Escoltant un programa de radio que parlava de la vida de Maria Elena Maseras, una dona barcelonina que va obrir la porta de la universitat a les dones que es va trobar amb grans dificultats, tant legals, com culturals i socials. Per exemple a finals del Segle XIX no estava permès a les dones treballar en llocs públics, per tant en el seu cas, va estudiar medicina, però no se li donava el títol tot i que hagués acabat la carrera igual que els seus companys. Estava mal vist que les dones estudiessin, es creia que la presencia d’una dona distrauria als homes d’atendre a l’aula, i per aquest motiu la feien seure al costat del professor en comptes de amb els seus companys. Bé totes aquestes dificultats que es va trobar ella, han desaparegut? Segurament les formes son unes altres, però ens hem volgut endinsar en aquest post a conèixer quines formes de discriminació per raó de gènere hi ha encara a les aules. I com podem conèixer-les, per fer-nos-en conscients i canviar-les per promoure una educació més igualitària.
Què és una docència amb perspectiva de gènere?
Una docència amb perspectiva de gènere no és una docència sobre les dones; és una docència que considera el sexe i el gènere com a variables importants que cal mesurar i controlar perquè no tinguin una afectació contrària a la desitjada. O sigui que fomenti la desigualtat entre persones i esbiaixi la informació que es pretén transmetre.
L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats han volgut controlar per manipular a la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o explicant la història des de la vessant que ha interessat en funció de si érem vencedor o vençuts en una guerra. Si tenim en compte aquests fets, no podem obviar que els estereotips de gènere es transmeten clarament i amb molta intensitat a les diferents formacions que s’imparteixen arreu. Siguin les formacions reglades, escolars i universitàries o la multitud de cursos i formacions de formació continuada. Per aquest motiu volem contribuir amb aquest post a la reflexió sobre tants elements invisibilitats per adquirits com a “normalitzats” i per tant de realitat universal que estan contribuint encara avui a la desigualtat de gènere entre homes i dones.
Una docència amb perspectiva de gènere ha de tenir en compte les característiques biològiques de les persones i també les socials i culturals, o sigui allò que prové del sexe i allò que prové del gènere. Allò que prové del gènere per tant és quelcom imposat socialment i es pot canviar si no ens agrada perquè no es igualitari sinó que sotmet unes persones a unes altres. En general les dones son sotmeses, invisibilitzades front els homes.
També cal tenir en compte els elements atribuïts al sexe biològic i la orientació sexual, com sabem també associats de manera indissoluble en el model de la heterosexualitat.
Quins beneficis comporta la dimensió de gènere en la docència?
Una docència amb perspectiva de gènere millora la qualitat docent i la rellevància social dels coneixements, les tecnologies i les innovacions produïdes. Per tant una docència amb perspectiva de gènere ofereix una millor formació.
Ofereix una formació molt més global i a l’hora profunda, ja que s’entreté en els matisos que sovint són els que ens donen la riquesa interpretativa de la realitat. La nostra ment tendeix a l’estalvi, des d’un punt de vista de funcionament neuronal, diferenciar entre dues coses i si poden ser de blanc i negre millor, el cervell ho té més fàcil per identificar i categoritzar. Quan hem de fer l’esforç de diferenciar entre 10 coses diferents, hem de buscar els matisos en les diferencies i això ens esgota més. És per això que la neurociència ens dona les claus també per entendre el comportament de les persones en aquests aspectes.
Una docència amb perspectiva de gènere estimula el pensament crític de l’alumnat, en proporcionar-li noves eines per identificar els estereotips, normes i rols socials de gènere. L’alumnat aprèn així a problematitzar els patrons de socialització dominants i desenvolupa competències que li permetran evitar la ceguesa al gènere en la seva futura pràctica professional.
Quines evidències tenim sobre les diferències de gènere a la docència?
- Generalitzem una realitat que només ha estat contrastada a partir de la vivència i percepció d’homes. De tal manera que la realitat viscuda per les dones queda silenciada i obviada.
- Descrivim les necessitats o comportaments de les dones en comparació amb el model ideal masculí, moltes vegades en contraposició amb aquest, pel que dèiem del model binari que facilita les coses al nostre cervell.
- No es descriuen les diferències que poden haver-hi entre homes i dones en una realitat històrica o cultural homogeneïtzant la visió a la única possible, que és la masculina.
- També els homes que no s’identifiquen en aquests rols o escenaris que s’expliquen com a universals estan patint una desigualtat per sentir-se fora de la realitat explicada des d’un punt de vista acadèmic com a “vàlida o correcte”.
