INNOVACIÓ EDUCATIVA ALS INSTITUTS

El documental Curiosos, Cooperatius i Lliures elaborat per Nuria Ibar i Esmeralda Ibar ens aproxima a pràctiques educatives innovadores en instituts catalans.

En aquest documental els propis alumnes expliquen les seves vivències i impressions sobre els mètodes d’ensenyament-aprenentatge i també són professors i els membres de l’equip directiu els que expliquen les bases del seu projecte. També es compta amb la participació d’Enric Prats, expert en pedagogia i d’en David Bueno expert en neuroeducació.

Alguns dels elements compartits en els diversos instituts sobre els que pivota el documental i constitueixen el caràcter innovador de les pràctiques educatives en el centre tenen a veure, sobretot, en el que es coneix per treball per projectes, el treball cooperatiu, l’avaluació tenint en compte el procés i evitant ser finalista i en un bon projecte de convivència on el respecte i la confiança cap als alumnes és la pedra angular d’aquests projectes innovadors.

Treball per projectes

l’intent de trencar amb les assignatures com les coneixem habitualment i transcendir-ne els seus límits per tal de construir el coneixement mitjançant situacions d’aprenentatge que posin en joc totes o gairebé totes les matèries entorn a un determinat tema.

Així doncs, es concreten els aprenentatges a través de projectes on l’alumne arriba al coneixement a través d’un procés que ha de fer ell en consonància amb el grup i el treball en equip que s’estigui produint.

El cervell no està parcel·lat com les assignatures, l’aprenentatge ha de ser integral i integrat amb un component de càrrega emocional per tal que pugui ser significativa.

S’afavoreixen mirades a l’entorn que generen preguntes amb diverses possibles respostes, no hi ha mai respostes úniques satisfactòries. Si els alumnes tenen aquesta curiositat per cercar respostes amb entusiasme i buscant-li la utilitat i aplicabilitat de la mateixa, fa que aquest coneixement generat no s’oblidi fàcilment ja que s’ha integrat a una experiència viscuda. És el que es coneix com aprenentatge significatiu i constructivisme.

Es treballa molt amb l’entorn i amb determinades associacions culturals, socials o sanitàries fent una aproximació global a la mateixa. Es tracta no només de col·laborar o fer una activitat conjunta sinó aprofitar l’experiència per treballar dins i fora de l’aula diversos temes relacionats amb l’entitat i amb el tema específic on es focalitzen.

Treball cooperatiu

La pràctica educativa es basa també, en un treball cooperatiu on cada membre del grup és necessari per arribar a desenvolupar el projecte.

El treball de grup ha de partir d’un autoconeixement, pel que també es fan activitats que procuren aquest coneixement que és el pas previ per a un bon treball cooperatiu on es posen en valor les fortaleses de tots els seus membres.

Avaluació

L’avaluació acaba sent pel treball ben fet, per si s’ha sabut o no resoldre el problema o el repte plantejat (construir una maqueta de vaixell que floti, per exemple…) Es tracta també de valorar diferents capacitats que es posen en joc i que són vàlides per a la vida. Així doncs, l’avaluació es fa per competències comunicatives i de llenguatges diversos, de comprensió del món en tot el seu espectre i per a la convivència.

Com es plasma l’aprenentatge? Tradicionalment en un examen, però també es pot fer un documental, una maqueta, un mural, un pòster, una presentació… en una activitat que decideixi l’alumne. És interessant perquè aquesta mena de recursos incideixen també en plasmar i documentar com ha estat el procés d’aprenentatge, no només posant el focus en el resultat final.

A nivell del que s’entén per deures, tampoc no se’n posen gaires i és una de les coses que els alumnes valoren com a molt positiu, ja que, com que tampoc hi ha molts exàmens el nivell d’exigència i d’estrès que els podria ocasionar no és tal.

Convivència

Els alumnes tenen confiança en el professor perquè els professors també tenen confiança en els alumnes, és una relació recíproca en la que es parteix d’aquest respecte i confiança per a construir relacions no basades en el control i l’amonestació.

La qualitat del centre es valora en la qualitat humana i de la convivència del centre i no tant en els resultats acadèmics.

 

Aquí us deixem l’enllaç del vídeo per si és del vostre interès.

 

 

Categories:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →