El benestar és un dels elements clau del nou Currículum ja que es contempla la necessària priorització de l’infant i el respecte cap a ell, els seus ritmes i els seus processos, situant-lo al centre en tot moment de l’acció educativa.
El nou Currículum situa l’infant al centre en els seus diversos plantejaments a partir de l’expressió dels eixos de desenvolupament i aprenentatge centrats en l’infant i no el contingut a transmetre. Recordem que els eixos es descriuen així:
- Un infant que creix amb autonomia i confiança.
- Un infant que es comunica amb diferents llenguatges.
- Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat.
- Un infant que forma part de la diversitat del món que l’envolta
Així, cada eix es centra en l’infant i no en el concepte a treballar, això s’adscriu també al treball competencial on l’aprenentatge no es centra només en l’adquisició de coneixements, sinó en saber-los aplicar i transferir a altres situacions. Veure post competències
Vist aquest element inicial de situar l’infant al centre de l’acció educativa, i que es relaciona amb la priorització del seu benestar al buscar una mirada personalitzada i una resposta educativa en sintonia, hi ha també elements clau en relació al benestar de l’infant que s’han de tenir presents en l’etapa de l’educació infantil.
Quan es parla de benestar es parla de confiança, de seguretat, de vincle, d’escolta i de respecte entre altres. Aquests són elements bàsics que s’han de treballar des del primer moment en els que ens relacionem amb l’infant: acollir, escoltar, observar, donar respostes fiables a les seves necessitats ens ajudaran en aquest procés. Ara bé, cal ampliar la mirada de la nostra acció educativa i buscar que tant les diferents propostes educatives i materials, com l’organització, els temps o els processos, estiguin en sintonia d’oferir benestar i seguretat als infants en les diverses dimensions en les que es desenvolupa l’activitat educativa. Atenent també als diferents plans del benestar per tal d’actuar de manera globalitzada, des d’una visió integral i que ha de confluir en atendre les dimensions físiques, emocionals, cognitives, relacionals, socials, ambientals, psicològiques, etc. Així, cal poder observar de manera global tant les diferents dimensions de l’acció educativa com les dimensions personals dels infants per tal de procurar garantir el seu benestar des de totes les mirades possibles.
Com dèiem anteriorment, el benestar es relaciona amb la confiança i el vincle i, per tant, amb la seguretat que proporciona la figura adulta de referència. En aquest sentit, s’han de prioritzar els elements relacionals i afectius entre l’infant i l’adult de referència, buscant espais de tracte individualitzat, afavoridors de connexions emocionals i vincles, tot reconeixent i respectant la individualitat.
En el treball per al benestar dels infants cobra també especial rellevància l’ambient generat en l’escola. Parlem de l’ambientació i disposició dels espais i materials però també de l’ambient i el clima que genera i transmet l’educadora. Cal prendre consciència de la nostra presència i mirada educativa i del que transmet per tal que vagi en sintonia amb l’atmosfera desitjada per afavorir el benestar i l’aprenentatge dels infants. L’ambientació dels espais i materials de les escoles ha de ser harmoniosa, estètica, agradable i càlida. Visualitzar l’escola com un lloc de vida per ser explorat on tenir experiències d’aprenentatge significatives.
Finalment volíem fer esment als estudis de neuroeducació que relacionen l’aprenentatge amb les emocions positives i on s’observa la dificultat d’aprendre en situacions d’estrès. Així, el benestar de l’infant té un impacte directe en el seu aprenentatge i desenvolupament, quan no ens sentim en perill ni hem d’estar alerta sinó que ens sentim segurs, contents i confiats i l’entorn ens acompanya, aprendrem de manera més perdurable i significativa.
