L’avaluació en el primer cicle d’educació infantil ha d’ésser un element completament integrat en tot el procés educatiu del centre.
D’acord amb la LEC, el procés d’avaluació ha d’estar referit al desenvolupament personal de l’infant i a l’aprenentatge, ha de ser continu i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l’adaptació de l’ajut pedagògic a les característiques individuals de cada infant.
Així mateix, el Decret 101/2010 ens diu que l’observació sistemàtica ens ha de conduir al coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i del grau d’assoliment dels objectius educatius establerts. També ha de permetre conèixer i analitzar la pertinència dels recursos emprats per tal de facilitar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.
Així doncs, podem deduir que els dos objectius principals de la tasca d’avaluació en aquest primer cicle de l’educació infantil són:
- Valorar el progrés individual de cada infant
- Comprovar l’adequació de la tasca educativa per tal de poder-la millorar i ajustar a les necessitats dels infants.
Els instruments d’avaluació fonamentals en aquest cicle són les observacions i la documentació pedagògica.
FINALITAT DE L’AVALUACIÓ
En aquesta etapa, l’avaluació s’ha d’entendre com l’observació i l’anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge per poder-ne verificar la coherència i el grau d’eficàcia. En cap cas, aquesta avaluació ha de servir per classificar o catalogar els infants. No hem d’avaluar resultats, hem d’avaluar els processos d’aprenentatge, els dels infants i els dels educadors/es.
Avaluem per:
- Entendre millor com es desenvolupen i aprenen els infants.
- Saber en quin moment del procés de desenvolupament es troba cada infant i quin tipus d’al·licients els hem de proporcionar.
- Compartir la informació referent a cada infant amb la seva família i amb la resta de l’equip educatiu per assegurar-nos una coherència en els diferents marcs i espais on se’ls atén.
- Reflexionar sobre la pròpia pràctica, per avançar, per fer-ho millor, per fer créixer el projecte d’escola, per augmentar la cohesió de l’equip educatiu.
CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ
L’avaluació en aquesta etapa es caracteritza per els següents elements:
- Té un caràcter regulador, orientador i autocorrector del procés educatiu.
- Es realitza de forma continuada.
- Ha de ser positiva, partir sempre de les capacitats dels infants i no de les seves limitacions.
- Ha d’estar contextualitzada i integrada en la dinàmica habitual de l’aula.
- Ha de ser diversa, quan més fonts d’informació i de contrast, millor.
- És qualitativa, ha de poder valorar de manera objectiva i explicativa l’evolució que fan els infants però sense cap voluntat d’etiquetar ni classificar.
- Ha de ser una tasca participativa i participada per tota la comunitat educativa.
QUÈ AVALUEM
Com ja hem indicat anteriorment, l’avaluació compleix bàsicament dos objectius, valorar el procés de desenvolupament i aprenentatge dels infants i l’adequació de la pràctica docent.
Procés de desenvolupament dels infants:
Cal poder comptar amb guies o escales de desenvolupament dels infants que siguin coherents amb el projecte educatiu i que siguin consensuades per tots els membres de l’equip. Aquestes guies ens permeten tenir uns indicadors clars i objectius respecte al procés dels infants que també ens poden donar indicacions quan existeixen certs desfasaments per tal de poder realitzar una detecció precoç de necessitats educatives específiques o algun altre signe d’alarma.
Malgrat tot, cal realitzar una mirada totalment individualitzada envers l’infant i intentar observar la coherència en el propi procés per tal de determinar, dins de la seva individualitat, com s’està realitzant el seu desenvolupament i aprenentatge. I, de la mateixa manera, en cap cas aquesta guia ens ha de servir per establir llindars o nivells d’assoliment i catalogar l’infant en conseqüència, sinó per plasmar una línia de progrés de desenvolupament única i diferent per a cadascun dels infants.
Pràctica docent:
Cal avaluar la pràctica docent en dos nivells: la intervenció individual que cal fer en l’àmbit personal i les decisions preses per l’equip i la manera d’implementar-les.
Per a fer-ho, cal fer autoavaluacions constants, fent paleses no només les àrees de millora, sinó també els aspectes positius i punts forts per tal de deixar-ne constància, compartir-los amb l’equip i refermar-los en la nostra pràctica.
COM AVALUAR
Com hem citat, les principals eines per a efectuar l’avaluació són l’observació i la documentació. El cicle avaluatiu comprèn ambdues accions:
OBSERVACIÓ
Observar implica saber escoltar, mirar en el sentit més ampli de la paraula. Els infants constantment ens mostren senyals amb la seva actitud, amb les seves reaccions, amb la forma com interactuen, amb la manera com es manifesten, com viuen i expressen les seves emocions.
L’observació ha de ser completament personalitzada cap a l’infant o, també, podem plantejar-nos observar una situació determinada, un espai o uns objectes o materials concrets.
