BLOG

SUPERVISIÓ DE LA PRÀCTICA EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES

Una de les eines de treball que més utilitzem és la supervisió de la pràctica o observació insitu.

Aquesta eina aporta moltíssims elements per poder treballar diferents aspectes, tant els formals, com establiment de criteris, o elements organitzatius com personals de millora de la pròpia intervenció amb elements com la comunicació o la interacció amb els altres.

També és una de les pràctiques que més reticències acostumen a oferir entre les professionals. És comprensible, sentir-se observat i potser avaluat, encara que no sigui l’objectiu de la eina, fa que en general les professionals es mostrin angoixades quan s’els hi proposa. També ens acostuma  a passar que quan ho hem treballat en un equip en més d’una ocasió, les professionals ho acaben demanant per la riquesa que n’obtenen .

Per això en aquest post us volem exposar, com fer observacions de la pràctica i el posterior retorn als professionals. I perquè és un eina tant valuosa en el treball amb les persones.

Beneficis d’observar-nos treballant o que un tercer aliè a l’equip ens observi

  • La mirada d’un tercer que no coneix tots els condicionants de formar part d’un equip poden aportar idees i plantejaments nous i potser més arriscats. Sovint quan estem dins d’un ecosistema ens costa pensar fora d’aquest perquè tenim tots els elements en compte i ens limitem de manera inconscient.
  • Un tercer un té cap prejudici previ, no coneix als professionals i pot aportar llum sobre dinàmiques de treball que no aconseguim resoldre dins de l’equip
  • Sovint algunes dificultats en el treball diari amb persones tenen a veure amb qüestions organitzatives. Hi ha equips que funcionen de la mateixa manera durant anys i els costa fer canvis i inclús veure’ls com quelcom beneficiós.
  • Sovint la diferència es troba en el matís, el to de veu , el llenguatge que utilitzem poden fer que el clima sigui tranquil o crispat. Si fem asseveracions o preguntes obertes convidem a tancar-se o convidem a comunicar-se a l’altre.
  • Reforcem la teoria amb la pràctica, efecte mirall. Quan una persona es veu reflectida en comportaments, i paraules que son extretes directament d’ella mateixa, és molt més fàcil que connecti amb allò que li volem explicar. Sovint hi ha persones que teòricament comparteixen tot el que s’explica en una formació però després actuen de manera contrària en la pràctica, però elles no se n’adonen.

Que cal fer abans d’observar?

Per l’observador/a

Tant si ets una persona de l’equip com una persona externa al mateix, cal preparar la observació.

Cal pactar primer l’abast de la observació, que observaré? El funcionament general? O bé un aspecte concret? És important intentar focalitzar els aspectes de la observació per tal de no deixar-te emportar pel que passi en el moment de la observació, tot i que qualsevol situació potser adient per exemplificar el que li voldrem retornar a l’equip o la persona.

El més recomanable és tenir una guia d’observació, o sigui un registre on puguem anotar el que anem observant d’una manera pautada. On puguem tenir tant els àmbits de la observació com aquells elements que identifiquen certs comportaments. Quan tens la mirada molt entrenada i molts clars els ítems d’observació, no caldrà elaborar aquest registre. Però en general és molt recomanable ja que orienta  ala persona que realitza la observació i ofereix elements objectivables de la mateixa. Un exemple parcial de graella d’observació en el cas d’una escola bressol seria la següent:

ÍTEMS D’OBSERVACIÓ
ACTITUD EDUCADOR/A
S’atenen les necessitats dels infants de manera individualitzada i segons vagin sorgint
L’educador/a està amatent a la motivació dels infants i modifica el que té preestablert segon l’interès demostrat
Escolta i observa activament als infants
Atén a tots els infants per igual
No s’avança, deixa espai a l’autonomia i a l’aprenentatge*
Fa reforç i reconeixement de l’assoliment dels reptes
Dóna exemple, compleix amb el què diu, és conseqüent
Utilitza diferents recursos i estratègies
Utilitza un to de veu i un llenguatge corporal adequat
PROPOSTA/ACTIVITAT
Prevalen les necessitats dels infants per sobre de les activitats establertes
És una proposta oberta, no hi ha un únic procés ni resultat vàlid
No és finalista, dóna importància al procés de creació i no al resultat
L’activitat segueix un procés lògic (presentació, desenvolupament, síntesi i avaluació)
Hi ha unes consignes clares respecte a l’activitat, posant els límits de la mateixa
INFANTS
Poden participar activament de la proposta i estan motivats
Els infants poden escollir lliurement si participen de la proposta
ENTRADES I SORTIDES / RELACIÓ AMB FAMÍLIES
Hi ha un ambient tranquil i relaxat en les entrades i sortides
Hi ha una programació o treball específic dels moments d’entrades o sortides que afavoreix una correcta atenció a les famílies
L’educadora saluda a tots els infants i famílies
Acull a tots els infants amb paraules o físicament
El to de comunicació amb les famílies és adequat
Les famílies entren lliurement a l’escola i a l’espai aula


