BLOG

LA ROBA I L’AUTONOMIA DELS INFANTS

En educació, sobretot en educació infantil, un dels objectius i finalitats de la mateixa és la gradual conquesta de l’autonomia de l’infant. En aquesta conquesta hi entren factors com la higiene, l’alimentació, el vestir, l’ordre, etc.

En aquest post, voldríem centrar-nos en el vestir i en com la roba pot afavorir o dificultar el procés d’adquisició de l’autonomia en els infants, sobretot ara que estem en ple hivern i la roba d’abric sovint és motiu de conflicte entre adults i infants.

Per afavorir l’autonomia dels infants cal tenir present que la roba que portin ha de ser funcional i còmoda. Això vol dir que s’ha d’adaptar a les seves característiques motrius i de desenvolupament i no ha de dificultar o impedir, en cap cas, el lliure moviment de l’infant, imprescindible per a l’aprenentatge i l’adquisició d’habilitats i competències.

En la primera infància, sobretot, és una qüestió a tenir en compte, tant per facilitar el moviment de l’infant com la seva autonomia a l’hora de vestir-se i desvestir-se segons les seves capacitats i habilitats.

Per tant, la roba en els infants d’infantil ha d’estar pensada basant-se en la comoditat i flexibilitat i en la funcionalitat i facilitat per a posar i treure les peces de roba i calçat.

Alguns consells sobre la funcionalitat de la roba dels infants per afavorir la seva autonomia són:

  • Teixits suaus i preferiblement de cotó per evitar irritacions a la pell.
  • Colls prou amples i elàstics per passar-hi el cap amb comoditat.
  • Si les peces tenen botons, que siguin a la part del davant i que no siguin gaire petits o que siguin de clec.
  • Teixit elàstic i flexible que s’adapti als seus moviments.
  • Pantalons i faldilles amb goma a la cintura perquè puguin anar sols al bany.
  • Valorem la mida dels botons en funció de l’edat i la motricitat fina que tinguin.
  • Vestits tancats per davant perquè se’l posin i treguin sense necessitar ajuda.
  • Evitar l’ús de petos i monos, sovint no són gaire còmodes i tenen molta dificultat a l’hora de treure-se’ls o per anar al bany.
  • Procurem roba d’abric poc voluminosa i lleugera, perquè se sentin còmodes.
  • Calçat amb velcro o amb goma fins que aprenguin a cordar-se les sabates.
  • Fer un dibuix a l’interior de les sabates per tal que sàpiguen quina va al peu esquerra i quina al peu dret.
  • Roba interior, vestits, samarretes o jerseis amb el dibuix a davant per diferenciar el davant del darrera.
  • Disposar la roba a l’armari a l’abast i a l’alçada dels infants.

Amb aquests criteris podem ajudar als infants a anar adquirint autonomia en el fet de vestir-se i desvestir-se i anar agafant seguretat en aquestes activitats quotidianes, ja que, amb un altre tipus de roba més complicada o amb més complexitat requeriran sempre de la nostra ajuda a l’hora de posar-se o treure’s determinades peces.

En aquest sentit, cal tenir en compte que en edats primerenques podem afavorir l’aprenentatge d’aquestes habilitats elaborant panells sensorials amb diferents elements que formin part de les peces de roba per practicar el cordar i el descordar o el baixar i pujar les cremalleres. Aquests panells els podem construir de manera casolana amb cremalleres, botons de diferents mides, velcros, cintes, sivelles, etc. Enganxades en un plafó o bé podem trobar llibres que ja contemplin aquests elements.

Continuant amb el desenvolupament dels infants a l’hora de vestir-se, és primordial abordar el tema de triar la roba que es posaran. És evident que amb un nadó, la roba la triem els adults en funció del nostre gust estètic i del temps i la climatologia. Ara bé, quan els infants van sent més grans i més autònoms és important reforçar-ho en el fet que puguin triar-se ells mateixos la roba que es posaran. Aquesta activitat no només reforça l’autonomia sinó també la seva autoestima, la seva confiança i el seu dret a expressar-se i mostrar-se tal com és. Això no vol dir que els adults no haguem de supervisar la tria o que no pactem determinats aspectes prèviament. Sobretot cal que puguem explicar clarament i que els infants entenguin i assimilin determinades normes socials o els imperatius climatològics que fan que una roba sigui més adequada per a un dia que per a un altre.