Així, doncs per observar cal:
- Focalitzar la mirada -> Selecció de l’objecte de l’avaluació: Hem de ser conscients que no es pot observar tot i que tampoc és convenient fer-ho donat que un volum d’informació excessiu ens acaba fent perdre la mirada. És molt important tenir clar l’objectiu per centrar l’atenció i saber a qui va dirigida la informació que n’extraiem, ja que la mirada que posem serà diferent en funció del destinatari de l’avaluació, pot tenir una finalitat bàsicament comunicativa cap a les famílies o voler fer visibles els processos d’aprenentatge dels infants o pot voler fer créixer el projecte d’escola a partir de la reflexió de l’equip docent sobre la pràctica educativa.
- Capturar vivències -> Recollida i registre de la informació: Un cop definida la mirada i l’objecte de l’avaluació caldrà escollir les condicions i els mitjans més adequats per poder recollir i registrar la informació necessària. No hi ha instruments únics i vàlids per recollir i registrar la informació. Cal que siguin adequats a la mirada que volem donar, que ens siguin útils i que no ens facin perdre l’objectiu de l’avaluació.
DOCUMENTACIÓ PEDAGÒGICA
Documentar és una veritable recerca científica que requereix una interpretació.
Es tracta de, a través de la documentació, deixar constància d’un procés, recopilar evidències, il·lustrar, mostrar interessos, descriure experiències,…
La documentació requereix:
- Interpretar i emetre judicis de valor -> Anàlisi de la informació: Analitzar la informació implica triar sense perdre el context, organitzar el conjunt d’elements que hem recollit i ordenar-los construint una idea, aprofundint en algun aspecte i cercar-ne el significat. Interpretar és escoltar els infants, les famílies, els companys i altres professionals per tal d’emetre judicis de valor respecte a allò observat i documentat confrontat als coneixements i criteris educatius adquirits.
- Prendre decisions -> Definició de propostes per a la millora: El procés avaluatiu té sentit quan porta a prendre decisions encertades, fonamentades en criteris contrastats i compartits que ajuden a millorar les actuacions que es duen a terme. Les propostes de millora han d’estar consensuades amb l’equip, el quan ha de prendre un compromís envers la seva execució fonamentada.
- Compartir la informació i deixar petjades -> Comunicació: La informació que resulta d’aquest procés d’avaluació constitueix un missatge que pot anar adreçat als infants, famílies, equip educatiu i a altres professionals pel que ha de ser recollida i documentada segons a qui va dirigida. La documentació són les petjades que va deixant la llar en els infants al llarg del seu camí i procés educatiu.
FONTS D’INFORMACIÓ
El dia a dia amb els infants
La principal font d’informació de la que disposem és l’observació sistemàtica dels infants i de les seves interaccions amb el grup, l’espai, els materials, etc. Aquesta observació ens permet conèixer la seva evolució, els seus gustos, interessos, creixement i desenvolupament, etc. És bo compartir aquesta informació amb els mateixos infants per tal de mirar d’afavorir la formació d’una imatge positiva i ajustada a ells mateixos.
Entrevistes amb les famílies
En les entrevistes amb les famílies cal poder traspassar-los informació sobre la tasca educativa que es porta a terme en aquest cicle, donant la importància al fet educatiu treballat al centre.
Per a fer-ho i no caure en l’anècdota, cal comptar amb un guió preparat, utilitzar un llenguatge clar i comprensible, que no vol dir senzill ni breu i posar la mirada en l’interès compartit entre família i escola.
En tots els casos, és aconsellable que, en lloc de donar respostes i oferir receptes, es plantegin interrogants i es generin preguntes.
Informes a les famílies
Els informes tenen l’objectiu d’explicar en quin moment es troba l’infant i quin procés està fent. S’han de confeccionar en base a les informacions obtingudes en les observacions i cal haver-hi reflexionat detingudament. Les informacions que s’hi recullin han de ser sempre en positiu, han de ser entenedores i que ajudin a remarcar els punts forts de l’infant, els aspectes en els quals s’espera que segueixin progressant i els acords o les estratègies compartides que s’han de pactar amb la família. Quan es detectin informacions sensibles és interessant de compartir-les amb l’equip i valorar la conveniència o no de deixar-les per escrit.
Reunions d’equip
Són els espais per excel·lència per avaluar el programa, el projecte i la intervenció educativa amb l’objectiu de la millora contínua de la pràctica que passa per observar i documentar, emetre judicis de valor i prendre decisions educatives.
Informacions a altres professionals
Cal ser molt prudents amb les informacions que es transmeten, sobretot les que queden per escrit, per tal d’evitar traspassar informacions que generin expectatives negatives o etiquetatge dels infants.
És important tenir registres de les entrevistes realitzades i dels acords presos per tal de poder anar-ne fent un seguiment.
