En aquesta setmana al voltant del 22 de novembre, en la que la majoria d’escoles fan activitats entorn a la música, volem trencar una llança per contribuir a portar la música una mica més enllà del que en l’actualitat s’està fent.
Si parlem que els aprenentatges han de ser significatius, globals i vivencials, la música n’hauria de ser un dels seus màxims exponents.
LA MÚSICA COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ I COM A VEHICLE DE RELACIÓ AFECTIVA
La música va més enllà de cantar i ballar una cançó, d’aprendre la cançó segons la festa tradicional que estem celebrant… la música és un llenguatge que trenca barreres i que hauríem d’utilitzar molt més del que ho fem ara.
La música és un llenguatge que connecta directament amb les nostres emocions, per això sovint ens és impossible recordar el que hem après de petits però en canvi si que recordem les cançons. Perquè, com és sabut, tot allò que aprenem i que ens emociona queda dins nostre per sempre.
L’aprenentatge de la música en molt països està integrat dins dels aprenentatges escolars i tots els nens/es aprenen almenys dos instruments en un nivell bàsic, i no és perquè haguem de competir en el número d’instruments que sabem tocar sinó pel que passa quan toquem, escoltem i interpretem música dins nostre.
La música requereix concentració, escoltar música requereix entrenar les orelles per sentir-hi bé, per sentir-ho tot: el ritme, els silencis, les pauses, la intensitat, el compàs…
I sí, aprendre música és com tot, costa un esforç, i en gaudeixes proporcionalment al que també la pots entendre i tens les eines per saber-la interpretar, vull dir que cantar les cançons populars està bé, posar música i que els nens ballin també, que toquin instruments comprats o fets a casa o qualsevol cosa que soni i li donin un ús i una interpretació lliure també.
Però també caldria introduir altres conceptes musicals, llegir i escriure la música, l’aprenentatge d’instruments, donar les eines als infants perquè puguin escriure la música que senten al seu cap i poder crear i composar!
Composar música, sembla reservat a Mozart i d’altres personatges inabastables pels comuns mortals, però no és així, tots podem composar, potser no serà un Rèquiem, però tot el que s’activa dins del nostre cervell per poder composar i escoltar la música és impressionant i produeix un plaer inigualable!
Poder improvisar en grups, amb instruments iguals o diferents, escoltar l’altre per poder parlar tu (musicalment parlant), saber com encaixes en el que l’altre diu, crear alguna cosa junts, interpretar sentiments, estats d’ànims… és un regal per als infants que ara gaudeixen uns pocs privilegiats en el nostre país.
Començar a utilitzar el musicograma com una introducció a la lectura musical, ens podem inventar els símbols amb els propis nens, és una activitat molt complerta que treballa també memorització, interpretació, coordinació i joc.
Aprendre a escoltar música des de d’allò vivencial, al nostra voltant tot sona, tot transmet un so, els ocells, l’aigua, les fulles del bosc, aprendre a concentrar-nos per escoltar-ho ens permetrà augmentar la nostra sensibilitat auditiva, apagar el soroll que ens envolta, sovint el soroll que produïm nosaltres mateixos per poder escoltar el que ens envolta.
Ara que està tant de moda això d’anar a buscar bolets, ens trobem que la gent entra al bosc xerrant i cridant-se per tot. Personalment, penso en els boscos com en temples dels sons, com si fos
el Palau de la Música. En aquests llocs s’hi ha d’entrar amb respecte, de puntetes, com per no fer cap soroll que pugui distreure’ns d’escoltar el més mínim so, i deixar-nos omplir. Això també ens educa per la música, saber escoltar és clau per a poder interpretar.
Un altre aspecte que penso que és clau quan parlem de la música com a eina de comunicació i gestió de les emocions és que és una via única per poder expressar-nos, quan toques una peça mai sona igual dues vegades, però això encara és fa més palès quan ets conscient de com et sents i aprofites la música per expressar-ho, i pots acabar plorant o saltant o rient… i després et quedes relaxat… Sovint ens costa parlar dels sentiments en primera persona i sobretot en públic, però a través de la música és molt més fàcil, t’hi porta sola!
La música pot ser un desllorigador d’emocions, que et guien i t’acompanyen més fàcilment a fer un camí sovint difícil pels infants, reconèixer la tristesa, l’enyorança o la ràbia a través de la música i poder-ho expressar és un bàlsam per a ells.
https://youtu.be/vNygyBf6FCw
Us animem a explorar els camins de la música en majúscules per poder gaudir, escoltant, creant i compartint, el que de ben segur serà una experiència inoblidable.
