Educació

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA EN L’ATENCIÓ A PERSONES

Aquest és un tema molt dificultós. Estem ja acostumades a que la part teòrica la tenim més que apresa però, a l’hora de la veritat, traduir aquesta teoria en els aspectes d’atenció a les persones, sigui en una escola bressol, sigui en un centre de dia, ja ens costa més. I és aquí on sovint

ESPAIS OBERTS I TANCATS I APRENENTATGE

De quina manera afecta la construcció espacial al desenvolupament neuronal dels infants? Que passa en el cervell dels infants quan està 10h al dia tancat dins d’un aula petita en comptes d’estar en contacte en l’aire lliure i la natura? Com afecta a l’aprenentatge està envoltat de natura i espais oberts o de ciment i

ESTRATÈGIES PER INTERVENIR EN EL JOC LLIURE

Basem, sobretot, les estratègies d’intervenció en aspectes comunicatius i relacionals, ja que són els bàsics per a poder dinamitzar i enriquir el joc lliure dels infants aportant nous elements i reptes que afavoreixin el seu aprenentatge. El primer pas (com ja explicitàvem en l’anterior post sobre Acompanyar el joc lliure)  és la preparació, organització i presentació

ACOMPANYAR EL JOC LLIURE

El joc és l’activitat d’aprenentatge per excel·lència. En concret, el joc lliure dona tot el protagonisme de l’acció a l’infant, el qual decideix i actua segons els seus interessos i necessitats, sentint el plaer i la gratificació que li suposa el joc i també els possibles esforços o superació de reptes que porti implícita la

LA PSICOMOTRICITAT A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament, en els primers anys de vida, la persona és un ésser global on les diferents àrees o àmbits estan profundament interrelacionats. És al llarg dels anys que anem parcialitzant el nostre coneixement entre emocional, físic, social o relacional, etc. Abans de l’aparició del llenguatge,

MIRADA DE GÈNERE III: CAP A LA COEDUCACIÓ

Per tal de promoure d’una manera ordenada i planificada la coeducació a la nostra escola, cal poder realitzar una mirada i una anàlisi profunda a diferents àmbits del dia a dia al centre. Fixar-nos en els espais, els materials curriculars, el llenguatge i la comunicació que s’estableix en el centre, el temps i els seus

MIRADA DE GÈNERE II: COEDUCACIÓ

Educar per viure en un món més igualitari i millor vol dir fer algunes coses diferent de com venim fent fins ara. Si volem transformar i desconstruir la cultura que empara la violència i la desigualtat de gènere cal transformar i desconstruir prèviament moltes de les dinàmiques i pràctiques que predominen en les nostres aules

MIRADA DE GÈNERE I: DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt de característiques i atributs psicològics,

INNOVACIÓ EDUCATIVA ALS INSTITUTS

El documental Curiosos, Cooperatius i Lliures elaborat per Nuria Ibar i Esmeralda Ibar ens aproxima a pràctiques educatives innovadores en instituts catalans. En aquest documental els propis alumnes expliquen les seves vivències i impressions sobre els mètodes d’ensenyament-aprenentatge i també són professors i els membres de l’equip directiu els que expliquen les bases del seu

L’AVALUACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

L’avaluació en el primer cicle d’educació infantil ha d’ésser un element completament integrat en tot el procés educatiu del centre. D’acord amb la LEC, el procés d’avaluació ha d’estar referit al desenvolupament personal de l’infant i a l’aprenentatge, ha de ser continu i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius i ha

PROGRAMAR A L’ESCOLA BRESSOL

En un anterior post, el currículum a l’escola bressol, ja apuntàvem idees per a programar i planificar les activitats i aprenentatges de manera coherent i alineada amb al currículum del primer cicle de l’educació infantil. En aquest post, volem poder aprofundir com programar de manera pràctica a través del currículum d’educació infantil per tal d’incorporar-lo

COMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA

L’aspecte de la comunicació entre l’escola i la família és cabdal en tots els nivells formatius de l’infant. Tant per la família com per a l’escola, una bona comunicació aporta elements que són determinants pel bon desenvolupament dels dos àmbits. Per a que es doni una bona i correcta comunicació cal un element de confiança

COM EXPLICAR LA MORT ALS INFANTS?

En la nostra societat, aquest continua sent un tema del que ens costa parlar, continua sent un tràngol molt difícil de posar-hi paraules entre els adults, sovint quan mort un familiar d’un amic, d’un veí no sabem ni que dir… no ens han ensenyat com s’encara la mort perquè en general s’ha silenciat, com si

EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

L’educació pot fer molt en la lluita i en la reducció de les desigualtats socials emparant-se en els principis i valors socials i democràtics que el sustenten. Cal, però, evitar prejudicis respecte famílies i infants en risc d’exclusió i desenvolupar recursos i estratègies no segregadores. Prejudicis com que aquests infants i famílies fan més absentismes

REMOVENT L’ORGANITZACIÓ ESCOLAR: L’EDUCACIÓ A TEMPS COMPLET

Fa un temps que hem començat a escoltar el concepte d’educació a temps complet com a base per a una reforma educativa que contempli aspectes tan cabdals com l’equitat i la qualitat en l’educació. A partir de pensar una organització escolar que respongui a les necessitats plantejades tant a nivell social, familiar com educatiu, se’ns

FOMENTAR EL COMPROMÍS SOCIAL AMB LA NO VIOLÈNCIA

El dia 2 d’octubre se celebra el dia internacional contra la no violència en commemoració al naixement de Gandhi, precursors i activista de la no violència. Malauradament coincideix aquest dia amb uns esdeveniments arreu del país que posen en rellevància, més que mai, la necessitat d’interpel·lar a aquest moviment. La no violència no és un

INFANTS AMB ALTES CAPACITATS A L’ESCOLA

Com podem afrontar el repte de tenir un infant amb altes capacitats a l’aula ?Cal que socialitzem les altes capacitats a través de donar valor a allò que tenim tots de diferent. Com a mestres tenim una funció molt important de detecció de nens i nenes amb necessitats educatives especifiques, i els infants amb altes

L’AIGUA COM EXPERIÈNCIA EDUCATIVA

Quan arriba la calor a moltes escoles es realitzen activitats amb aigua amb l’objectiu principal de refrescar-se i gaudir d’una estona de lleure de manera diferent. Ara bé, l’aigua és un element que dóna molt de si i que pot constituir una experiència educativa d’alt nivell si estructurem i planifiquem l’activitat i la vivència d’interacció

HÀBITS I RUTINES

Primerament, caldria poder diferenciar el que són les rutines dels hàbits, ja que acostumem a confondre’ls i a parlar-ne indistintament quan no són el mateix. Les rutines serien aquelles activitats que es realitzen de forma regular i de manera sistemàtica i acostumen a tenir un caràcter ineludible. En quan als hàbits serien les activitats que