La graella pot anar definint els diferents aspectes a observar i els comportaments esperats en cadascun d’ells. Si l’equip té definides les seves competències clau i a més disposa d’un diccionari propi de competències agafarem aquests documents de referència per realitzar la graella d’observació. Igualment qualsevol documentació que orienti la observació,  Projecte de Centre, Model d’Intervenció, Criteris de centre etc… cal tenir-la en compte i realitzar la observació en base a aquests. Sino preval el criteri personal de l’observador i per tant és molt més subjectiva la seva valoració. Un element important quan es fa el retorn al professional és fer-li saber que hem observat en base a uns criteris o comportaments esperats segons els objectius del seu projecte. De tal manera que no jutgem o valorem a la persona, sinó a la professionals en base a un projecte determinat.

Es pot utilitzar una càmera de gravació o una gravadora d’àudio, sempre i quan les persones observades ho sàpiguen i estiguin d’acord. Aquests elements són molt útils per tal d’ajudar a reforçar el missatge que la observadora vol donar. A vegades ens trobem amb persones que no es reconeixen amb els comportaments que els transmetem, i veure’s o escoltar-se els fa adonar que realment no es comporten amb elles creien.

Pels /les professionals

Quan proposem a un equip realitzar una observació de la seva pràctica cal que siguem molt clars en la motivació i les repercussions de la mateixa.

Cal explicar com es durà a terme, quin paper tindrà l’observador, perquè estem proposant realitzar-la, quins beneficis n’obtindrem com a professionals i com equip.

Cal explicar que res del que s’observi, a no ser que hi hagi una mala praxis que signifiqui un perjudici greu per les persones ateses, servirà per emprendre mesures econòmiques o legals contra la persona.

Cal que els professionals es comportin de la manera més natural possible, i si se senten amenaçats, la observació no tindrà cap validesa.

Cal explicitar que aquesta observació és una eina de creixement professional, és un recurs que la organització posa al seu abast perquè de manera concreta treballi aquells aspectes que potser no estan alienats amb la organització. O bé aportar-li elements per reflexionar sobre la pròpia praxis. Sovint els professionals descobreixen coses d’elles mateixes que desconeixien.

Mentre observem

Per l’observador/a

L’actitud del qui observa ha de ser el màxim respectuosa possible, ha d’intentar tornar-se invisible per alterar el mínim allò que està observant. És impossible parlar d’una actitud neutre, ja que els professionals no actuen igual, els infants o persones grans que es troben en l’espai s’estranyen de veure a algú a qui no coneixen, que roman a l’espai sense intervenir. Però en general el paper de l’observador ha de ser situar-se en un lloc poc visible però que pugui visibilitzar i escoltar tot el que passa. No ha d’intervenir amb els usuaris del servei, com a màxim saludar i acomiadar-se però mai participar en res del que hi passi. La llibreta o papers per anotar el que hi va observant és millor portar-los guardats  i només treure’ls en el moment que volem registrar un fet.

És recomanable romandre almenys dues hores en un mateix espai, per tenir temps suficient que l’espai i les persones deixin de tenir present el fet de la observació i puguin començar a actuar amb normalitat. Així com per veure una situació el temps suficient per captar tots els seus matisos.

Es pot observar un mateix espai i grup de professionals durant 2 o 3 dies per tal de tenir una visió el més complerta i rica possible .

És important registrar frases literals que ha transmès la persona. O per exemple si s’adreça als infants amb algun malnom com dir-los “ tio” i ho ha fet 4 vegades en una hora anotar-ho. Perquè no és el mateix dir que de tant en tant els hi diu “ tio” als nens que dir-li que és quelcom que fa molt sovint i especificar el número. Pensem que son coses que sovint fem de manera espontània i per tant ens costa pendre’n consciència.

Pels /les professionals

És nomal sentir-se nerviosa quan t’estan observant, però és important tenir en compte que contra més natural sigui el comportament durant la observació més ric serà el que en traurem. La persona que està observant no ve a jutjar a ningú, ni tampoc a avaluar, visualitzar i retorna, com si fos una càmera de vídeo però amb criteris concrets en base al que veu enfront al que com a projecte o servei heu dit o escrit. Es pot fer una entrevista prèvia entre professional i observadora per tal que la primera li plantegi les dificultats que té , amb quins aspectes o persones i demanar-li que estigui atenta a certs aspectes sobre els que després espera rebre retorn i suport.

El retorn posterior a la observació

Per l’observador/a

El més convenient és intentar realitzar el retorn el mateix dia de la observació, per tal de tenir exemples concrets i els detalls de tot allò observat.

