L’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

Quan pensem en l’alimentació dels infants en entorns escolars cal intentar fugir del que hem viscut fins ara i de plantejar-nos realment i de manera ajustada quines necessitats estem cobrint en aquests espais i quins són els objectius del mateix.

És a partir d’aquí que hem de construir l’espai amb una mirada neta i que estigui embolcallada pel projecte educatiu de centre, ja que no podem deslligar els diferents espais de l’escola amb una mirada diferenciada per a cadascun.

És obvi doncs, que a grans termes, els objectius i la metodologia de l’escola s’han de traslladar al temps de l’alimentació, adaptant-los a les especificitats de l’activitat, però sense diferir-ne gaire.

És important doncs reflexionar en com hem d’adaptar els objectius, la metodologia i els recursos de l’escola per tal que l’espai de l’alimentació flueixi en l’esdevenir de la quotidianitat de l’escola.

Elements per reflexionar:

L’espai de l’alimentació a l’escola dins la quotidianitat

Com és ben sabut, l’escola és diferent a una casa però podem introduir alguns fets casolans en el dia a dia de l’escola per tal que l’ambient sigui el més aproximat a una llar. En els fets quotidians és quan podem treballar més en profunditat la creació d’aquests ambients i relacions, és quan podem aprofitar per individualitzar la nostra mirada i el nostre reconeixement envers l’infant i quan, en definitiva, podem afavorir aquesta atmosfera de quotidianitat tranquil·la i relaxada que els infants necessiten.

Demanem-nos…

  • Quants infants tenim per adult a l’espai d’alimentació?
  • Com seuen i es disposen en l’espai?
  • L’organització i distribució afavoreix que puguem mirar, observar, reconèixer, individualment a cada infant?

Respecte als ritmes i als interessos dels infants

El respecte a l’infant és un element inherent en educació. Com aquest respecte es treballa en l’espai de l’alimentació a l’escola és important per tal d’afavorir el desenvolupament dels propis processos i aprenentatges valorant en quin grau respectem l’infant i quin és el llindar d’aquest respecte. En aquest sentit és bàsic consensuar els límits i fer-los palesos, acordant amb l’equip pocs límits però inamovibles. Aquests límits han de ser coherents amb la metodologia de l’escola i amb la resta d’intervencions i s’han de fonamentar sempre en un perquè que sigui raonat i respongui a la necessària convivència, relació i respecte mutus.

Un altre factor a tenir en compte en quan a com responem respecte a les necessitats dels infants és el poder realment establir una mirada d’observació respecte als processos individuals de l’infant per tal de poder donar-li resposta en el moment que ho necessita.images-1

Demanem-nos…

  •  Tenim estructures organitzatives que ens permetin adaptar-nos a diferents necessitats?
  • Estem prou amatents i observem les necessitats de desenvolupament d’autonomia en l’infant? Donem resposta a aquestes necessitats?
  • Com estructurem i graduem l’espai d’alimentació al llarg de l’escolarització (alimentar-se a la falda, a la taula, en grup, ús gradual d’utensilis, gradació de responsabilitats dins l’espai com parar taula, escurar el plat, servir-se, etc.)? Aquesta estructura facilita la resposta a les diferents necessitats dels infants?
  • Els infants poden escollir no menjar un aliment i ni tastar-lo? Per què?
  • Els infants poden triar el lloc on seuen? Per què?
  • Tenim consensuats els límits d’aquest espai en l’equip? Són compartits? Els infants els respecten?
  • Controlem íntegrament els adults algun aspecte de l’alimentació i no els deixem escollir (per exemple: quan donem pa o aigua i quan no)? Els hem de deixar escollir sempre? Per què?

Paper de les educadores i educadors

Quan intervenim en aquest espai cal fixar-nos des de quin rol o posició ho fem, la disponibilitat o no que mostrem als infants (sigui corporal, amb fets o paraules), com gestionem i resolem les diverses demandes i necessitats, com estem interiorment i què transmetem als infants, etc.montessori4

La nostra posició i estat en la sala és clau per al desenvolupament de l’espai. Hem d’estar propers i disponibles i en actitud relaxada a l’hora que observem els infants. D’aquest espai en podem treure molta informació que ens permetrà enfocar les nostres intervencions i accions educatives i ens pot ajudar a comprendre més globalment l’infant.

Demanem-nos…

  • El nostre rol és el mateix que el que tenim en els altres espais o moments de l’escola?
  • Estem prou disponibles per als infants que ens necessiten?
  • Pautem clarament els límits de l’espai i en som exemple?
  • Mirem individualment a cada infant i el reconeixem?

La importància de les rutines

Sabem prou com en són d’importants l’estabilitat i regularitat per als infants i com aquests elements són una font de seguretat per a ells/es. L’establiment de rutines és fonamental per situar els infants en l’espai i moment actuals i per preveure el que succeirà immediatament. Cal tenir cura d’aquestes petites rutines diàries i dotar-les de sentit, no només per situar l’infant en el moment i l’espai sinó per tal que tinguin un contingut propi que respongui als objectius i a la metodologia de l’escola. És a dir, el fet d’estar establint unes rutines no ens ha d’allunyar de la resta d’elements i activitats que es donen i fomentem a l’escola.rutines1

Demanem-nos…

  • Quins rituals tenim a l’escola? Estan unificats? Estan reflexionats i meditats?
  • L’establiment de rutines ens condueix a una rigidesa estàtica o ens condueix a la llibertat i flexibilitat per construir a partir d’aquí? Què té més pes a l’escola, la rutina o l’imprevist?
  • Com equilibrem les rutines amb les necessitats dels infants que no sempre tenen perquè coincidir?

Autonomia

Aquesta és una qüestió clau a les escoles. Com podem afavorir l’autonomia de l’infant respectant els seus processos? Com podem saber si estem intervenint massa o massa poc? En l’espai d’alimentació a l’escola l’autonomia de l’infant es posa en joc de manera evident i, com a equip, cal que tinguem molt clara la nostra intervenció per tal de promoure-la i de posar tots els elements a l’abast que l’afavoreixin.

En aquest sentit és vital observar i interpretar el que els infants ens diuen, en quin moment van assolint diverses fites que ens poden portar a plantejar-ne de noves i quins elements posem al seu abast per als diversos assoliments. És important graduar els processos i analitzar quan i com intervé l’adult en cada cas.

Demanem-nos…

  • Posem a l’abast dels infants els utensilis que poden necessitar i poden utilitzar?
  • La disposició de l’espai, del mobiliari i del material afavoreix l’autonomia de l’infant?
  • Asseure un lactant a la trona és afavorir la seva autonomia?
  • Anem graduant la nostra intervenció segons l’adquisició d’autonomia?
  • Demanem permís per ajudar o péixer a un infant? Li imposem la nostra ajuda?
  • Demanem la seva participació en activitats que pot realitzar sol/a?

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetes:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

SEQÜENCIAR CONTINGUTS I ACTIVITATS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Així d’entrada, segur que el títol d’aquest post no us ha atret gaire, tot i que segurament és una cosa que realitzeu sovint i que feu de manera intuïtiva, pel coneixement propi de l’etapa i les característiques del desenvolupament dels infants. Com en totes les tasques de programació i avaluació

Llegir més →

LA PRESÈNCIA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

La presencia és un dels elements que influeixen de manera més directa quan estem treballant en l’educació dels infants. Aquest aspecte que tractem, la presència en educació infantil, la vinculem amb la mirada i la paraula, de tal manera que de tots tres elements en puguem anar prenent consciència. Prendre

Llegir més →

HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES? article publicat a Protagonistes ja!

Hem d’ensenyar religió a les escoles? Date: 08/01/2021Author: diomiraprotagonistes La Baula proposa no oblidar les dimensions cultural, històrica i artística de la religió, ni perdre el treball de la dimensió transcendent amb els infants, i aposten per parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/hem-densenyar-religio-a-les-escoles/

Llegir més →

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →