COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes, metodologies i eines que ens permetin apropar-nos al que seria l’ajustament de la nostra intervenció a les necessitats i interessos de les persones amb les que treballem.

Ara bé, com passem d’una idea, d’una intenció o d’un propòsit a treballar-hi de manera alineada en tots els fronts de la nostra feina? Com fem per impregnar un projecte d’una metodologia que ens ajudi en aconseguir la finalitat que ens hem proposat?

Aquest, potser és un dels aspectes més difícils que ens topem en la nostra feina, com passar de la teoria (on totes hi convergim i hi estem d’acord) a la pràctica (on les nostres intervencions sovint no s’acaben d’alinear amb aquesta teoria). En aquest post, voldríem poder ajudar-vos plantejant diferents elements per tal de facilitar-vos aquest pas que, vulguem o no, requereix del seu temps, pel que no podem pretendre portar a terme qualsevol canvi metodològic en un o dos mesos, canviant alguns materials o reordenant els horaris.

PRIMER, VALOREM L’ENCAIX

Una de les primeres coses que haurem de fer es mirar-nos al mirall de la manera més objectiva possible, essent el màxim d’honestes possible amb nosaltres mateixes, el nostre equip i el nostre projecte. Per a fer-ho, caldrà que ens analitzem en diferents vessant: l’equip, les famílies, les persones que atenem, el nostre equipament i els seus espais, les dinàmiques i l’organització actual del servei i les àrees d’intervenció o d’aprenentatge.

Respecte a l’equip:

  • Estem preparades per assumir aquest canvi?
  • El volem totes les persones de l’equip?
  • Hi ha persones reticents al canvi?
  • Estem totes disposades a realitzar aquest esforç?

Respecte a les persones que atenem:

  • Com són les persones que atenem actualment?
  • Quin grau de dependència/autonomia tenen?
  • Com poden entomar aquest canvi?
  • Ens podem proposar realitzar el canvi en un sector/grup/aula?

Respecte a les famílies:

  • Les famílies ens demanen implícita o explícitament un canvi en la nostra manera de treballar?
  • Acceptarien de bon grat el canvi que plantegem o posarien reticències?
  • Podríem comptar amb les famílies per tal que ens donin suport en la implantació del canvi?

Respecte de l’equipament:

  • Disposem dels espais adequats per a implantar una nova metodologia?
  • Els espais i materials que utilitzem són els més adequats per a la implantació?
  • Els espais actuals ens permeten canvis, combinacions i adequacions segons la nova metodologia?

Respecte de les dinàmiques i organització actual:

  • Tenim una organització molt rígida del temps i dels recursos?
  • Tenim dinàmiques implantades de funcionament molt arrelades que ens dificultarien implantar els canvis?
  • Tenim criteris generals d’atenció o cada professional té el seu propi estil?

Respecte de les àrees d’intervenció o aprenentatge:

  • Tenim àrees molt més desenvolupades i treballades que d’altres?
  • Quines àrees tenim més fluixes? Per què?
  • Com donem resposta als objectius actual amb les àrees que tenim treballades?

A partir de la reflexió de tots aquests aspectes, caldrà que puguem fer la foto actual del nostre servei i que puguem identificar quins són els elements que tenim a favor per a implantar una nova metodologia i quins són els elements que ens juguen en contra. D’aquesta manera, caldrà que puguem fer un treball previ per potenciar els aspectes a favor i disminuir els aspectes en contra.

Per posar un exemple, podem tenir l’equip molt motivat i molt alineat amb la nova proposta però no veiem clar que les famílies puguin viure bé el canvi que ens proposem. En aquest sentit, caldrà que l’equip faci molta pinya i que ens plantegem un seguit d’accions per tal de poder transmetre aquesta il·lusió a les famílies, podent explicar el projecte de manera detallada, explicant els fonaments del canvi i les millores que preveiem obtenir en diversos formats per tal que arribi a totes les famílies. Pensar també en elements que recullin les seves objeccions i dubtes per tal de poder donar les respostes adients des de tot l’equip de manera unificada.

PENSAR DETINGUDAMENT I PLANIFICAR

Ho sentim, però no hi ha més manera per incorporar canvis i millores en un projecte que planificar-los si realment volem que aquests canvis pervisquin i perdurin en el temps.

Quin és el canvi què volem veure? Quins són els passos que haurem de fer per aconseguir-ho? És necessari que anem desgranant i aterrant en accions el canvi que ens suposa implantar una nova metodologia, a l’hora que cal que ho mirem des dels diferents àmbits de la nostra feina per tal de poder preveure quin impacte tindrà la implantació.

A nivell documental: caldrà canviar el projecte educatiu, els protocols de treball, les programacions o el sistema actual de valoració i avaluació? Aquests canvis han de ser totals o parcials?

