LA PSICOMOTRICITAT A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament, en els primers anys de vida, la persona és un ésser global on les diferents àrees o àmbits estan profundament interrelacionats. És al llarg dels anys que anem parcialitzant el nostre coneixement entre emocional, físic, social o relacional, etc.

Abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals, van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn.

El moviment dels infants per a que sigui significatiu ha de partir de la seva espontaneïtat en l’activitat i el joc lliure. Si es dona en bones condicions, la pràctica psicomotriu potencia l’autoestima, la vivència i consciència del propi cos i del plaer, la construcció del sistema corporal, l’afirmació del propi jo i la construcció de la identitat, el coneixement i l’acceptació dels límits, la relació entre iguals i l’autonomia.

La pràctica psicomotriu necessita d’elements que continguin i canalitzin l’expressivitat de l’infant i és per això que és necessari estructurar i planificar convenientment l’espai de psicomotricitat amb uns materials específics i un determinat rol de l’educadora que han d’ajudar i facilitar aquesta exploració i expressió corporal.

ESPAI PER A LA PSICOMOTRICITAT

Per a la pràctica psicomotriu és convenient disposar d’una sala específica per a aquest ús, tot i que es pot habilitar qualsevol espai, pesa molt el fet de poder comptar amb una sala específica que podem tenir prèviament preparada i condicionada i, així mateix, facilita que els infants associïn un espai a una activitat concreta d’expressió.

La sala de psicomotricitat hauria de tenir una estructura definida i estable que porti a una anticipació del desenvolupament de la sessió i que aporti certa seguretat als infants. Aquesta estructura hauria de poder contemplar diferents espais que configurin l’atenció a les possibles necessitats motrius i d’expressió dels infants. Aquests espais poden ser:

  • Espai d’expressivitat psicomotriu: per tal de poder desenvolupar aquells moviments corporals segons les necessitats personal i de l’etapa evolutiva. Aquest espai ha de poder contenir materials per enfilar-se, saltar, fer equilibris, tirar-se, córrer, lliscar, arrossegar-se, etc.
  • Espai simbòlic: espai per jugar a fer de, per interpretar situacions, persones i personatges i transformar la realitat.
  • Espai pre-simbòlic: espai per desenvolupar el joc pre-simbòlic tot conferint diverses funcions i usos als materials i a les persones. Amb materials per construir/destruir, tirar/recollir, desaparèixer/aparèixer, etc.
  • Espai de representació: espai per tal de representar i poder agafar distància de les vivències emocionals que ens ha portat la pràctica psicomotriu.

EL TEMPS A LA SALA DE PSICOMOTRICITAT

El temps a la sala de psicomotricitat s’estructura mitjançant fases successives que permeten passar per diferents nivells de simbolització (del cos al llenguatge) i ajuden a incorporar aquesta estructura temporal als infants.

Les fases són:

  • Ritual d’entrada: el grup s’asseu, l’educadora saluda a tots els infants i els ajuda a situar-se en l’espai i el temps i en l’aquí i l’ara. L’educadora també recorda les normes de la sala i els límits de la mateixa que seran pocs però clars (es pot jugar, però no fer mal als altres o a tu mateix). Es canta la cançó del ritual d’entrada i la sessió comença.
  • Sessió de desenvolupament: En aquest moment els infants poden triar el què volen fer a la sala i amb els materials que estaran disposats segons els espais esmentats anteriorment: espai d’expressivitat psicomotriu, espai simbòlic i espai pre-simbòlic.
  • Ritual de representació: Aquest ritual es porta a terme en l’espai de representació. En aquest ritual es busca representar gràficament, amb estructures o modelatge les experiències i emocions que s’han viscut i sentit al llarg del desenvolupament de la sessió.
  • Ritual de sortida: En aquest moment es fa un reconeixement de cada infant, del que hem pogut observar de cadascun d’ells i elles, d’avenços que han fet, de preferències que han mostrat, etc. El reconeixement podem fer-lo en el ritual de sortida, durant la sessió o combinant ambdós, ja que és important poder fer el reconeixement de tots els nens i nenes i si no els hem pogut fer tots durant la sessió aprofitarem per fer-los en el ritual de sortida. Finalment cantarem la cançó del ritual.

ELS MATERIALS DE PSICOMOTRICITAT

Els objectes de la sala de psicomotricitat han de tenir un baix nivell de significació per tal de permetre la creativitat en l’activitat i el joc facilitant la simbolització per part dels infants.

Han de ser múltiples i variats seguint els objectius que es persegueixen de treball en cadascun dels espais de la sala.

No és necessari realitzar molts canvis dels materials a cada sessió ja que certa permanència i estabilitat permeten l’anticipació i l’elaboració d’imatges mentals i projectes a desenvolupar per part dels infants. Sí que és bo anar analitzant permanentment l’ús dels diferents materials i les necessitats i interessos expressats pels infants durant les sessions per repensar-ne la disposició i per treure o afegir alguns elements que enriqueixin el joc i l’exploració psicomotora per part dels infants.

EL ROL DE LA MESTRA

En les sessions de psicomotricitat la mestra ha de crear un ambient de seguretat per tal que el desenvolupament i expressió dels infants a la sala es produeixi de manera el màxim d’espontània i lliure.

La intervenció de l’adult ha de ser el màxim de “neutra” en el sentit de no significar ni valorar allò que s’està duent a terme, sinó només expressar el que està veient a tall de reconeixement per tal de poder fiançar l’aprenentatge en les petites i grans conquestes que s’estan produint al llarg de la sessió. En aquest sentit, l’adult no ha de donar respostes que pugui donar el propi infant, tot i que s’ha de mostrar durant tota la sessió altament disponible per a tot el grup i posicionar-se en la sala de tal manera que pugui observar tot els infants i ser vista per ells.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →