Amb la publicació del nou decret d’educació infantil 21/2023 on es determinen els nous elements del currículum d’aquesta etapa, es generen una sèrie d’oportunitats i reptes que caldrà assumir des de les escoles bressol del territori català.
L’EDUCACIÓ INFANTIL COM UNA SOLA ETAPA EDUCATIVA AMB IDENTITAT PRÒPIA
Un dels primers elements que ens trobem és la consideració que el primer i el segon cicle de l’educació infantil és una sola etapa educativa amb identitat pròpia. Això implica que cal establir una sèrie de mecanismes que permetin aquesta interrelació entre cicles (i també amb les famílies), una interrelació per compartir, conèixer i desenvolupar estratègies i pràctiques conjuntes i que afavoreixi una bon traspàs i transició dels infants entre ambdós. El Decret entén que hi ha d’haver un traspàs necessari d’informació entre família i escola i entre escola bressol i 2n cicle d’educació infantil, amb una coordinació efectiva que situï l’infant al centre de l’acció. Això vol dir que s’han d’establir mecanismes de coneixement i traspàs d’informació, a partir d’entrevistes, informes i altres elements que ho permetin. El Decret estableix una entrevista individual amb la família en la incorporació a l’escola bressol i una altra al llarg del curs i deixa a criteri de l’escola bressol l’ús d’altres suports per al traspàs d’informació a les famílies com informes, documentació de l’infant, diari, etc. En tots els casos, caldrà que la informació a traspassar incideixi en els aspectes positius de l’infant, en els seus assoliments amb una mirada individualitzada, evitant les categoritzacions o etiquetes.
IDEES CLAU DEL CURRÍCULUM
Al llarg del decret i en la construcció del nou currículum, es presenten diversos elements que conflueixen en situar a l’infant al centre de l’acció educativa per tal que pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats essent el protagonista del seu propi aprenentatge. Aquesta idea es desenvolupa a partir de prioritzar el seu benestar i gaudi, respectant el seu ritme i oferint situacions d’aprenentatge globalitzades, significatives i contextualitzades a partir d’experiències de joc i de vida quotidiana.
Com observem, el plantejament del nou currículum és el reconeixement de l’orientació educativa ja present en la majoria d’escoles bressol i ve a reforçar aquests paradigmes d’acció educativa a partir d’ordenar-los i estructurar-los per tal de desenvolupar una tasca educativa que hi estigui en sintonia.
ESTRUCTURA I CONTINGUT DEL CURRÍCULUM D’EDUCACIÓ INFANTIL
El nou currículum s’organitza en 4 eixos de desenvolupament i aprenentatge centrat en l’infant:
- Un infant que creix amb autonomia i confiança.
- Un infant que es comunica amb diferents llenguatges.
- Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat.
- Un infant que forma part de la diversitat del món que l’envolta.
Cada eix pren sentit des de la simultaneïtat i relació amb els altres eixos, pel que s’ha de promoure la globalitat de l’aprenentatge en el seu desenvolupament.
Cadascun d’aquests eixos es concreta en diverses competències específiques, que són les competències a desenvolupar en la totalitat de l’etapa i incorporen els criteris d’avaluació per tal d’orientar la tasca avaluativa del seu assoliment. Així mateix, cada competència incorpora els sabers que s’hi associen per cada cicle.
Així doncs, l’estructura del currículum es presenta de manera ordenada en funció de cada eix, i podem anar visualitzant el seu desenvolupament i concreció des de l’eix als sabers que incorporen cadascun d’ells.
Les competències específiques responen a la qüestió de per a què aprenen els infants. És a dir, les competències específiques suposen aquells aprenentatges que els infants han de poder desenvolupar en situacions o contextos específics i que han de poder ser transferibles també a altres situacions i contextos, constituint la base per a aprenentatges futurs.
Els sabers responen a la qüestió de què aprenen els infants, són els coneixements, habilitats i actituds lligats a l’adquisició de les competències.
Els criteris d’avaluació responen a la pregunta de com sabrem si els infants estan aprenent, ens indiquen el grau de desenvolupament dels aprenentatges esperats en un moment determinat del procés.
Per tal de posar en joc el desenvolupament de les competències específiques i dels sabers, el nou currículum ens planteja que s’han de treballar mitjançant situacions d’aprenentatge, que respondrien a la qüestió de en quin context aprenen els infants. Les situacions d’aprenentatge suposen propostes i reptes contextualitzats que potencien l’aprenentatge i el creixement integral de l’infant.
