Així d’entrada, segur que el títol d’aquest post no us ha atret gaire, tot i que segurament és una cosa que realitzeu sovint i que feu de manera intuïtiva, pel coneixement propi de l’etapa i les característiques del desenvolupament dels infants.
Com en totes les tasques de programació i avaluació en l’educació infantil no és tant el document que ho suporti sinó la intencionalitat, la reflexió que hi ha darrere de les propostes que presenteu i treballeu cada dia amb els infants. Es tracta més de focalitzar la mirada, de poder oferir aquells elements educatius que necessiten els infants per al seu aprenentatge autònom i per al seu desenvolupament. En aquest sentit, la tasca de seqüenciació no té tan a veure amb registrar pas a pas una proposta educativa o en redactar coses que ja sabem sobre com desenvolupar una activitat. Es tracta de reflexionar de manera profunda en què i com oferim una activitat als infants segons quin sigui el seu moment vital, segons quines siguin les seves experiències i aprenentatges previs, segons quins siguin els seus interessos i motivacions.
El seqüenciar continguts ens ajuda en l’ordenament de l’activitat, pensant en la seva finalitat i en el procés que haurà de passar l’infant fins a assolir-ho. Pensem en, per exemple, el control d’esfínters dels infants, en com anem recollint informació de l’infant per veure els diferents senyals que ens poden indicar que està preparat per retirar el bolquer. En com després preparem l’espai, els materials i la nostra intervenció per acompanyar-lo en el procés de manera assertiva, seguint diversos passos, en com treballem la comunicació i la coordinació amb la família, etc.
Tot plegat seria la seqüenciació de la retirada de bolquers dels infants, seguint una lògica de: objectiu -> observació del moment vital de l’infant -> necessitat expressada -> passos a seguir per assolir l’objectiu que contemplin aprenentatges previs.
Si utilitzem aquesta manera de pensar i actuar ens ajudarà molt per poder oferir als infants allò que necessiten en cada moment, ajustar les expectatives, no frustrar als infants ni frustrar-nos nosaltres i que els diversos assoliments es donin de la forma més naturalitzada possible.
En aquest sentit, se’ns poden ocórrer molts exemples en els quals estem seqüenciant sense ser-ne del tot conscients:
- Fem i treballem pasta de sal abans de fer panellets per tal que en reconeguin la textura i hagin pogut experimentar prèviament.
- Quan decidim que és el moment que un infant segui a taula per menjar, enlloc de fer-ho a la nostra falda.
- Expliquem contes amb més o menys recursos externs segons l’edat dels infants.
- Introduïm materials a l’estança de manera controlada.
- No presentem altres estances als infants fins que no han assolit un nivell de vincle i seguretat amb la seva pròpia estança.
- Anem introduint elements en el parament del menjador a mesura que els infants en van comprenent la seva utilitat i tenen menys tendència a experimentar-hi.
I així podríem fer una llista interminable de moments en els que feu aquesta activitat de seqüenciar de manera intuïtiva i sense posar-hi major esment. Tot i així, creiem que realitzar l’exercici de reflexió en la línia que hem anat comentat us ajudarà molt a vosaltres i en els processos d’aprenentatge dels infants. Si ho registreu, us pot anar bé per compartir-ho amb les companyes i per poder establir criteris de centre: “en aquesta escola introduïm aquests elements en el moment que…” això ens ajudarà en la incorporació a tot l’equip d’una manera de fer pròpia, a crear cultura de centre i a poder explicar en què es fonamenta el vostre projecte educatiu.
Practiqueu, pregunteu-vos sovint:
- Què em proposo en la realització o presentació d’aquesta activitat o proposta? Quina finalitat persegueixo?
- Els infants estan preparats per fer aquesta activitat?
- Necessiten alguna experiència o aprenentatge previ per a poder-la realitzar?
- La proposta requereix de diversos passos o processos?
- Quin ha de ser el meu paper? Si condueixo o intervinc massa potser és que no era el moment de realitzar la proposta? Si ho faig massa poc potser li mancava cert nivell de dificultat que els suposi un desafiament?
- La proposta ofereix repte, superació, motivació intrínseca, possibilitat de realització autònoma…? Com puc afegir-ho de manera seqüencial?
Com hem anat dient, el que realment interessa és que us pugueu posar en qüestió, que reflexioneu i poseu llum a tasques que realitzeu habitualment de manera natural i intuïtiva i que si hi pareu atenció us pot oferir la possibilitat de poder acostar-vos més a les necessitats dels infants, a reconèixer els diferents processos pels quals passen i acompanyar-los d’una manera més ajustada a aquestes necessitats.
