En aquest post volem aproximar-nos al cervell dels infants i al seu desenvolupament per tal d’evidenciar les potencialitats i limitacions que es presenten i així poder entendre millor el seu funcionament i relació amb l’aprenentatge.
A partir de la neurociència i la seva aplicació en l’educació, s’està revolucionant la manera d’entendre com aprenen els infants i suposa l’adaptació de moltes de les maneres d’educar que fins ara crèiem que eren vàlides. Conèixer com funciona el cervell humà, en molts casos, només ha refermat les idees que ja tenien alguns pedagogs com Montessori. La fonamentació teòrica ens ajuda a entendre el comportament dels infants, a saber que no podem esperar que es comportin com a adults ni que aprenguin certes coses quan nosaltres ho volem. En aquest post anirem desgranant les diferents parts del cervell per conèixer una mica millor com es desenvolupa cadascuna i quines parts controlen el nostre comportament.
El primer que hem de tenir en compte és que quan naixem el nostre cervell és molt immadur i que no s’acabarà de formar fins als 25 o 30 anys. Naixem amb totes les neurones però no les tenim connectades entre si. Per tant, és biològicament impossible que un infant d’1 any s’esperi, els infants d’un any no poden esperar perquè funcionen amb el cervell reptilià, el primari, el que ens permet sobreviure i que busca satisfer les nostres necessitats bàsiques. O sigui que quan un nadó té gana plora com si s’estigués morint és perquè ho percep així. Un infant de 4 anys té el cervell més evolucionat i també comença a utilitzar el cervell límbic, on sobretot preval la percepció sensorial, es mouen per sentiments, per la cerca del propi plaer Fins ben entrat el segle XX es criava sota el paradigma que calia sotmetre a l’infant a la voluntat de l’adult perquè fos dòcil i obedient. Quan un infant plorava es creia que els pares ho estaven fent malament perquè el plor s’associava a les rabietes d’infant consentit. L’expressió dels sentiments dels infants es produeix de manera molt efusiva, i els adults acostumem a no tolerar gaire bé quan es produeixen, especialment les negatives. Per què plora desconsoladament perquè se li ha trencat el plàtan? Doncs perquè no pot racionalitzar, encara no té les sinapsis fetes, funciona amb emocions i percepcions.
No és fins als 6 anys que es comença a formar el neocòrtex o la part del cervell racional que ens permet entendre els raonaments i les lògiques. Per tant, com és que molt sovint hem pensat que un infant de dos anys ens estava manipulant? És biològicament impossible ja que no té el neocòrtex format que és on es produeix aquesta capacitat. Saber que un infant encara no ha adquirit el pensament lògic ens ha de fer canviar la manera de com afrontem la seva gestió emocional. No els podem dir no t’enfadis, no ploris, explica’m el que et passa. No ho podrà fer, no hi està preparat. Els 3 cervells conviuen i s’interralacionen, deixant que un o altre porti la veu cantant, també en els adults. Saber que la majoria d’infants quan tenen gana o son funcionen amb el cervell reptilià ens ajudarà a saber que no és el moment dels raonaments ni de els lògiques, és moment de satisfer aquestes necessitats de manera immediata.
EL CERVELL REPTILIÀ O L’INSTINT
Els infants neixen amb molt poques connexions entre les seves neurones i bàsicament aquestes estan orientades a la supervivència. La zona del cervell encarregada de mantenir a l’infant viu o sigui que controla el batec del seu cor i la seva respiració es diu cervell reptilià. Com el seu nom indica és la part del cervell més primària i instintiva. És el que es posa en funcionament quan algú ens llença alguna cosa i l’esquivem per no prendre mal. És instintiu, la reacció del nostre cos no passa per raonar la resposta més adient entre diverses de possibles. Actuem instintivament. Recordem això per entendre com actuen els infants més petits d’un any que necessiten dormir, menjar, sentir-se segurs, nets i no tenir malestar físic. Però també recordem que aquesta part del cervell no deixa de funcionar a mida que ens anem fent grans i anem adquirint noves capacitats. Això vol dir que els infants en els primers anys de vida van alternant els comportaments predominants segons les situacions que es van trobant. I saber desxifrar en quin moment es troba l’infant ens serà molt útil per adaptar la nostra resposta. Si un infant està frustrat o enfadat perquè un company li ha pres una joguina, no vulguem que entengui que cal que accepti d’una manera racional la situació. El millor que podem fer és acceptar, atendre i acompanyar la seva emoció, tot resolent el conflicte.
