Per tal de promoure d’una manera ordenada i planificada la coeducació a la nostra escola, cal poder realitzar una mirada i una anàlisi profunda a diferents àmbits del dia a dia al centre. Fixar-nos en els espais, els materials curriculars, el llenguatge i la comunicació que s’estableix en el centre, el temps i els seus usos, etc.
ESPAIS
L’ús dels diferents espais del centre és molt indicatiu dels valors socials subjacents a l’escola. Per tal de poder establir millores i canvis en les dinàmiques dels usos dels espais cal poder fer primer una diagnosi del que està passant a l’escola. Per a fer-ho ens servirem bàsicament d’observacions que intentin respondre si els espais i les dinàmiques que s’estableixen en cadascun d’ells està afavorint o, pel contrari, està perjudicant la igualtat entre sexes. Qui es fa més visible en els diferents espais escolars? Per quins motius?
En el cas del pati és un espai que no està tan regulat com poden ser les aules o els altres espais i, per tant, podem treure major informació de les dinàmiques que es creen a nivell de desigualtat de gènere. Podem observar: qui fa ús majoritàriament dels espais centrals del pati? Quina activitat s’hi dona? I qui fa ús majoritàriament dels espais perifèrics i per a quines activitats? Quines actituds generen les diferents activitats i jocs que es fan al pati? Hi ha certes relacions de poder en l’ús dels espais del pati?
A partir d’aquestes observacions i reflexions podem passar a l’acció introduint canvis i millores que afavoreixin l’ocupació dels espais de manera igualitària, per una banda i, per l’altra, que es generin noves formes d’activitats i jocs que desenvolupin totes les dimensions de la persona. Es poden crear diferents espais per a diferents tipus d’activitats no només motrius sinó també tranquil·les i de relació, de connexió amb la natura, etc. Una altra idea pot ser la d’alliberar la pista de futbol uns dies a la setmana per desenvolupar altres tipus de jocs amb la participació de nens i nenes, etc. És important també demanar la col·laboració dels infants per pensar i realitzar canvis sempre amb l’objectiu de la mirada coeducadora en els espais.
LLIBRES I MATERIALS CURRICULARS
Un estudi de Ana López-Navajas per la Universitat de València de l’any 2012 analitza com en els llibres de text la presència femenina és residual. L’estudi situa en un 7,5% les figures femenines en els llibres de text de la ESO. I, sobretot, el que constata és que els homes son de manera majoritària els referents culturals que apareixen en la majoria dels llibres de text analitzats. La presència de les dones es dona més en exemplificacions o en exercicis i, en algunes ocasions, aquestes aparicions també estan tenyides d’estereotips de gènere.
És important doncs, poder donar aquesta mirada als materials i llibres de text que utilitzem a l’escola i, sobretot, a l’hora de fer referència a determinats referents culturals o científics. Si posem aquesta mirada crítica podem crear nous materials que obrin i donin una nova perspectiva de gènere al nostre alumnat. Cal poder començar a introduir dones rellevants en la història, la literatura, la ciència, les arts… No es tractaria de fer una discriminació positiva perquè ja existeixen molts referents femenins en aquests àmbits que al llarg de la història han restat invisibilitzats, només cal poder fer una recerca, en alguns casos acompanyada per una recerca del mateix alumnat per tal de trobar, estudiar i posar de relleu aquestes referents.
LLENGUATGE
El llenguatge i el seu ús no sexista és un tema actual que genera certa controvèrsia en una llengua com el català que disposa de dos gèneres: masculí i femení. En el nostre idioma s’utilitza el masculí com a genèric i universal, representatiu del gènere humà, mentre que el femení fa referència a un grup particular, el de les dones.
El llenguatge estructura el pensament i ens dona una comprensió del món que habitem. El fet que s’utilitzi el masculí com a genèric porta a la invisibilització de les dones ja que, en el nostre imaginari, quan s’usa el plural masculí tendim a pensar únicament en homes i no ens hi sentim incloses o, si més no, sempre ens pot quedar el dubte. Amb tot plegat, no volem dir que calgui constantment desdoblar el gènere en les nostres comunicacions amb els infants sinó bàsicament prendre consciència de com l’ús del llenguatge pot ajudar a visibilitzar i a posar de relleu el gènere femení i que intentem posar una mirada crítica a aquest aspecte.
Una altra qüestió relacionada amb el llenguatge i sobre el qual cal posar-hi la mirada és la diferència en els missatges que transmetem tant a nens com a nenes i, a la vegada, la manera que tenen de comunicar-se tant unes com els altres. En el primer cas, seria bo poder enregistrar uns quants dies les nostres classes per tal d’analitzar després si tenim diferències a l’hora de comunicar-nos o dirigir-nos tant a nens com a nenes. En alguns estudis s’ha fet palès que els missatges als nens es dirigien més al treball escolar que no pas el de les nenes on també hi havia un alt component de referències al seu aspecte físic, superior al dels missatges als nens. En el cas d’observar les diferències entre com es comuniquen nenes i nens és important prendre consciència de com son les aportacions que fan nens i nenes a la classe en general, quin grup s’expressa més en públic i quin més en privat i quin tipus de llenguatge utilitza cadascú, un llenguatge més assertiu, més impositiu o més dubitatiu.
A través d’aquesta observació i anàlisi tindrem dades sobre les que actuar, marcant-nos petites fites i canvis. Afavorint més la participació de les nenes en els debats, canviant certes paraules en la nostra comunicació, etc.
TEMPS
La gestió del temps o, per entendre’ns, el contingut que donem als diferents espais i temps escolars també ens proporciona molta informació respecte al treball a fer per la igualtat de gènere a l’escola. Com donem cabuda i importància als diferents continguts que es treballen? En aquest sentit, cal observar la preponderància o no del que poden ser atributs de gènere tant a les diferents matèries o continguts treballats i a que es confereix més pes a l’aula. Els aspectes creatius, per exemple, associats més al gènere femení tenen un espai, un temps i una rellevància en el centre? Els temps per les relacions, les cures, el coneixement personal, les emocions tenen també el seu temps i espai per a ser tractats en un mateix pla que els coneixements més científics? Observem això també, revisem quins temps tenen els continguts, perquè creiem que un contingut té més rellevància que un altre? En funció de què? I deixem temps i valorem aquells aspectes atribuïbles al gènere femení i que sovint menystenim en la regulació que fem del temps a l’escola.
