Què entenem per transicions?
Quan parlem de transicions a l’escola bressol ens referim als moments de canvi que viuen els infants al llarg del dia i també al llarg de la seva estada al centre. Poden ser petites transicions quotidianes, com passar del joc lliure a l’hora de dinar o del pati a la migdiada, o grans transicions, com l’entrada per primera vegada a l’escola o el pas d’una etapa a una altra.
Aquests moments impliquen deixar enrere una situació coneguda per entrar en una de nova. Per això, són experiències intenses que mobilitzen emocions, expectatives i aprenentatges.
Transicions no són adaptacions
És important distingir transició d’adaptació. L’adaptació parteix de la idea que l’infant s’ha d’acostumar a una nova realitat, sovint amb més o menys esforç o pressió. Les transicions, en canvi, s’han d’entendre com a processos d’acollida, acompanyament i descoberta, on l’infant pot viure els canvis amb seguretat i confiança.
Cada transició és una oportunitat d’aprenentatge que cal respectar i cuidar.
Oportunitats d’aprenentatge
Les transicions no són temps morts entre activitats, sinó moments d’una gran riquesa educativa. Alguns dels aprenentatges que es poden donar són:
- Autonomia personal
Els infants aprenen a posar-se i treure’s les sabates o la jaqueta, a rentar-se les mans abans de dinar, a preparar-se per sortir al jardí… Accions petites i quotidianes que, amb acompanyament, els donen la possibilitat de sentir-se capaços i competents. - Construcció de la identitat i seguretat emocional
Els rituals i la repetició de seqüències conegudes donen seguretat. Saber què vindrà a continuació ajuda l’infant a anticipar i comprendre el món, consolidant la seva confiança. - Socialització i convivència
Les transicions són moments intensos de relació: esperar el torn, compartir materials, ajudar un company a cordar-se… El grup esdevé espai d’aprenentatge per practicar la paciència, l’empatia i la col·laboració. - Llenguatge i comunicació
Anticipar el que passarà, posar paraules a les accions (“ara recollirem”, “quan acabem de dinar anirem a jugar”), cantar cançons en els desplaçaments… Tot això enriqueix el vocabulari i afavoreix la comprensió i l’escolta. - Capacitat d’adaptació i flexibilitat
Les transicions ensenyen que la vida està feta de canvis. Quan són viscuts amb respecte i calma, l’infant aprèn que el canvi no és amenaça, sinó oportunitat de descobrir i créixer.
El paper de l’adult
Les transicions no tenen valor educatiu per si soles: esdevenen oportunitats quan l’adult hi posa intenció, presència i sensibilitat. Algunes dimensions clau són:
- Anticipació i comunicació clara
Explicar el que passarà amb paraules senzilles, gestos o cançons dona sentit i seguretat. L’infant pot comprendre que hi ha una seqüència i que forma part d’ella. - Temps i ritme
Respectar els ritmes individuals evita que els canvis siguin bruscos. No tots els infants estan preparats alhora; donar-los marge és una forma de reconèixer la seva individualitat. - Presència i acolliment emocional
L’adult és el punt de referència que sosté l’emoció que pot generar un canvi. Una mà que acompanya, una mirada tranquil·la, una paraula que consola poden convertir un moment d’inseguretat en una experiència positiva. - Creació de rituals significatius
Les petites rutines repetides (una cançó, un gest, una frase clau) transformen el canvi en una experiència previsible i amable. Els rituals ajuden a entendre i viure el temps. - Mirada educativa i no només organitzativa
Les transicions no són un “temps per omplir” o un tràmit per passar d’una activitat a l’altra. L’adult hi ha de veure possibilitats d’aprenentatge i relació, i les ha de dotar de valor pedagògic.
Una mirada respectuosa
Concebre les transicions com a moments plens de significat ens ajuda a veure-les no com obstacles o tràmits, sinó com espais privilegiats per acompanyar els infants en el seu creixement. Amb acollida, respecte i presència, els canvis esdevenen experiències de seguretat, confiança i expectatives positives.