Per entendre millor als infants i saber desxifrar-los , el primer és començar per nosaltres mateixos. Sovint creiem que som éssers racionals, però al llarg del dia nosaltres també passem per diferents fases en les que prima el nostre cervell reptilià o emocional. Un bon exercici és anar anotant al llarg d’un dia les coses que ens han passat i com ens han fet sentir i com hem actuat. I a continuació penseu com ens hagués agradat que ens acompanyessin en cadascuna d’aquestes situacions. Si hi pensem veureu com d’equivocades són les nostres respostes als ulls dels infants i perquè sovint no ens entenem. És com si cada cervell parlés un idioma diferent i quan ell ens parla en francès nosaltres responem en xinès. Prendrem prestat del Dr Alvaro Bilbao l’exemple de l’arbre perquè tinguem en compte que el cervell dels humans es composa d’arrels, tronc i branques. Els adults ens ocupem sobretot de les branques, ens preocupa els coneixements, la part racional. Però cal tenir en compte que l’arbre necessita de les tres parts i que en cada etapa evolutiva cal alimentar la part que necessita l’infant. Quan són petits atendre les seves necessitats primàries i bàsiques de la millor manera possible. Cal que totes les necessitats de les diferents parts dels seus cervells siguin tractades amb igual importància, sobretot perquè unes es construeixen i es connecten amb les altres.
EL SISTEMA LÍMBIC O EL CERVELL EMOCIONAL
En el sistema límbic hi trobem les neurones encarregades de gestionar les nostres emocions però també l’aprenentatge, i és molt important saber que els aprenentatges vinculats a emocions són els que perduren. Per tant, tot allò que desperti en els infants una emoció positiva, la descoberta, la sorpresa, la felicitat, ho aprendrà i ho recordarà d’una manera molt més permanent que amb el mètode tradicional de la memorització i repetició. Per això, si volem que un infant aprengui quelcom és important per exemple motivar-los amb un element de sorpresa, que farà captar la seva atenció i tenir ganes de descobrir què hi ha més… També vincular el que aprèn amb quelcom que li sigui útil a ell o ella, que pugui aplicar a la seva vida d’infant, que li agradi que li interessi.
El segon aspecte important que cal tenir en compte és que els infants entre els 2 i els 6 anys estan desenvolupant connexions entre les neurones del sistema límbic i que totes elles són importants, també les que no ens agrada veure, el plor, l’enuig, l’expressió de la frustració. Tapar les emocions negatives, no donar peu a que les pateixin perquè intentem de seguida que la situació que li crea malestar desaparegui, no està ajudant a fer les connexions que necessiten i que són un aprenentatge per a ells. Pots llegir el post sobre emocions, no ens estendrem aquí, però si que tinguem en compte que es troben en la fase d’aprendre a gestionar l’emoció, el sentiment que els hi genera amb l’acció o resposta.
El tercer aspecte és que abans dels 6 anys encara no hi ha una connexió gaire madura amb la part del cervell frontal o racional. Hem de saber que durant aquests anys els infants fan connexions entre les necessitats personals i internes, la gana, la son, la seguretat i les externes del món que els envolta a través del plaer/ desplaer.. Per tant, aspectes com l’anticipació de resultats, la planificació o la cerca d’estratègies per resoldre conflictes, són coses que segurament encara no tenen del tot desenvolupats. Hem de conèixer els límits que el desenvolupament biològic suposen per moltes de les coses que esperem sovint dels infants, comportaments racionals i no tant emocionals, que entenguin quan els hi expliquem les coses des de la vessant lògica quan ells no estan preparats per fer-ho. Que canalitzin les seves emocions amb expressions menys extremistes, que no plorin com si estiguessin patint un dolor extrem quan se’ls hi trenca una galeta. Però és que és necessari que ho facin, és positiu que passin per aquesta faceta si volem que després continuïn evolucionant i connectant amb altres parts més racionals i més acceptades socialment.