Sortint de la observació l’observadora caldrà que es prengui un temps per preparar-se el retorn, recopilar tota la informació i endreçar-la. Marcar els objectius comunicatius d’allò que vol transmetre i els missatges claus. És important focalitzar el missatge, si per exemple hem vist 15 coses que potser caldria que la professional modifiqués, és millor no dir-les totes, ja que la persona podria percebre-ho com una crítica que no pogués digerir. En canvi triarem dos o tres aspectes màxim que son els que prioritzarem, i també els mateixos en nombre de positius, per reforçar tot allò que volem destacar de positiu. Sovint les persones deixen de fer comportaments positius perquè no perceben que són quelcom que agrada o esperen d’elles. Per tant, és molt important incloure en el retorn tots aquells elements positius que aporta la professional.

Una de les tècniques que millor conviden a la reflexió són les preguntes obertes. Per tant prepararem preguntes obertes per ajudar a reflexionar a la professional.

L’esquema de comunicació per abordar les diferents situacions podria ser:

  1. Fets objectius: descrivim si potser literalment una situació
  2. Quina seria la situació desitjable en aquest cas?
  3. Quina diferència hi ha entre la teva actuació i la situació desitjable?
  4. Que podries haver fet diferent que t’acostés a la situació desitjable?

La idea és que l’observador no jutja el que ha vist ni dona receptes màgiques, sinó que el que fa és intentar ser un mirall el més neutre possible.

Pensem que contra més sigui un camí de reflexió personal i de compromís posterior en el canvi d’allò que no ens agrada com a professionals de nosaltres mateixes, molt més profund i efectiu serà. Per tant en realitat qui ha de parlar és el professional en un retorn de supervisió de la pràctica molt més que l’observadora en sí.

Quan acabem de fer el retorn, és important que la persona s’emporti “ deures”, elements concrets sobre els que vols canviar i si no es pot tancar en la mateixa sessió el compromís d’escriure els passos concrets per arribar a aquest canvi.

Pels /les professionals

El moment del retorn és com una formació personalitzada. Quan ho veus com una eina de creixement professionals en comptes de com un examen, hi pots treure molt de profit a aquest espai.

Cal pensar que l’observadora i si és un extern encara menys, no tenen cap voluntat de jutjar-te com a persona, l’objectiu de la seva feina  és donar-te eines perquè treballis millor segons els paràmetre marcats pel propi projecte. Per tant l’observador intentarà ser el més neutral possible.

La nostra actitud com a professionals, si és tancada i negacionista o oberta i receptiva serà la clau pel propi creixement. Si ens tanquen en banda i no reconeixem les coses que ens diu l’observador no podrem canviar-les.

Un element molt habitual és justificar el propi comportament pel comportament dels altres, nosaltres cridem o ens posem nervioses perquè els nens no ens fan cas. Nosaltres no ajudem a les companyes quan veiem que estan sobrepassades perquè elles tampoc ho fan amb nosaltres.

Cal tenir present que els propis comportaments son sempre responsabilitat d’una mateixa, res del que facin els altres ens està obligant a actuar d’una determinada manera. En realitat el nostre comportament el podem escollir i per tant també el podem canviar perquè només depèn de nosaltres.

Quan tenim un hàbit, paraula, comportament integrat és difícil canviar-lo. Per això no és suficient en adonar-nos que hi ha quelcom que no ens agrada , per exemple si cridem a la gent gran quan ens posem nervioses. Sino que cal pensar que farem per canviar-ho, de manera concreta. Per això les observacions acostumen a anar acompanyades d’un pla de treball individual, que en realitat se’l fa cada professional, però que acostuma a tenir algú que li dona suport i li fa retorns parcials durant el període acordat de durada del pla. En general és la direcció del centre o servei.

Per tot el que hem exposat de manera resumida, podeu fer-vos una idea del potent que pot arribar a ser una eina que permet treballar des de la pràctica i la concreció en professions molt complexes com les d’educar i atendre a persones. El control de qualitat en una empresa que fabrica objectes és senzill, algú revisa les peces i decideix si compleixen els paràmetre definits com a qualitat, la peça s’ajusta és bona, no s’ajusta és defectuosa. Aquest símil és impossible fer-ho en una escola bressol o una residència de persones grans. Per això disposar d’eines com al supervisió de la pràctica són fonamentals per acompanyar als professionals en el seu creixement professional, per ajustar els comportaments professionals individuals als establerts per la organització de manera col·lectiva per tal de garantir la millor qualitat en l’atenció possible.

Si vols que vinguem al teu centre, estarem encantades d’aportar-te la nostra visió i acompanyar-vos en el camí d’observar-vos, per reflexionar i créixer.

Compartir