DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal que l’ambient esdevingués estructurat, ordenat, atractiu i motivador, creant espais còmodes, acollidors, càlids i estètics.

Partint d’aquesta base, per dissenyar ambients d’aprenentatge cal que tinguem presents una sèrie d’elements que seran els que ens ajudaran a que l’ambient sigui pensat des de tots els angles possibles. Cal pensar l’ambient de manera global, atenent principalment a que l’ambient no és un racó o un espai amb una sèrie de materials i prou, sinó que cal dotar-lo de sentit, cal que sigui integral i harmoniós per tal que procuri impregnar totes les dimensions de la persona i, per tant, sigui afavoridor i potenciador de l’aprenentatge.

Com ja hem anat dient en els diversos posts que la Baula hem fet sobre ambients, cal que aquests estiguin pensats des del què volem que passi en ells. Podem programar-los des de les àrees d’aprenentatge o des de continguts específics o bé a partir de les necessitats inherents dels infants. Sigui com sigui, abans de dissenyar els ambients, cal sempre una reflexió profunda de perquè i de què, quins objectius perseguim i quins continguts volem treballar.

A partir del plantejament i reflexió del què volem que passi a cada ambient caldrà que en planifiquem el seu disseny i construcció atenent a un seguit de criteris que ens han de permetre que es desenvolupin les activitats previstes amb el màxim sentit i el màxim de riquesa. Aquests criteris que plantegem són principalment per poder fer un disseny global que, com dèiem, es basi en les dimensions personals que propicien els aprenentatges.

