En els serveis d’atenció a les persones és necessari anar canviant de paradigma en la concepció i disseny dels espais, defugint dels ambients institucionalitzats i enfocats a l’exercici professional per convertir-los en espais de vida per aquelles persones que són partícips dels serveis, que en fan ús o hi conviuen. Es tractaria d’enfocar el disseny i conceptualització dels espais cap a les persones per tal d’afavorir-ne el seu benestar i el seu projecte de vida.
Per serveis d’atenció a les persones entenem escoles bressol, centres de dia, centres oberts, residències… tot ells espais de convivència on les persones que en formen part hi desenvolupen part de la seva vida. Cal que aquests serveis puguin tenir una dimensió humana en tots els aspectes, que la persona se situï al centre, no només de la intervenció, sinó també en el disseny i disposició dels espais, per tal que aquests siguin espais de vida i de relació comunitària. En aquest sentit, és primordial pensar i conèixer en profunditat les persones que han de fer ús o conviure en l’espai. Quines necessitats poden tenir en relació a la convivència, a la intimitat o recolliment, a la presència de determinats estímuls, a les necessitats d’exploració i experimentació amb l’espai, etc. Situar-nos en les necessitats humanes i, en especial, del col·lectiu al qual es dirigeix el servei per enfocar-nos i centrar-nos en la persona i no en la institució.
El disseny dels espais en condiciona el seu ús final i el com ens sentim les persones que els habitem. Crear i dissenyar espais de vida vol dir que aquests s’adapten a les necessitats humanes de benestar, relació, oci, descans i alimentació i, per tant, contemplen totes aquestes dimensions per tal que es desenvolupin de la manera més autònoma possible.
En aquest sentit, els espais han de permetre’n un ús autònom per part de totes les persones i capacitat d’incidència i participació en la seva disposició. Per tant, és imprescindible que les persones puguin participar activament i tinguin capacitat decisora també en la disposició i decoració dels espais en els quals hi conviuen. Aquest factor cobra especial rellevància en serveis on les persones hi resideixen de manera permanent o transitòria, tot i que cal poder contemplar-ho en tots els serveis en tant les persones s’han de poder fer propis els espais per viure’ls i transformar-los. En aquest sentit, els moments de la vida quotidiana, aquells que tenen relació amb les necessitats més bàsiques d’atenció i cura de les persones prenen un especial relleu, ja que són les que es relacionen més directament amb el benestar.
Els diferents aspectes que es poden contemplar per tal d’afavorir un entorn amb espais de vida són els següents:
- Espais accessibles, segurs i funcionals i, per tant, que totes les persones els puguin viure i gaudir plenament.
- Espais concebuts com una llar on les persones s’hi puguin sentir segures i els sentin com a propis. Espais que es puguin assimilar al màxim a una llar, amb elements decoratius i funcionals de les mateixes característiques que tindríem a casa.
- En aquest sentit, fem un incís en la cuina. En molts dels serveis que tenen cuina, aquesta no és accessible ni utilitzable per les persones. Aquest fet crea un distanciament amb l’espai, fent-lo més institucionalitzat que no pas el poder tenir accés o visible l’espai de cuina. Segurament es poden esgrimir qüestions de seguretat, però en totes les cases hi ha cuina i les persones que hi viuen hi poden fer vida. Potser no cal tenir la porta de la cuina sempre oberta i accessible, però si que sigui un espai integrat a la resta i se li pugui donar certa visibilitat.
- Espais estètics i amb cura pels detalls. Espais casolans, que cuidin l’estètica i l’harmonia en tots els plans. És necessari plantejar-nos quins elements ajuden a crear aquesta estètica harmoniosa sense que resulti sobre estimulant o, per la contra, mancat d’estímuls i de detalls. Cal comptar amb una il·luminació càlida, amb colors el màxim de neutres però que no siguin asèptics sinó lluminosos. Comptar amb elements que facilitin l’ordre i l’endreça dels espais per afavorir aquest clima. En definitiva, afavorir el màxim la sensació de benestar que produeix un ambient estètic, harmònic i acollidor.
- Espais personalitzables i transformables on les persones que els habiten poden deixar empremta en els mateixos i així, poder-s’hi sentir identificat i establir-hi una emoció i un sentiment de pertinença.
- Espais comprensibles sensorial i emocionalment. Atenent a les persones que en faran ús, cal que els espais encaixin amb les seves percepcions del món que els hi facilitin les seves vivències. Aquest aspecte cobra especial importància amb persones amb determinades demències o necessitats especials a nivell motriu, sensorial o psíquic. En aquest sentit, l’espai s’ha d’adaptar per facilitar-ne la seva comprensió i ús per part de les persones.
- Espais que afavoreixin l’autonomia i la reafirmació personal. Les persones han de poder trobar en els espais i materials una facilitació per a la seva vida autònoma, pel que cal poder fer accessibles els espais i materials que poden necessitar i trobar els elements necessaris per a realitzar les activitats de la vida quotidiana per si mateixes, dins de les seves possibilitats.
Amb tot, cal també preveure una organització del servei que s’ajusti a aquestes concepcions dels espais com a espais de vida, valorant també la relació del temps amb l’espai i, per tant, fer confluir els tres elements: espai, temps i organització per tal de promoure una relació de les persones amb el servei que sigui afavoridora de vida i de moments i experiències enriquidores per a les persones i pels seus processos vitals.
