Actualment estem assistint a una revolució en l’educació on es pren la innovació per bandera i es generen diversos moviments i tendències per sacsejar l’educació com la teníem entesa fins ara.
Com es qüestiona Enric Prats en un article en el diari de l’educació “Els cants de sirena de les innovacions a les escoles” estem davant d’uns cants de sirena que promouen la innovació educativa de cara a la galeria com a estratègia de màrqueting o bé hi ha més contingut i reflexió de fons que porta a imaginar aquests canvis?
Segurament ens trobarem amb ambdues o més realitats i orígens dels promulgats canvis educatius i aquests inicis ens poden donar pistes sobre com acabarà sent la implantació o incorporació de la millora en l’organització escolar.
El paper de les famílies com a impulsores i decisòries, els drames de les preinscripcions,… tot empeny i sembla obligar l’escola a incorporar metodologies innovadores que engresquin les famílies a matricular-hi els fills/es i no les facin quedar relegades de l’onada generada.
Ara bé, què passa quan el generador de canvi es troba situat externament a nosaltres? Què passa quan volem canviar per “agradar” a algú i no perquè creguem fermament que aquest canvi serà altament positiu per a nosaltres? El resultat són canvis a mitges, a corre cuita, de cara enfora. I ens pot quedar la sensació que hem dedicat esforç i ganes a un bluf, a alguna cosa que no és real i que no ens acabem de creure ni de fer nostra.
Entenent la pressió social que pot generar aquesta necessitat d’estar a l’onada cal que parem i trobem l’espai per a fer una reflexió profunda, en equip, del que tot això ens genera i fer una avaluació a consciència abastant els diferents àmbits d’acció de l’escola per tal de poder extreure uns resultats que ens indiquin el què hem de millorar i sobre el que és convenient que ens establim fites i generem canvis.
Cal doncs, avaluar en tots els àmbits i segons els nostres objectius educatius i extreure’n dades per establir els punts de millora i de canvi. Innovar sense tenir establertes les necessitats reals pot conduir a sentir que estem fent alguna cosa aliena a nosaltres i que no està enfocada a la nostra realitat. Aquesta anàlisi és més que necessària, és vital per saber d’on partim i a on volem arribar.
“Si no se casan con la realidad, las ideas tienen poca descendencia”
-A. Athos.
El segon pas a realitzar és el de la planificació. Ens cal una planificació acurada del canvi i de la seva implantació, visualitzant-ne els impactes desitjats i els “colaterals”, els costos tant econòmics com de recursos, les dificultats i possibles resistències i traçar un camí guiat i recolzat per l’anàlisi de dades i indicadors reals.
Les idees, sinó es planifiquen i concreten en accions, perden la seva força. Com va dir en el seu moment Jean Jacques Rousseau al respecte: “Les idees generals i abstractes són font dels més grans errors humans”. I és que, seguint una altra cita, aquesta de Santiago Ramón y Cajal: “Les idees no duren molt. S’ha de fer alguna cosa amb elles”.
Així doncs, la concreció del nostre ideal, de la nostra voluntat, recolzada en una anàlisi profunda de la nostra realitat, ens ha de conduir a una implementació i incorporació del canvi el menys traumàtica possible i amb un òptim enfocament a les fites plantejades.
Incorporar una innovació a l’organització escolar suposa moure fitxes, reticències, replantejar, reorganitzar, engrescar. Cal, doncs, implicació i certa fe en la idea per a fer-la possible. El treball en equip, amb un bon lideratge al darrera, esdevé peça clau en tots els estadis i processos del canvi, amb especial atenció en el moment de la implantació.
Un altre element d’extrema importància és el poder realitzar proves pilot o implantacions parcials per tal d’avaluar-ne el seu desenvolupament i poder-nos plantejar les mi
llores oportunes per al seu òptim funcionament. Plantejant la innovació com el disseny i planificació d’un objecte el qual cal prototipar i testar per a veure’l funcionar i introduir-hi les correccions i millores necessàries.
Tot plegat pot semblar molt feixuc i costós, però si es vol realitzar el canvi amb garanties d’èxit i que aquest perduri i faci pòsit en la cultura i tarannà de l’escola i no es quedi en cants de sirena, no hi ha gaires més opcions.
Per continuar reflexionant:
