L’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA BRESSOL

Quan pensem en l’alimentació dels infants en entorns escolars cal intentar fugir del que hem viscut fins ara i de plantejar-nos realment i de manera ajustada quines necessitats estem cobrint en aquests espais i quins són els objectius del mateix.

És a partir d’aquí que hem de construir l’espai amb una mirada neta i que estigui embolcallada pel projecte educatiu de centre, ja que no podem deslligar els diferents espais de l’escola amb una mirada diferenciada per a cadascun.

És obvi doncs, que a grans termes, els objectius i la metodologia de l’escola s’han de traslladar al temps de l’alimentació, adaptant-los a les especificitats de l’activitat, però sense diferir-ne gaire.

És important doncs reflexionar en com hem d’adaptar els objectius, la metodologia i els recursos de l’escola per tal que l’espai de l’alimentació flueixi en l’esdevenir de la quotidianitat de l’escola.

Elements per reflexionar:

L’espai de l’alimentació a l’escola dins la quotidianitat

Com és ben sabut, l’escola és diferent a una casa però podem introduir alguns fets casolans en el dia a dia de l’escola per tal que l’ambient sigui el més aproximat a una llar. En els fets quotidians és quan podem treballar més en profunditat la creació d’aquests ambients i relacions, és quan podem aprofitar per individualitzar la nostra mirada i el nostre reconeixement envers l’infant i quan, en definitiva, podem afavorir aquesta atmosfera de quotidianitat tranquil·la i relaxada que els infants necessiten.

Demanem-nos…

  • Quants infants tenim per adult a l’espai d’alimentació?
  • Com seuen i es disposen en l’espai?
  • L’organització i distribució afavoreix que puguem mirar, observar, reconèixer, individualment a cada infant?

Respecte als ritmes i als interessos dels infants

El respecte a l’infant és un element inherent en educació. Com aquest respecte es treballa en l’espai de l’alimentació a l’escola és important per tal d’afavorir el desenvolupament dels propis processos i aprenentatges valorant en quin grau respectem l’infant i quin és el llindar d’aquest respecte. En aquest sentit és bàsic consensuar els límits i fer-los palesos, acordant amb l’equip pocs límits però inamovibles. Aquests límits han de ser coherents amb la metodologia de l’escola i amb la resta d’intervencions i s’han de fonamentar sempre en un perquè que sigui raonat i respongui a la necessària convivència, relació i respecte mutus.

Un altre factor a tenir en compte en quan a com responem respecte a les necessitats dels infants és el poder realment establir una mirada d’observació respecte als processos individuals de l’infant per tal de poder donar-li resposta en el moment que ho necessita.images-1

Demanem-nos…

  •  Tenim estructures organitzatives que ens permetin adaptar-nos a diferents necessitats?
  • Estem prou amatents i observem les necessitats de desenvolupament d’autonomia en l’infant? Donem resposta a aquestes necessitats?
  • Com estructurem i graduem l’espai d’alimentació al llarg de l’escolarització (alimentar-se a la falda, a la taula, en grup, ús gradual d’utensilis, gradació de responsabilitats dins l’espai com parar taula, escurar el plat, servir-se, etc.)? Aquesta estructura facilita la resposta a les diferents necessitats dels infants?
  • Els infants poden escollir no menjar un aliment i ni tastar-lo? Per què?
  • Els infants poden triar el lloc on seuen? Per què?
  • Tenim consensuats els límits d’aquest espai en l’equip? Són compartits? Els infants els respecten?
  • Controlem íntegrament els adults algun aspecte de l’alimentació i no els deixem escollir (per exemple: quan donem pa o aigua i quan no)? Els hem de deixar escollir sempre? Per què?

Paper de les educadores i educadors

Quan intervenim en aquest espai cal fixar-nos des de quin rol o posició ho fem, la disponibilitat o no que mostrem als infants (sigui corporal, amb fets o paraules), com gestionem i resolem les diverses demandes i necessitats, com estem interiorment i què transmetem als infants, etc.montessori4

La nostra posició i estat en la sala és clau per al desenvolupament de l’espai. Hem d’estar propers i disponibles i en actitud relaxada a l’hora que observem els infants. D’aquest espai en podem treure molta informació que ens permetrà enfocar les nostres intervencions i accions educatives i ens pot ajudar a comprendre més globalment l’infant.

Demanem-nos…

  • El nostre rol és el mateix que el que tenim en els altres espais o moments de l’escola?
  • Estem prou disponibles per als infants que ens necessiten?
  • Pautem clarament els límits de l’espai i en som exemple?
  • Mirem individualment a cada infant i el reconeixem?

La importància de les rutines

Sabem prou com en són d’importants l’estabilitat i regularitat per als infants i com aquests elements són una font de seguretat per a ells/es. L’establiment de rutines és fonamental per situar els infants en l’espai i moment actuals i per preveure el que succeirà immediatament. Cal tenir cura d’aquestes petites rutines diàries i dotar-les de sentit, no només per situar l’infant en el moment i l’espai sinó per tal que tinguin un contingut propi que respongui als objectius i a la metodologia de l’escola. És a dir, el fet d’estar establint unes rutines no ens ha d’allunyar de la resta d’elements i activitats que es donen i fomentem a l’escola.rutines1

Demanem-nos…

  • Quins rituals tenim a l’escola? Estan unificats? Estan reflexionats i meditats?
  • L’establiment de rutines ens condueix a una rigidesa estàtica o ens condueix a la llibertat i flexibilitat per construir a partir d’aquí? Què té més pes a l’escola, la rutina o l’imprevist?
  • Com equilibrem les rutines amb les necessitats dels infants que no sempre tenen perquè coincidir?

Autonomia

Aquesta és una qüestió clau a les escoles. Com podem afavorir l’autonomia de l’infant respectant els seus processos? Com podem saber si estem intervenint massa o massa poc? En l’espai d’alimentació a l’escola l’autonomia de l’infant es posa en joc de manera evident i, com a equip, cal que tinguem molt clara la nostra intervenció per tal de promoure-la i de posar tots els elements a l’abast que l’afavoreixin.

En aquest sentit és vital observar i interpretar el que els infants ens diuen, en quin moment van assolint diverses fites que ens poden portar a plantejar-ne de noves i quins elements posem al seu abast per als diversos assoliments. És important graduar els processos i analitzar quan i com intervé l’adult en cada cas.

Demanem-nos…

  • Posem a l’abast dels infants els utensilis que poden necessitar i poden utilitzar?
  • La disposició de l’espai, del mobiliari i del material afavoreix l’autonomia de l’infant?
  • Asseure un lactant a la trona és afavorir la seva autonomia?
  • Anem graduant la nostra intervenció segons l’adquisició d’autonomia?
  • Demanem permís per ajudar o péixer a un infant? Li imposem la nostra ajuda?
  • Demanem la seva participació en activitats que pot realitzar sol/a?

 

 

 

 

 

 

 

Etiquetes:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →