, sigui en una escola bressol, sigui en un centre de dia, ja ens costa més. I és aquí on sovint
Sovint quan treballem amb equips de serveis que atenen a persones, ja siguin escoles bressol o residències de gent gran, trobem gairebé sempre el mateix dilema. La contraposició entre els processos operatius i els processos tècnics. Com si fossin excloents uns dels altres, en realitat acostumem a percebre que ocupar-se d’uns o altres en funció
De quina manera afecta la construcció espacial al desenvolupament neuronal dels infants? Que passa en el cervell dels infants quan està 10h al dia tancat dins d’un aula petita en comptes d’estar en contacte en l’aire lliure i la natura? Com afecta a l’aprenentatge està envoltat de natura i espais oberts o de ciment i
Basem, sobretot, les estratègies d’intervenció en aspectes comunicatius i relacionals, ja que són els bàsics per a poder dinamitzar i enriquir el joc lliure dels infants aportant nous elements i reptes que afavoreixin el seu aprenentatge. El primer pas (com ja explicitàvem en l’anterior post sobre Acompanyar el joc lliure) és la preparació, organització i presentació
El joc és l’activitat d’aprenentatge per excel·lència. En concret, el joc lliure dona tot el protagonisme de l’acció a l’infant, el qual decideix i actua segons els seus interessos i necessitats, sentint el plaer i la gratificació que li suposa el joc i també els possibles esforços o superació de reptes que porti implícita la
Arrel de la publicació del llibre La direcció d’Escoles Bressol Municipals–Coneixements i eines clau per part de la Diputació de Barcelona, on hem participat de la redacció d’alguns apartats, hem estat reflexionant sobre les necessitats que hem observat que tenen les direccions de centres educatius. Especialment de les escoles bressol. Beatriz Pont especialitzada en el
Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament, en els primers anys de vida, la persona és un ésser global on les diferents àrees o àmbits estan profundament interrelacionats. És al llarg dels anys que anem parcialitzant el nostre coneixement entre emocional, físic, social o relacional, etc. Abans de l’aparició del llenguatge,
Per tal de promoure d’una manera ordenada i planificada la coeducació a la nostra escola, cal poder realitzar una mirada i una anàlisi profunda a diferents àmbits del dia a dia al centre. Fixar-nos en els espais, els materials curriculars, el llenguatge i la comunicació que s’estableix en el centre, el temps i els seus
Fa un temps que ens hem anat endinsant en el model d’Atenció Centrat en la Persona, hi hem entrat en contacte en el context de l’atenció a persones grans, especialment les que viuen en residències o Centres de Dia. Però creiem que els paral·lelismes que se’n poden fer amb tots els serveis que tenen per
Educar per viure en un món més igualitari i millor vol dir fer algunes coses diferent de com venim fent fins ara. Si volem transformar i desconstruir la cultura que empara la violència i la desigualtat de gènere cal transformar i desconstruir prèviament moltes de les dinàmiques i pràctiques que predominen en les nostres aules
En una conferència vam sentir a parlar del Open Dialogue, o diàleg obert, i ens va interessar molt pels conceptes trencadors que aportava. Democràcia entre pacient i professionals i entre diferents professionals, respecte per la veu de tothom, creure que tothom pot aportar alguna cosa. I pels grans resultats que aquesta tècnica estava donant a
Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt de característiques i atributs psicològics,
Els diferents estils de comunicació són un element que, qui més qui menys, hem sentit a parlar alguna vegada. Sobretot les persones que treballem amb persones i que per tant la comunicació és la nostra principal eina de treball, cal que en tinguem un coneixement profund. Ignorar certs preceptes pot posar-te molts pals a les
El documental Curiosos, Cooperatius i Lliures elaborat per Nuria Ibar i Esmeralda Ibar ens aproxima a pràctiques educatives innovadores en instituts catalans. En aquest documental els propis alumnes expliquen les seves vivències i impressions sobre els mètodes d’ensenyament-aprenentatge i també són professors i els membres de l’equip directiu els que expliquen les bases del seu
La professionalització de certes feines, sobretot socials, assistencials, sanitàries i educatives que havien estat desenvolupades per persones voluntàries durant dècades, va suposar un avenç molt important en l’adquisició de nous coneixements per part de moltes persones que promulgaven per tecnificar i dotar de pensament i ciència les intervencions. Aquest avenç ha estat innegable, deixar de