EL NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL
Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al dia fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu durant moltes estones del dia. Per tant, no pensem que a mida que ens anem fent grans un cervell deixa pas a l’altre més evolucionat, totes tres parts conviuen amb més o menys harmonia.
A la capa més externa del cervell, al neocòrtex o matèria gris és la zona on s’integra i es consolida tota la informació que arriba a través dels sentits. Seria la zona que analitza la informació que ja hem processat en altres ocasions per poder respondre de manera adequada a cada nova situació. També es localitza en aquesta zona el control i la gestió dels impulsos per tal de donar a les nostres emocions respostes i conductes socialment acceptades. Hi ha moltes altres coses com el càlcul i el llenguatge que es regulen en aquesta part del cervell. És important conèixer aquestes dades, per tal de poder ajustar millor la nostra conducta al desenvolupament de cada infant. Cal que pensem que aquesta part del cervell no comença a connectar-se amb les altres dues de manera activa fins al 6 anys i que del 6 als 12 és quan es produeixen les principals connexions, però que no és fins als 25 o 30 que finalitza la seva formació. Per tant no podem esperar que infants menors de 6 anys tinguin comportaments que no poden tenir biològicament parlant. També és interessant tenir en compte aquests aspectes per tal d’ajustar contingut escolar al desenvolupament real dels infants, com per exemple aprendre a llegir i a escriure. Per aprendre a llegir cal connectar 3 parts del nostre cervell, la que reconeix cares que ara haurà de reconèixer les lletres, la que connecta el símbol gràfic amb el so per tant la zona del llenguatge i la que atribueix significat a les paraules. Això els infants no estan biològicament preparats per fer-ho fins als 7 anys. Això no vol dir que hi hagi infants que ho puguin fer abans però iniciar de manera general l’aprenentatge de la lectura als 4 o 5 anys, només produirà frustració als infants que no podran aprendre-ho perquè el seu cervell encara no els hi ho permet. Més que voler que els infants facin coses per les que no estan preparats, conèixer com funciona el cervell d’un infant i com es va desenvolupant ens permet acompanyar-lo amb molta més qualitat. Seguint amb el mateix exemple, que els infants tinguin riquesa de llenguatge en el seu entorn, llegir-los llibres, els preparà millor per poder connectar significats quan estiguin preparats per aprendre a llegir.
LES NEURONES MIRALL
Que els infants aprenen per imitació és quelcom que coneixem, però fins a quin punt és important conèixer com funciona el procés d’imitació? Doncs és bàsic en l’aprenentatge dels infants.
Proveu de fer l’exercici de dir-li a algú que us imiti dient-li que faci quelcom com per exemple posa’t la ma de manera horitzontal al nas i tu fes-ho però posant la ma vertical. Què creus que passarà? Doncs que segurament t’imitarà el gest i no farà cas del que li has dit.
Els infants no ens escolten, ens aprenen mentre nosaltres fem. Per això és tant fonamental ser-ne conscients, i pensar que som models pels infants. Les neurones mirall són la base fisiològica de l’empatia, són les que ens permeten plorar quan un amic ens explica que li ha passat una desgràcia i sentir-la com a pròpia. Són les que ens permeten emocionar-nos amb una pel·lícula o un llibre. Les neurones mirall són com l’efecte de llegir el cervell de l’altre, això vol dir que val la pena tenir present que els infants són grans observadors, de tot el que comuniquem, i si tenim en compte que comuniquem en un 70% pel llenguatge no verbal, no serveix de res voler mentir o amagar una situació a un infant, la percebrà.
