LES TRADICIONS CULTURALS A L’ESCOLA

En els debats al voltant de l’educació que estem vivint actualment voldríem posar de relleu un aspecte de l’escola que no s’esmenta prou però que s’entronca directament amb les preguntes de per què, per a què i com eduquem. Es tracta de les celebracions de les festivitats i tradicions culturals que curs rere curs estan presents en la majoria dels centres escolars de Catalunya.


La programació i desenvolupament d’aquestes tradicions a les escoles ens planteja molts dubtes a molts nivells. Entenem el perquè del seu origen en la transició democràtica en la que les escoles catalanes havien de refermar la seva identitat i consolidar aquestes festes des d’una perspectiva cultural pròpia i identitària. Actualment, trobaríem justificacions sobre que les celebracions d’aquestes tradicions serveixen per apropar la cultura popular als infants nouvinguts i també per a perpetuar-les, donant una certa identitat cultural als nens i nenes. Ara bé, hem reflexionat prou sobre com aquestes activitats ens ajuden o no en l’assoliment dels objectius educatius? Les fem per costum, tradició, inèrcia o les dotem d’un component educatiu molt clar? Es segueixen perpetuant en el calendari escolar sense fer-hi esment i es fan perquè toca?

Més interrogants que ens sorgeixen són que si la finalitat de celebrar aquestes tradicions culturals a l’escola és la de perpetuar-les, perquè caiem sovint a introduir components que no són propis de la nostra cultura com elements de Halloween, Pare Noel, avets o altres?castanas-calabazas-halloween-otono

Segurament la resposta és que no vivim aïllats de la realitat dels infants que, cada vegada més, incorporen a casa seva elements forans a la tradició i ja no només fan la castanyada sinó que també decoren carbasses o es disfressen d’algun personatge de por. Ara bé, això significa que quan incorporem costums propis d’altres cultures a les nostres tradicions l’objectiu que perseguim ja no pot ser perpetuar o donar a conèixer les tradicions catalanes.

Hi ha un altre factor important en l’anàlisi d’aquestes tradicions i costums culturals celebrades a l’escola i és precisament l’origen judeocristià de la majoria d’elles. Com compaginem la laïcitat de l’escola amb la celebració d’aquestes tradicions populars?

És evident que les tradicions culturals tenen a veure amb la nostra història i que provenim d’on provenim. El fet que l’origen de la majoria de celebracions populars tinguin a veure amb factors religiosos no ens hauria d’eximir d’incorporar-les a l’escola, donat que transcendeixen aquest fet i tenen un pes cultural específic. Ara bé, creiem sincerament que és un repte de l’escola el poder tant explicar l’origen d’aquestes tradicions com incorporar-les en el desenvolupament de l’escola d’una manera respectuosa amb totes les creences religioses i des d’un treball d’aproximació a les religions des d’un interès cultural i històric i no d’adoctrinament.

Podem tarangoli_india_diversidad_cultura_tradicionmbé pensar en introduir festes populars d’altres cultures presents a l’escola per treballar la interculturalitat. Com comentàvem abans, la celebració d’aquestes festes catalanes es pot entendre com l’apropament a les costums i tradicions culturals del nostre país i podem afavorir-ne el coneixement per part d’infants d’altres orígens. Ara bé, aquests infants tenen un bagatge i una realitat pròpia que sovint menystenim al no fer-les visibles a l’escola i poden ser un recurs molt bo per treballar les diferents cultures i per aproximar-nos a altres maneres d’entendre el món.

Creiem doncs que, actualment, no hi ha prou debat i reflexió sobre aquest tema i que és molt necessari per tots els components que té. No només els que hem vingut abordant fins ara sinó analitzant com es relacionen aquestes activitats amb els objectius educatius del centre i com les portem a terme si realment ens estem creient que l’infant ha d’estar al centre de l’educació.

Amb això ens referim a que, en moltes ocasions, hem observat celebracions on no és té en compte per a res a l’infant: castanyeres a l’escola bressol que fan por als infants i acaben tots plorant desconsoladament; infants incòmodes amb el que els han posat per disfressar-se a l’escola que només volen que treure’s la disfressa o la perruca o el què sigui que els han col·locat al cap i anar a jugar; infants que s’han hagut d’aprendre el poema de Nadal sense entendre’n del tot el significat i que se senten violentats a l’haver de pujar a un escenari a recitar-lo per als pares; i un llarg etcètera de situacions on els educadors hem posat l’activitat per davant dels interessos i necessitats dels infants.

Seria, doncs, potser l’hora de renovar conceptes i replantejar-nos el perquè i també el com treballem aquestes tradicions a l’escola. Estem en un moment on no pot prevaldre l’així s’ha fet sempre que ens porta a una immobilitat permanent i que no ens deixa avançar cap als canvis que volem i en els que creiem fermament. Començar per aquí ens ha de servir per reproduir la reflexió en altres àmbits i esferes de l’escola i iniciar un moviment en el que no podem donar res per bo si no prové d’una reflexió en profunditat i d’un consens en el si de la comunitat educativa.

Categories:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →