Actualment, estem veient com la implicació de les famílies en els centres escolars està aconseguint canviar certes polítiques i incorporar noves metodologies en els centres. Aquesta participació i implicació té aspectes positius en infants, famílies i escola, malgrat també es pot convertir en una arma de doble tall quan es traspassen límits i es desdibuixen els rols, afavorint una consciència totalment individualitzada, consumista (escola com a producte i famílies com a consumidors) i que ens porta a situacions que en res afavoreixen els infants.
És evident com ha anat canviant el paper de les famílies a l’escola amb el pas del temps. Poc a poc han anat demanant i trobant el seu espai, implicant-se cada vegada més en el seu desenvolupament fins a, en molts casos, esdevenir agents del canvi educatiu, tot assumint la coresponsabilitat d’aquest canvi.
Famílies cada vegada més empoderades en relació a l’educació dels seus fills i filles, més informades i més compromeses amb una criança respectuosa demanen als centres educatius que s’alineïn amb aquests preceptes, que incorporin noves metodologies i que, sobretot, estiguin a l’alçada de les seves expectatives.
Aquest fenomen s’ha traduït en una desigualtat molt accentuada entre l’oferta i la demanda de places en aquestes escoles d’educació avançada on en el període de preinscripcions han vist com han en anat en augment els alumnes preinscrits curs rere curs fomentant certes desigualtats entre escoles com molt bé explica Aina Tarabini en aquest article en el Diari de l’Educació on descriu com les innovacions en matèria d’ensenyament aprenentatge no només han d’estar a l’abast de totes les famílies sinó que a més, han de poder arribar a totes les escoles. Una altra font de desigualtats entre famílies és en les facilitats o no de l’accés a la informació i en les possibilitats de connexió amb les noves tendències, així també com ens les habilitats i capacitats per posar en joc aquesta informació.
Tots aquests factors s’han de treballar des de l’escola, buscant i implementant accions per millorar els vincles família-escola i intentant pensar en totes les famílies del centre, no només en aquelles que més es fan sentir o que tenen més domini i coneixement sobre els processos escolars.
Aquestes vincles s’han de construir des d’una vessant clara d’escola inclusiva, amb garanties d’igualtat per ambdues parts, defugint una relació mercantilista client-proveïdor tal com apuntàvem abans que es pot succeir amb facilitat en la nostra societat actual on el bé comú es desdibuixa per oposició a les llibertats individuals.
Des de l’escola cal poder reconvertir les demandes individualistes de les famílies més visibles en una implicació col·lectiva i pensant en el bé comú.
I per acabar un article de Gino Ferri, tant clar com el seu títol:
Si no involucrem les famílies a l’escola només esperaran d’ella bones notes