En aquest sentit, en el moment d’anar comprar comptarem sempre amb el seu propi criteri i no imposarem el nostre gust per sobre del seu tot i que si que podem pactar determinats aspectes com són les peces de roba que anem a comprar i que són les que necessita (un xandall o una jaqueta) i observar la seva finalitat i funcionalitat (si l’infant vol una jaqueta determinada però resulta massa complicada de treure o de posar li haurem de poder posar aquest límit).

Així mateix, també modularem la nostra actuació en funció de l’infant ja que ens podem trobar que el nostre fill o filla s’aclapari a l’haver de prendre decisions i que entri en dubte constant o que encara no mostri gens d’interès en escollir la seva pròpia vestimenta. En aquest cas, tampoc cal forçar les coses i podem perfectament fer nosaltres una primera tria i, a partir d’aquesta, que ell s’acabi de decidir per una peça o una altra.

Bàsicament, a l’hora de deixar escollir als infants la seva roba, haurem de tenir clars quins són els límits i perquè els hi posem. Com comentàvem abans, hi ha determinades normes socials que ens delimiten en certa manera a l’hora d’escollir vestimenta. Un altre factor és la comoditat i la funcionalitat de la roba segons l’activitat que anem a realitzar. Els infants poden decidir posar-se una disfressa per sortir al carrer i anar a visitar uns amics però és recomanable que no es posin una disfressa per anar a l’escola, ja que, deixant de banda altres implicacions que hi pugui haver, la roba per anar a l’escola ha de ser còmoda, flexible i pràctica i una disfressa no ho és.

Un altre factor que ens condicionarà és la temperatura i les condicions climatològiques. El tema de la roba d’abric sol ser font de conflictes constants entre adults i infants. Hi ha molts nens i nenes que no es volen posar la jaqueta, que els molesta la bufanda o que es volen treure els guants que tant ens ha costat posar.

Ja ho hem comentat abans però insistim… pot ser que les peces d’abric que hem escollit no siguin prou còmodes i funcionals? Potser és més pràctic i no tant molest portar un coll pelfat que una bufanda o potser amb moltes capes de samarretes i jersei sota la jaqueta l’infant queda tant embotit que no es pot moure i no li agrada gens aquesta sensació. El primer, doncs, és revisar aquest fet, potser no es volen posar la jaqueta no perquè no tinguin fred, sinó perquè els coarta els moviments i no hi estan còmodes.

Si posem per cas, doncs, que la roba que tenen és funcional i còmoda i continuem tenint conflictes amb la jaqueta, hauríem de revisar el fet que si estem parlant d’afavorir l’autonomia i l’autoconeixement no estem sent conseqüents quan sovint donem per fet que els infants no saben prou bé quan tenen fred i quan tenen calor. La nostra percepció de la temperatura i la nostra capacitat de suportar-la en major o menor grau, és nostra. No podem actuar seguint l’imperatiu de: “abriga’t que tinc fred!”. Hem de ser capaces d’observar prou en profunditat els nostres infants i saber com són i senten per tal de tenir-hi prou confiança per si ens diuen que es volen treure la jaqueta, que tenen calor, escoltar-los i respectar la seva decisió. El seu autoconeixement passa per reconèixer quan tenen fred o calor i cal que puguin experimentar aquestes sensacions físiques per aprendre-les. Si els diem: “d’acord, treu-te la jaqueta i quan tinguis fred te la tornes a posar” l’estem respectant i estem reconeixent que té el seu propi criteri i la seva pròpia percepció de la temperatura que no té perquè ser igual que la nostra.

Així doncs, com hem anat desgranant, l’adquisició de l’autonomia de l’infant en el fet del vestir passa per escollir la roba des d’una vessant pràctica i de comoditat de la mateixa, per que els infants puguin triar la roba que es posaran refermant la seva identitat i pel respecte cap a la seva elecció i la seva pròpia percepció de la temperatura.

Compartir