Els infants, a partir dels primers estadis de vida, aprenen de manera globalitzada a través de l’exploració dels objectes i de les situacions de la vida quotidiana. L’aprenentatge es produeix a partir de posar en joc tots els seus sentits i la interrelació que es dona entre ells i la informació que els transmeten.
La forma globalitzada en la que aprenen els infants en les primeres edats és un fet sabut i reconegut en l’educació infantil i el plantejament de les propostes i de les situacions d’aprenentatge que es donen, sobretot a les escoles bressol, ja fa temps que va en aquesta línia, en oferir propostes obertes amb diverses possibilitats de realització i interacció per part dels infants. Tot i així, és important tenir-ho present i aprofundir en aquest concepte quan programem o prenem decisions pedagògiques per tal de poder assegurar i incidir en aquesta globalitat necessària que han de contenir les propostes educatives presents en els espais i aules de l’educació infantil.
La globalització de l’aprenentatge també es relaciona amb la seva significativitat i funcionalitat, ja que no només ha d’interrelacionar diversos sabers o continguts, sinó que s’ha de connectar amb els coneixements previs de l’infant i amb la seva realitat i context. Així, quan pensem en la globalització de l’aprenentatge ho hem de fer atenent als:
- Components intrínsecs dels sabers plantejats en les propostes
- Components individuals dels infants (interessos, necessitats, coneixements previs,…)
- Context i situació en la que es presenten les propostes per tal que siguin significatives i amb sentit.
Tal com estableix el Decret 21/2023:
“L’infant aprèn i es relaciona amb el seu entorn de forma global establint connexions de manera natural entre els diferents àmbits de coneixement. Viu i creix com a subjecte complet que es desenvolupa en tots els espais de la seva experiència, sense fragmentacions. L’educació infantil ha d’estar connectada a la realitat i l’ha de presentar davant l’infant de la manera més propera possible a la seva forma d’aprendre.
És a través de les diferents situacions globalitzades i amb sentit que l’infant construeix i torna a construir les estructures que utilitza per entendre la realitat i per intervenir-hi. L’aprenentatge no es pot segmentar ni aïllar de les situacions reals i autèntiques en què s’ha de fer servir allò que s’aprèn.”
Així doncs, com podem treballar o concretar la globalització de l’aprenentatge en el nostre dia a dia?
- Programar o plantejar propostes en les que es permeti transitar del tot o conjunt a les parts i no a l’inrevés: Es tracta de presentar propostes i situacions d’aprenentatge el màxim de complertes, amb diferents possibilitats de profunditat i en les que es puguin extreure diversos aprenentatges.
- Buscar intencionadament la interrelació entre diferents sabers, donant-hi significat: a través de l’observació dels processos dels infants i de la intencionalitat de la nostra intervenció, plantejar diverses finalitats, contemplant les possibilitats que ofereix la proposta per tal de potenciar-les. Per exemple, introduir elements d’autoconcepte o autoconeixement en una proposta de mesures, treballar un vocabulari determinat per cada tipus de proposta, etc.
- Plantejar situacions que s’emmarquin en la quotidianitat i en els contextos de la vida diària, ja que les activitats quotidianes no només aporten valor per si mateixes, sinó que s’hi poden potenciar coneixements i aprenentatges de tot tipus de manera vinculada, posant en relació i dotant de significat diversos sabers no relacionats de manera directa amb l’activitat com, per exemple: posició espaial, nocions temporals, classificacions, autoconcepte, mesures, etc.
- Observar els interessos i necessitats dels infants i aprofitar-los per promoure situacions que hi donin resposta des de la seva iniciativa i curiositat, així com acollir l’imprevist i explorar les qüestions o les activitats proposades pels infants de manera no planificada.
- Deixar explorar i experimentar en llibertat els infants per tal que puguin anar extraient les possibilitats d’aprenentatge que atorga una proposta ben planificada: que els infants puguin posar en marxa els seus sentits, els seus coneixement previs, formular les seves hipòtesi i realitzar els seus raonaments i aprenentatges autònoms. Com a educadores cal que acompanyem aquests processos i obrim noves vies d’exploració o raonament per tal de buscar el màxim d’aprofundiment en la proposta.
- Considerar el temps com una estructura flexible al servei de la proposta educativa.
- Preparar i mostrar les propostes en format de provocacions i reptes que suposin construir coneixement a partir d’aprenentatges anteriors, dotant-les de nous elements que n’ampliïn les possibilitats de recorregut i d’enllaç amb els diversos sabers i capacitats.
En definitiva, cal prendre consciència de les possibilitats de globalització de les propostes per tal d’enriquir-les i dotar-les de continguts i significats tant de les activitats de la vida quotidiana com de les activitats planificades o de les activitats espontànies a través del joc i la lliure exploració dels espais i materials.
Com sempre es tracta de reflexionar sobre el què, el com i el per què oferim les nostres propostes educatives i intentar buscar noves possibilitats i noves interrelacions entre sabers i coneixements en un context quotidià i proper a l’infant.
Si voleu que us ajudem a planificar propostes més globalitzades no dubteu en contactar amb nosaltres!!