LES SITUACIONS D’APRENENTATGE
Per tal de poder concretar què són les situacions d’aprenentatge, cal que tinguem en compte el context i el repte. Això vol dir que es consideren situacions d’aprenentatge aquelles propostes que parteixin d’un context significatiu per l’infant i, per tant, que estiguin emmarcades en la vida quotidiana i sorgeixin d’un interès i motivació intrínseca de l’infant. A banda del context, cal que aquestes situacions plantegin un repte en el qual l’infant pugui posar en marxa els seus coneixements previs i adopti estratègies i mecanismes d’aprenentatge per a la seva resolució o assoliment.
La bona notícia és que a la majoria d’escoles bressol ja es treballa a partir del joc, l’exploració i de les situacions de vida quotidiana que afavoreixen aquesta globalització i contextualització dels aprenentatges. Així doncs, el repte que ens proposa el nou currículum és poder organitzar i estructurar aquestes propostes per tal que puguin donar resposta a les competències específiques i sabers, fent-nos conscients del seu potencial i reflexionant sobre com podem afavorir-les en el nostre dia a dia. Aquesta tasca és primordial i cal pensar-la en clau de programació de les situacions d’aprenentatge:
- Definició de la situació d’aprenentatge
- Eixos, competències i sabers que es posen en joc en la situació d’aprenentatge
- Reptes i context: en quin context es dona la situació d’aprenentatge? A quins interessos dels infants respon? Quins són els reptes intrínsecs que ens trobem en la situació d’aprenentatge? Quines hipòtesis pot plantejar?
- Objectius específics de la situació d’aprenentatge. Què volem treballar i aconseguir específicament en aquesta situació d’aprenentatge.
- Criteris d’avaluació. A partir dels sabers i dels objectius específics, establir els criteris que ens permetran conèixer el seu desenvolupament per part dels infants.
- Descripció, disposició i materials. Cal una organització especial per treballar la situació d’aprenentatge? Com ho farem? Quin serà el seu desenvolupament? Com tindrem en compte els espais i materials i la seva disposició per tal d’afavorir els aprenentatges?
- Especificitats per grups d’edat / Seqüenciació de l’activitat. Depenent de la situació d’aprenentatge la treballarem diferent segons el grup d’edat, el nivell de dificultat o de repte s’haurà d’anar modulant i seqüenciant segons les característiques del grup d’infants i el seu moment evolutiu. També caldrà plantejar quins són els coneixements o vivències prèvies dels infants que han d’afavorir l’aprenentatge per si cal també seqüenciar la proposta o dividir-la en diverses etapes o moments, presentant materials previs o preveient altres estratègies.
- Estratègies d’intervenció educativa. Aquest és un element clau per al desenvolupament de les situacions d’aprenentatge. Quin ha de ser el nostre paper? Quines indicacions i intervencions haurem de fer? Com acompanyarem als infants? Utilitzarem estratègies verbals? Quines preguntes obertes podem realitzar? Quin és el vocabulari que es vincula amb la situació d’aprenentatge i que caldrà que treballem? Quins altres mecanismes de comunicació verbal i no verbal posarem en marxa?
Si aconseguim desenvolupar tots aquests elements de les diverses situacions d’aprenentatge que es donen a l’escola bressol tindrem l’estructura bàsica del treball pedagògic i de la nostra acció educativa.
Aquestes programacions han de respondre també a la nostra identitat i a la nostra visió d’escola i d’infant, pel que tindrem en compte tots aquests condicionants per tal de desenvolupar unes programacions que s’ajustin al nostre projecte educatiu i que, alhora, donin resposta als requeriments i criteris plantejats pel nou currículum.
SEQÜENCIACIÓ DELS SABERS I DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Una altra de les tasques que també ens planteja el nou currículum és la conveniència de poder seqüenciar els sabers i els criteris d’avaluació. Si podem baixar i concretar aquests sabers i criteris ens ajudarà a enfocar-nos a les necessitats plantejades a cada grup d’edat i a desenvolupar eines d’observació i documentació que ens permetin aproximar-nos als diversos desenvolupaments i assoliments dels infants en clau competencial. Aquestes eines també ens han de permetre ajustar més i millor les diferents situacions d’aprenentatge plantejades segons els diferents grups d’infants, responent a la seva diversitat i als seus interessos.
