Reflexions per compartir

L’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

Quan pensem en l’alimentació dels infants en entorns escolars cal intentar fugir del que hem viscut fins ara i de plantejar-nos realment i de manera ajustada quines necessitats estem cobrint en aquests espais i quins són els objectius del mateix.

És a partir d’aquí que hem de construir l’espai amb una mirada neta i que estigui embolcallada pel projecte educatiu de centre, ja que no podem deslligar els diferents espais de l’escola amb una mirada diferenciada per a cadascun.

És obvi doncs, que a grans termes, els objectius i la metodologia de l’escola s’han de traslladar al temps de l’alimentació, adaptant-los a les especificitats de l’activitat, però sense diferir-ne gaire.

És important doncs reflexionar en com hem d’adaptar els objectius, la metodologia i els recursos de l’escola per tal que l’espai de l’alimentació flueixi en l’esdevenir de la quotidianitat de l’escola.

Elements per reflexionar:

L’espai de l’alimentació a l’escola dins la quotidianitat

Com és ben sabut, l’escola és diferent a una casa però podem introduir alguns fets casolans en el dia a dia de l’escola per tal que l’ambient sigui el més aproximat a una llar. En els fets quotidians és quan podem treballar més en profunditat la creació d’aquests ambients i relacions, és quan podem aprofitar per individualitzar la nostra mirada i el nostre reconeixement envers l’infant i quan, en definitiva, podem afavorir aquesta atmosfera de quotidianitat tranquil·la i relaxada que els infants necessiten.

Demanem-nos…

  • Quants infants tenim per adult a l’espai d’alimentació?
  • Com seuen i es disposen en l’espai?
  • L’organització i distribució afavoreix que puguem mirar, observar, reconèixer, individualment a cada infant?

Respecte als ritmes i als interessos dels infants

El respecte a l’infant és un element inherent en educació. Com aquest respecte es treballa en l’espai de l’alimentació a l’escola és important per tal d’afavorir el desenvolupament dels propis processos i aprenentatges valorant en quin grau respectem l’infant i quin és el llindar d’aquest respecte. En aquest sentit és bàsic consensuar els límits i fer-los palesos, acordant amb l’equip pocs límits però inamovibles. Aquests límits han de ser coherents amb la metodologia de l’escola i amb la resta d’intervencions i s’han de fonamentar sempre en un perquè que sigui raonat i respongui a la necessària convivència, relació i respecte mutus.

Un altre factor a tenir en compte en quan a com responem respecte a les necessitats dels infants és el poder realment establir una mirada d’observació respecte als processos individuals de l’infant per tal de poder donar-li resposta en el moment que ho necessita.images-1

Demanem-nos…

  •  Tenim estructures organitzatives que ens permetin adaptar-nos a diferents necessitats?
  • Estem prou amatents i observem les necessitats de desenvolupament d’autonomia en l’infant? Donem resposta a aquestes necessitats?
  • Com estructurem i graduem l’espai d’alimentació al llarg de l’escolarització (alimentar-se a la falda, a la taula, en grup, ús gradual d’utensilis, gradació de responsabilitats dins l’espai com parar taula, escurar el plat, servir-se, etc.)? Aquesta estructura facilita la resposta a les diferents necessitats dels infants?
  • Els infants poden escollir no menjar un aliment i ni tastar-lo? Per què?
  • Els infants poden triar el lloc on seuen? Per què?
  • Tenim consensuats els límits d’aquest espai en l’equip? Són compartits? Els infants els respecten?
  • Controlem íntegrament els adults algun aspecte de l’alimentació i no els deixem escollir (per exemple: quan donem pa o aigua i quan no)? Els hem de deixar escollir sempre? Per què?

Paper de les educadores i educadors

Quan intervenim en aquest espai cal fixar-nos des de quin rol o posició ho fem, la disponibilitat o no que mostrem als infants (sigui corporal, amb fets o paraules), com gestionem i resolem les diverses demandes i necessitats, com estem interiorment i què transmetem als infants, etc.montessori4

La nostra posició i estat en la sala és clau per al desenvolupament de l’espai. Hem d’estar propers i disponibles i en actitud relaxada a l’hora que observem els infants. D’aquest espai en podem treure molta informació que ens permetrà enfocar les nostres intervencions i accions educatives i ens pot ajudar a comprendre més globalment l’infant.

Demanem-nos…

  • El nostre rol és el mateix que el que tenim en els altres espais o moments de l’escola?
  • Estem prou disponibles per als infants que ens necessiten?
  • Pautem clarament els límits de l’espai i en som exemple?
  • Mirem individualment a cada infant i el reconeixem?

La importància de les rutines

Sabem prou com en són d’importants l’estabilitat i regularitat per als infants i com aquests elements són una font de seguretat per a ells/es. L’establiment de rutines és fonamental per situar els infants en l’espai i moment actuals i per preveure el que succeirà immediatament. Cal tenir cura d’aquestes petites rutines diàries i dotar-les de sentit, no només per situar l’infant en el moment i l’espai sinó per tal que tinguin un contingut propi que respongui als objectius i a la metodologia de l’escola. És a dir, el fet d’estar establint unes rutines no ens ha d’allunyar de la resta d’elements i activitats que es donen i fomentem a l’escola.rutines1

Demanem-nos…

  • Quins rituals tenim a l’escola? Estan unificats? Estan reflexionats i meditats?
  • L’establiment de rutines ens condueix a una rigidesa estàtica o ens condueix a la llibertat i flexibilitat per construir a partir d’aquí? Què té més pes a l’escola, la rutina o l’imprevist?
  • Com equilibrem les rutines amb les necessitats dels infants que no sempre tenen perquè coincidir?

Autonomia

Aquesta és una qüestió clau a les escoles. Com podem afavorir l’autonomia de l’infant respectant els seus processos? Com podem saber si estem intervenint massa o massa poc? En l’espai d’alimentació a l’escola l’autonomia de l’infant es posa en joc de manera evident i, com a equip, cal que tinguem molt clara la nostra intervenció per tal de promoure-la i de posar tots els elements a l’abast que l’afavoreixin.

En aquest sentit és vital observar i interpretar el que els infants ens diuen, en quin moment van assolint diverses fites que ens poden portar a plantejar-ne de noves i quins elements posem al seu abast per als diversos assoliments. És important graduar els processos i analitzar quan i com intervé l’adult en cada cas.

Demanem-nos…

  • Posem a l’abast dels infants els utensilis que poden necessitar i poden utilitzar?
  • La disposició de l’espai, del mobiliari i del material afavoreix l’autonomia de l’infant?
  • Asseure un lactant a la trona és afavorir la seva autonomia?
  • Anem graduant la nostra intervenció segons l’adquisició d’autonomia?
  • Demanem permís per ajudar o péixer a un infant? Li imposem la nostra ajuda?
  • Demanem la seva participació en activitats que pot realitzar sol/a?

 

 

 

 

 

 

 

La BaulaL’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

Related Posts