Quan es parla d’assetjament escolar sovint es diu que una de les qüestions primordials a tenir en compte és la prevenció. No només perquè implica certa reducció de casos, sinó també perquè dóna eines als infants i joves per tal que les experiències viscudes puguin ser diferents.
Ara bé, com ha de ser aquesta prevenció? Què implica? Realment podem prevenir la violència en una societat amb tantes formes, sovint subtils, de violència institucional, social i familiar?
Certament és difícil però no podem deixar de donar eines i treballar per a un món millor on les persones tinguem suficient autoconsciència per una banda i la suficient dosi d’empatia per tal de no generar accions perjudicials pels altres.
Cal que des d’infantil i primària es posin les bases per tal que els infants i joves puguin anar construint-se una imatge positiva pròpia, que els doni la suficient fortalesa i seguretat per estar en el món i per relacionar-se entre iguals.
Cal també fomentar la idea de companyerisme, de sentiment de grup més enllà de compartir taula i espais a l’escola. Aquesta afecció fa que es generi un sentiment envers els altres membres del grup de respecte, d’igualtat i de tenir cura els uns dels altres. Reconeixent la diferència i la diversitat en el si del grup per tal d’evidenciar que no cal que siguem amics però si que som companys i hem tenir-nos en certa estima.
Cal blindar l’escola d’intransigències i desigualtats. No hi pot tenir cabuda cap actitud discriminatòria en cap àmbit i, en aquest sentit, cal que siguem els adults els primers a no generar-ne tant en el nostre tracte amb els infants com entre els nostres companys i companyes. Així mateix, cal que els límits cap a les actituds de falta de respecte en l’entorn escolar siguin molt clars i homogenis en tots els àmbits i espais escolars.
Cal poder treballar més profundament la part emocional de la persona. Reconèixer les emocions pròpies i alienes i trobar espais de recolzament emocional on aquestes estiguin legitimades i es puguin gestionar amb respecte i empatia. Podem treballar moltes dinàmiques que comportin gestió emocional, així com d’altres d’expressió i escolta. L’important és poder tenir suficient autoconeixement i disposar d’espais de seguretat emocional i de respecte enfront de l’expressió i la vivència de certes emocions.
Cal poder individualitzar, hem de poder tenir mirades individuals cap als infants, donar-los reconeixement sobre qui són, què estan fent, el que aprenen, el que senten i com es relacionen. Trobar aquests moments per mirar i pensar només en un únic infant i poc a poc anar-los descobrint i que ells també ho facin. És important que les actituds positives siguin les que tinguin aquesta mirada i aquest reconeixement per tal d’evitar l’associació d’idees que sovint es donen d’actitud negativa amb reconeixement: sembla que només em vegin quan transgredeixo les normes o quan em salto algun límit.
Tot això ho podem treballar de diferents maneres, 
amb diferents dinàmiques, buscant sempre un enfocament cap a la no violència com en les propostes d’activitats que us vam fer en el post d’educar per la pau. També es poden crear altres programes o recursos com la mentoria entre iguals que denota la voluntat de vincle entre els alumnes, el poder establir un tipus de relacions positives o de poder trobar recolzament quan no sabem on més buscar. Així com la tutoria entre iguals, també funcionen estratègies com el de tenir mediadors/es a l’aula, espais de cooperació i de treball en grup i diferents dinàmiques de treball emocional i relacional inter i intragrup.