- El currículum ocult es dona quan només citem obres realitzades per homes, donant a entendre que la ciència ha estat creada només per homes, no es fa referència a l’aportació d’ambdós gèneres en les diferents disciplines acadèmiques.
- Quan posem exemples de la realitat per ajudar a les persones estudiants a entendre un concepte, caldria fer-ho amb pràctiques que promoguin la igualtat entre homes i dones.
- Hi ha aspectes per exemple quan parlem de medicina que ens afecten de manera diferents als homes i a les dones. Simplificar aquesta realitat explicant només una hipòtesi simplifica les coses però també tergiversa la realitat.
- Tenen especial rellevància els estudis en ciències socials durant anys, no s’ha contemplat aquesta variable dins la seva investigació , és per això que moltíssims estudis suposadament científics han partit d’errades per no haver tingut en compte les diferències entre homes i dones.
- Estudis recents mostren com, tot i que dues terceres parts dels llibres publicats són escrits per dones, dos terços dels llibres apareguts en les crítiques literàries corresponen a escriptors (vegeu, pel cas australià, Harvey i Lamond, 2016).
- Encara anomenem als llibres escrits per dones dins la categoria de literatura femenina com si aquestes llibres don estiguessin inclosos a la categoria general de llibres. Hi ha implícit l’estereotip que els llibres per a dones són de menys qualitat i amb un contingut que només agrada a les dones.
- Cal explicar la història, els fets ocorreguts tenint en compte aquests elements de discriminació i invisibilització, per ajudar als nous estudiants a entendre la realitat que estudien de manera complerta. Cal explicar que el fet que les dones o els homes no estiguin representades en certes professions o estudis té una arrel històrica amb trets discriminatoris la majoria de vegades.
- “Si se suposa que un fenomen no afecta una població, no s’inclourà cap pregunta rellevant, per tant, se suprimiran i anul·laran les seves experiències.”
- Quan citem referències bibliogràfiques , cal fer l’esforç de buscar la paritat en els referents que donem, ja que com que sempre s’han invisibilitzat les dones, n’hi ha molts menys exemples coneguts i per tant reconeguts. A més quan donem les referències dels autors i les autores, caldrà que posem el nom sencer, doncs si posem la inicial del nom, no podem reconèixer si es tracta d’un home o una dona.
- Promoure autoavaluacions, observacions de la practica docent i avaluació per a detectar si estem generant situacions de desigualtat mentre impartim docència.
- Que aquest tema es programi dins d’un pla formatiu, indica la importància que li donem a detectar i resoldre les desigualtats que provoquem en l’atenció en el nostre centre de treball.
La perspectiva de gènere en la docència, suposa un procés reflexiu que afecta a tot el procés d’ensenyament aprenentatge. Al disseny de les competències del pla d’estudis, als resultats d’aprenentatge, als continguts impartits, als exemples, al llenguatge utilitzat, a les fonts seleccionades, al mètode d’avaluació i a la gestió de l’entorn d’aprenentatge.
Per tant per iniciar-nos en la reflexió sobre si estem perpetuant desigualtats de gènere mentre impartim docència, hem de posar tots els elements sobre la taula. Sovint és molt difícil percebre els prejudicis que tenim sobre un tema. Hem naturalitzat i integrat de tal manera allò que s’ha transmès durant generacions, que adonar-nos-en que en realitat és un fet discriminatori és molt difícil. Per això us convidem a que realitzeu formació específica sobre el tema, que pugueu fer observacions creuades entre vosaltres.
Indicadors per avaluar si estem treballant per fomentar la igualtat de gènere a la formació
- Percentatge de dones i homes entre l’alumnat de la titulació
- Percentatge de dones i homes docents a la titulació
- Percentatge de dones i homes que ocupen places permanents i no permanents
- Distribució per sexe dels càrrecs de gestió del centre
- S’han desenvolupat accions per a augmentar el nombre d’estudiants del sexe menys representat en aquesta titulació ?(Sí/No, evidències)
- S’han desenvolupat accions per a visibilitzar la contribució de les dones a la disciplina (bibliografia, seminaris, conferències, premis, activitats extra curriculars…). (Sí/No, evidències)
- En els materials de presentació de la titulació (web, tríptics informatius, etc.) apareixen tant dones com homes i s’eviten els estereotips de gènere
La informació l’hem extret del següent estudi, Podeu consultar-lo més extensament aquí: http://www.aqu.cat/doc/doc_19381922_1.pdf
