Una de les funcions principals que realitzen els serveis d’atenció a les persones és la de cohesió social. A través del treball propi de cada centre les persones que hi participen o hi viuen se senten part integrant d’un recurs. Així, el servei, es redimensiona com un espai social on es donen relacions, pautes i es genera cert sentiment de pertinença.
Cal que des de cada centre se sigui molt conscient d’aquesta funcionalitat per tal de potenciar-la, en tant establir vincles socials és una de les necessitats bàsiques de les persones a les quals atenem. Però encara voldríem anar un pas més enllà per tal de reflexionar sobre la importància de les xarxes de suport social i com podem fer des de cada servei per esdevenir xarxa i facilitar a les persones el suport necessari en aquest àmbit.
Per entendre de què parlem quan parlem de xarxa de suport social podríem definir-ho com la globalitat de relacions que un individu percep com a personalment rellevants i que poden esdevenir un suport per a la persona, tant des d’un punt de vista de cobrir una necessitat de qualsevol tipus com de trobar certa pertinença a un grup o estructura.
Disposar o no d’una xarxa de suport social pot suposar un impacte bastant profund en la qualitat de vida de les persones, afectant, a més, a nivells d’identitat personal, competència, autoestima o possibilitats d’adaptació de la persona a noves situacions.
Podem trobar diferents tipus de suport social i és bo conèixer-los:
- Suport tangible o instrumental: ajuda directa en béns, diners o serveis
- Suport informacional: coneixement sobre algun aspecte o recurs de l’entorn que ajudi a la persona en la resolució d’alguna necessitat o dificultat.
- Suport emocional: enfortir el sentiment de pertinença i de vinculació social.
Així mateix, podem trobar encara una altra taxonomia en tant el suport social pot ser estructural o bé funcional:
- Suport estructural: on es tindria en compte el nombre de persones o entitats a les que una persona pot recórrer en cas de necessitats.
- Suport funcional: on es valoraria la percepció que té la persona sobre la disponibilitat de suport i de l’adequació del mateix.
Per tal que una persona tingui una xarxa de suport social que li proporcioni la seguretat i un sòlid sentiment de pertinença cal doncs tenir en compte no només la quantitat de persones que l’envolten o amb les quals es relaciona, sinó també la qualitat d’aquestes relacions i com són percebudes per cadascú.
En tot cas, des dels serveis d’atenció a les persones, podem treballar en pro de cobrir aquestes necessitats inherents a les persones, tant en les mateixes persones que atenem com també amb les famílies de les mateixes. Cal sempre, però, tenir present quina necessitat té cada persona i família i poder ajustar les accions i les intervencions per tal que puguin trobar els suports necessaris als seus processos vitals. Per exemple, ens podem trobar amb famílies nouvingudes que no tenen ningú al poble ni coneixement de l’entorn social, amb famílies que tenen un cercle molt reduït i se senten soles en els nous processos pels quals estan passant (maternitat, cura d’un familiar amb demència,…) o persones al centre que parteixen d’algun estigma social que els dificulta o impedeix crear noves relacions o establir xarxes socials.
En tots els casos, com a servei, hem de poder oferir certs recursos, estratègies o coneixements que ajudin a la persona a crear vincles i a trobar respostes en l’entorn per tal de que puguin anar teixint la seva pròpia xarxa de suport social.
En aquest sentit, pren especial relleu el poder participar com a servei en el màxim d’activitats de l’entorn, amb altres entitats o associacions del territori que poden oferir noves experiències, contacte amb altra gent i ampliació en el coneixement dels recursos del territori. Si enfoquem bé l’objectiu d’aquesta participació, la vivència de compartir activitats i serveis amb altres persones o entitats serà més profitosa.
Per poder participar i també per tal d’oferir informació i coneixement a les persones i famílies que atenem respecte a l’entorn i les seves possibilitats cal que en tinguem un gran coneixement. Cal que puguem conèixer en profunditat tot el què ofereix el nostre entorn en relació a possibles ajudes i suports o possibilitats d’establir relacions socials diferents de les que es promouen en el servei. Es tracta de conèixer entitats, associacions i serveis que puguin formar part de la xarxa relacional de les persones i famílies del nostre centre.
Un aspecte molt important a tenir en compte a l’hora d’abordar el tema del suport social és que nosaltres, com a servei, tenim una relació desigual amb la persona ja que som professionals i, per tant, no estaríem parlant d’una relació entre iguals amb la persona. A més, cal que puguem situar-nos sempre dins d’un marc en el que la relació sigui en termes professionals. En aquest sentit, podem oferir alguna ajuda o suport puntual a la persona, sempre com a servei i mai a títol individual, però cal poder sempre redirigir a la persona cap al servei o entitat que pugui cobrir la seva necessitat i també per evitar certa relació de dependència, també en casos en els que ens encarreguem sempre d’oferir les solucions que necessita la persona en cada moment i no veiem la necessitat de que aquesta persona pugui crear o ampliar la seva xarxa per tal de trobar-hi allà la seva resposta.
Així doncs, per tal d’evitar aquesta relació desigual és molt convenient que des del servei fomenten la creació de grups o d’associacions entre iguals que puguin suposar un suport social tant per a les persones com per a les seves famílies segons els seus interessos i necessitats.
Si tenim en compte aquest vessant de les persones i creiem fermament en la funció de cohesió social del nostre servei, podem oferir a les persones més recursos per al seu benestar i més apoderament per afrontar noves situacions o dificultats.