La proposta passa per endreçar i ordenar els eixos, competències, sabers i criteris d’avaluació i, a partir d’aquí, poder desenvolupar específicament els criteris per cada grup d’edat. Un exemple d’això seria el següent:
| EIX 1: Un infant que creix amb autonomia i confiança | ||||
| COMPETÈNCIA 2. Viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva. | ||||
| SABER: Desenvolupament de l’afectivitat | ||||
| SABERS | CRITERIS D’AVALUACIÓ | EI0 | EI1 | EI2 |
| Vivència i expressió d’emocions, sentiments i sensacions. | Expressar progressivament les necessitats i els desitjos derivats de les pròpies emocions adquirint confiança i seguretat afectiva i emocional. | Reconèixer plaer o molèstia davant determinades situacions. | Manifestar plaer o molèstia davant determinades situacions | Manifestar plaer o molèstia davant determinades situacions. |
| Iniciar el reconeixement de les pròpies emocions: enuig, tristesa i alegria. | Reconèixer les pròpies emocions: enuig, tristesa i alegria. | |||
| Iniciar el reconeixement de les emocions alienes. | ||||
| Iniciar la gestió de les seves emocions, autoregulant-se. | ||||
| Manifestar estats d’ànim mitjançant el llenguatge no verbal, el riure i el plor | Expressar els sentiments propis mitjançant llenguatge no verbal i iniciant-se en el llenguatge verbal | Expressar els sentiments propis i dels companys/es amb llenguatge verbal | ||
| Disposició per establir relacions afectives positives amb els altres infants i amb les persones adultes amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament. | Demanar, acceptar i oferir ajuda, establint relacions afectives positives, de manera lliure, segura i respectuosa en moments de vida quotidiana. | Reconèixer i vincular-se afectivament amb l’educadora referent | Tenir mostres d’afecte amb l’educadora referent | Mostrar una relació afectiva positiva amb l’educadora referent |
| Iniciar mostres d’afecte envers els companys i companyes | Tenir mostres d’afecte amb companys/es | |||
| Vivència i expressió de les pròpies necessitats, preferències i interessos. | Utilitzar recursos de comunicació no verbal per comunicar una necessitat a satisfer | Començar a identificar i a expressar les necessitats fisiològiques que té | Identificar la necessitat que té i expressar-les amb respecte | |
| Començar a tenir espera a que satisfacin les seves necessitats | Tenir espera a que satisfacin les seves necessitats | |||
| Buscar solucions autònomes per satisfer les seves necessitats | ||||
| Col·laboració i ajuda mútua en diferents contextos i moments de la vida quotidiana. | Acceptar l’assistència i el suport de l’educadora en les activitats de la vida quotidiana | Acceptar l’assistència, suport i acompanyament de l’educadora en les activitats de la vida quotidiana | Acceptar el suport i acompanyament de l’educadora en les activitats de la vida quotidiana | |
| Iniciar el suport i ajuda a companys/es en activitats de la vida quotidiana | ||||
La idea principal és que la seqüenciació sigui progressiva i acumulativa, de tal manera que es pugui percebre el procés de l’infant però sense limitar el seu assoliment en un nivell determinat.
Aquesta seqüenciació ens pot ser molt útil per a l’enfocament de la nostra mirada en les observacions que realitzem dels infants, de les seves activitats i interaccions i també ens ajuden a ordenar i seqüenciar les diverses situacions d’aprenentatge que es desenvolupen a l’escola, comprenent i respectant-ne el seu procés.
IMPACTE DEL DECRET EN EL PROJECTE EDUCATIU DE L’ESCOLA BRESSOL
Finalment, volem fer esment a la incidència del nou Decret en el PEC. Principalment, caldrà revisar i adequar el desplegament curricular i estructurar-lo pels eixos, les competències específiques i els sabers corresponents al primer cicle. A banda d’això, creiem també que és una molt bona oportunitat per tal de revisar i reflexionar de nou sobre els conceptes que estan compresos en el nou Decret i que aquests es puguin evidenciar i fer palesos en el Projecte Educatiu. És a dir, aprofitar el nou Decret per reflexionar en equip sobre com donem resposta als diferents conceptes, identificant aquells elements que es poden modificar i millorar a partir de dinàmiques de discussió i reflexió pedagògica, qüestionant-nos i buscant l’alineació amb els seus principis i idees clau.
En tot cas, des de la Baula us podem acompanyar en el treball i adequació del nou Decret en les vostres dinàmiques de centre, sigui a partir de donar-vos suport en la identificació i programació de situacions d’aprenentatge, en el desplegament i concreció curricular, en la revisió i adequació del PEC, etc. Sigui el que sigui que pugueu necessitar, contacteu-nos a labaula@labaula.org i buscarem plegades la millor manera de donar-vos suport!