  • Criteri estètic: El criteri estètic de l’ambient és clau per dissenyar ambients amb una disposició harmoniosa i agradable per a les persones que s’hi relacionen o vinculen. Entenem estètica de l’espai, principalment, aquells elements que proporcionen benestar, plaer i gaudi a les persones que hi conviuen i és a partir d’aquest estat que estem més predisposats a acollir allò que l’entorn ens proporciona. Per a que un espai resulti estètic cal tenir molta cura en els detalls, en l’ordre, en l’ús de colors i les seves combinacions, en la presència d’elements naturals que ens connectin amb la natura, etc.
  • Accessibilitat: L’ambient s’ha de concebre per tal que sigui accessible per a tots els infants que l’han d’utilitzar. Aquest sembla una obvietat però és necessari que ens hi parem a pensar. Conèixer les possibilitats motrius dels infants que n’hauran de fer ús, reflexionar sobre els accessos a l’ambient i la mobilitat en ell i amb la resta d’espais. L’accés als materials que conformen l’ambient també s’ha de tenir en compte. En aquest sentit, sempre es positiu que ens situem en l’espai com a infants, visualitzant-lo i vivint-lo des de la seva alçada, posant-nos de genolls o
    ajupides, per valorar de manera més ajustada les sensacions i les vivències dels infants davant d’un espai determinat, el seu accés i l’accés als materials.
  • Material suficient: Cal que pensem el material necessari, amb un número suficient per a tots els infants però que permeti també poder mantenir l’espai el màxim d’ordenat i diàfan, buscant l’equilibri entre tots aquests aspectes.
  • Plans coberts: Un ambient es conforma per tot l’espai que ocupa i, per tant, cal pensar en tots els plans de l’ambient: pla terra, horitzontal i vertical i aeri per tal de pensar en una ambientació global i harmonitzada. El pla aeri és important per tal de minimitzar la sensació de dispersió i per centrar el focus i l’atenció segons el plantejament de cada ambient i per harmonitzar-lo. El pla horitzontal i vertical és on fixem normalment l’atenció. En aquest cas és convenient que tingui coherència en si mateix i amb la resta de plans. Per últim, el pla terra l’hem de pensar com un multiplicador d’opcions per a la realització i desenvolupament d’activitats des de diferents possibilitats i, per tant, el pensarem segons les opcions que ens pot donar en la realització d’activitats en l’ambient. Segons el desenvolupament motriu dels infants, també pensarem els plans de manera diferent, posant el focus en un o altre segons si tots els infants ja caminen i tenen un desplaçament segur o si la seva activitat principal es dona en el pla terra.
  • Propietats dels materials i objectes: La tria de materials i objectes que ha de contenir l’ambient ha de ser molt curosa i estudiada. Primerament cal que els materials puguin provocar o provoquin l’activitat o activitats espontànies que volem que passin en l’ambient. Hem d’estudiar molt bé les seves possibilitats, tant del material per si sol, com en combinació amb d’altres i escollir aquells objectes que creiem són més rics i poden aportar més. Així doncs, ens hem de fixar en les seves propietats i possibilitats d’exploració i combinació, pensant que promoguin i facilitin els aprenentatges previstos. Finalment, també cal que ens fixem en elements de seguretat per als infants. Per moltes possibilitats educatives d’un material, sempre s’ha de prioritzar que no suposi un risc o perill per a les persones que l’utilitzen.
  • Materials secundaris: Tan importants són els materials principals dels quals hem parlat en el punt anterior com els que els acompanyen: possibles decoracions, plantes, safates, caixes, mobles, catifes, coixins, etc. Tot ha de tenir una coherència i sentit estètic i ha de promoure que l’interès es fixi en el material a manipular i explorar, tot propiciant un ambient agradable, acollidor i viu.
  • Il·luminació: Aquest factor és també molt important tant per tal d’acompanyar i afavorir l’activitat prevista com per centrar el focus i l’atenció en els elements motivadors de l’aprenentatge. És imprescindible que valorem la il·luminació actual que té l’espai on volem construir l’ambient, les necessitats que hauria de complir a nivell lumínic i amb què comptem per il·luminar-lo. A partir d’aquí, haurem de valorar si cal reforçar-lo amb alguns punts de llum accessoris o caldrà reduir la il·luminació perquè és massa directa i no afavoreix un determinat tipus d’activitat.
  • Motivador de curiositat i interès: La disposició de l’ambient ha de ser atractiva, ha de convidar a la interacció. Si tenim en compte tot el que hem anat exposant fins ara, segurament ja haurem anat dissenyant un ambient motivador i que convidi a l’acció. Tot i així, es bo que a l’hora de plantejar el disseny d’un ambient pensem en diferents disposicions del material, mobiliari, decoracions i accessoris per tal de poder tenir diferents propostes al llarg del temps que motivin la curiositat dels infants per tal que es pugui mantenir el seu interès. Sobretot si observem que, passada la motivació inicial, l’interès en l’ambient decau o minva. Si tenim diverses disposicions pensades d’inici ens serà més fàcil realitzar canvis i modificacions per incrementar el seu interès.
  • Límits de l’ambient i de les activitats: Quan pensem en el contingut i disposició de l’ambient, també hem de pensar en els seus límits i contorns. Si volem acotar al màxim les activitats de l’ambient en el mateix ambient o bé ens sembla bé ampliar el radi d’acció, cal que ho tinguem clar per tal de definir els límits d’una manera més acotada o més oberta i per tal de composar l’ambient d’una manera o d’una altra.
  • Convivència d’ambients: La convivència de diferents ambients en un mateix espai fa necessari pensar-los de manera conjunta tant per afavorir que hi hagi una coherència entre ells com per pensar com voldrem que sigui el desenvolupament de l’activitat. Si plantegem posar ambients diferents en un mateix espai ha d’obeir a una tria conscient per part de l’equip o bé a una necessitat i de disponibilitat d’espais. En tots dos casos cal que tinguem clar com limitarem cada ambient per fer-lo recognoscible i identificable per part dels infants, quins elements poden ser els identificadors i com voldrem que es desenvolupi l’activitat: ja ens interessa i volem que hi pugui haver traspàs d’infants entre ambients? I en el cas del material, ens sembla bé que es pugui utilitzar material d’un ambient en un altre? Per què? Com farem per afavorir-ho o evitar-ho?

Un cop tenim tots aquests elements sobre la taula i els hem pensat bé, necessitem tenir molt clares les mides de l’espai i dels elements que hi volem introduir. Podem provar a dibuixar l’ambient a escala, amb les mides a la mà, tant des d’una perspectiva aèria com frontal i traslladant el dibuix a l’espai físic amb cinta adhesiva al terra o a les parets per intentar visualitzar el volum i la composició de tots els elements. Sembla molta feina, molt carregosa i més pròpia d’un/a dissenyador/a d’interiors que d’un/a educador/a, però el treball per ambients implica reconèixer l’entorn com una font inesgotable d’aprenentatge i, per tant, l’hem de dissenyar i preparar com a tal.

Si voleu aprofundir en la implantació d’ambients d’aprenentatge a l’escola bressol hem preparat un taller en el que us acompanyem en la seva posada en marxa. Podeu consultar-lo aquí!

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →

DOCUMENTAR A L’ESCOLA BRESSOL

Documentar significa visibilitzar i posar en valor la tasca educativa i els processos d’aprenentatge dels infants. Així mateix, és un recurs que ens permet avaluar i repensar la nostra tasca educativa alhora que també en permet comunicar i transmetre una cultura d’escola i una visió determinada d’infant i d’educació. Aquesta

Llegir més →