A nivell de famílies: haurem de canviar les comunicacions que hi tenim, la seva participació o implicació en el projecte? haurem de constituir alguna comissió de famílies per donar suport al projecte?

A nivell de l’equipament: quins canvis caldrà fer en els espais del centre? Caldrà fer reformes o adequacions dels espais? Compres de nous materials o nou mobiliari?

A nivell organitzatiu: caldrà canviar els horaris o les rutines? Com farem aquest canvi, de manera progressiva o de forma immediata? Com pot impactar aquest canvi amb els serveis complementaris o d’atenció indirecta?

Un cop tinguem clars tots aquests factors i com ho farem en cada cas, ens queda planificar-los, descrivint les accions que farem i temporalitzant-les per tal de preveure la seva realització. En aquest sentit, és important que tinguem presents la incidència de determinades accions en les altres o l’efecte cascada, és a dir, no podem canviar el sistema de valoració o avaluació si abans no hem modificat els documents d’observació o les eines de valoració que utilitzem actualment.

ESTABLIM CRITERIS

En tota aquesta planificació hem obviat volgudament tot el que fa referència a la pràctica i a la intervenció que realitzem amb les persones. Els canvis que tenen a veure amb les relacions personals i, per tant, amb el nostre tarannà i els nostres valors i creences, són els més difícils de modificar. Quantes vegades ens hem trobat amb professionals que tenen discursos molt tècnics i teòrics però, si analitzem les seves intervencions, no apliquen res del que tan bé defensen de manera teòrica? Ens passa que decidim en equip que cal que fomentem més l’autonomia de les persones que atenem, però tenim companyes que abans que la persona sigui conscient de la seva necessitat, ja l’estan atenent i no deixen res d’espai a l’autonomia personal? Aquests exemples passen i molt més del que ens agradaria reconèixer.

El que ens cal, doncs, per tal que la metodologia que hem decidit de manera racional, s’amari en totes les nostres intervencions i que, a més, es pugui de fer de manera unificada, és establir criteris de treball. Amb això, volem dir que hem de transformar els principis metodològics en accions de treball que ens permetin a tot l’equip treballar de la mateixa manera. En el post de la teoria a la pràctica en l’atenció a les persones ja us vam explicar de manera detallada com podem passar de la intenció a l’acció, de la idea a la pràctica. Es tracta de poder desgranar els principis metodològics en criteris clars i consensuats per tot l’equip. Si aquests criteris els estructurem per moments de la vida al centre ens serà molt més fàcil poder unificar la pràctica de totes les professionals i desenvolupar en el dia a dia la metodologia.

DISSENY I PROVA PILOT

Si el canvi que promou la nova metodologia que volem implantar és prou considerable, ens podem plantejar una prova pilot. Depenent de la naturalesa de la nova metodologia podem decidir que la prova pilot comprengui només l’espai d’alimentació o només un grup de persones en concret, per exemple. Poder fer un tasteig de la metodologia de manera acotada ens permet desplegar uns recursos més limitats i també recollir evidències tant de la bondat de la nova metodologia com deficiències o punts flacs que calgui esmenar. Amb la prova pilot, doncs, obtenim

la informació necessària per tal de poder estendre i treballar amb la nova metodologia en la resta d’àmbits del projecte havent comprovat de manera pràctica com ha resultat la seva implantació, quines dificultats hem tingut i quins beneficis en podem extreure per tal de generalitzar-ho a tot el servei.

AVALUEM I REFORMULEM

Per tal de recollir les evidències cal que avaluem la implantació. El més efectiu és poder marcar-nos alguns indicadors que ens ajudin a valorar si anem pel bon camí i si estem modificant realment els elements essencials que ens han de conduir a una millor atenció i educació de qualitat enfocada a la persona.

Podem plantejar-nos recollir evidències a partir d’eines com les observacions, valoracions objectives, enquestes, documentació gràfica, autoavaluacions,… quantes més dades i informació tinguem, podrem realitzar l’avaluació amb més objectivitat.

De l’avaluació que realitzem, segurament en sorgiran elements a millorar, és normal i el més desitjable, ja que és impossible que tot ens surti perfecte a la primera. Per tant, cal poder anar llimant els desajustos que trobem per, mica en mica, poder anar treballant cada vegada de manera més alineada amb els nostres propòsits i el nostre ideari de centre.

 

Si necessiteu suport o acompanyament en aquest procés des de la Baula us podem ajudar en la implementació de noves metodologies o noves eines de treball per tal que encaixin amb la vostra realitat i desitjos.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →

DOCUMENTAR A L’ESCOLA BRESSOL

Documentar significa visibilitzar i posar en valor la tasca educativa i els processos d’aprenentatge dels infants. Així mateix, és un recurs que ens permet avaluar i repensar la nostra tasca educativa alhora que també en permet comunicar i transmetre una cultura d’escola i una visió determinada d’infant i d’educació. Aquesta

Llegir més →