HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES?

Ara que s’acosta Setmana Santa, ens sembla adient parlar d’aquest tema, una determinada religió és una opció que ha de quedar dins de l’àmbit personal i familiar i que no hauria de traspassar les barreres d’allò públic.

Dit això, crec que és important parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. I per transcendent vull dir, ajudar als infants a que es facin preguntes sobre qüestions immaterials, a que es facin conscients de qui són ells al món i en relació als altres. Les respostes a preguntes que sovint són un acte de fe, perquè no en tenim evidències poden ser múltiples i és educar-los donar-los les múltiples interpretacions. No vull dir que haguem d’ensenyar religions comparades, però si que puguem oferir diversitat de possibilitats del que les religions aporten per resoldre certes qüestions que evidentment han de partir de l’interès de l’infant. Així com també explicar que hi ha diferents corrents de pensament que troben en l’agnosticisme o l’ateisme les seves pròpies respostes. Volem dir doncs que no ens ha de fer por afrontar aquest tema i parlar-ne com ho fem amb d’altres aspectes, que la vessant transcendent de la persona també l’hem de tenir present a l’escola com una vessant més de l’ésser humà.

Podem debatre i plantejar-nos estar en diferents cadires, resolent una mateixa qüestió des de diferents punts de vista, ensenyar als nens a pensar i a reflexionar, però també ensenyar-los a meditar a trobar-se amb si mateixos, a aprendre a no pensar, a no fer servir el cervell per connectar-se amb mi mateixos, són eines que els poden ajudar en moltes vessants de la seva vida, i que poden vestir-se d’una religió concreta o simplement agafar l’essència del que implica i desvestir-ho de qualsevol color, com pot ser el mindfulness.

Però una altra vessant important és oferir als infants també coneixements sobre la història de la religió, hem defugit tant de parlar-ne, ens ha fet tanta por entrar en un terreny pantanós que simplement moltes escoles les han obviat del seu currículum i ha quedat relegat a una assignatura optativa.

Les religions s’han de poder incorporar a les classes d’història, ja que moltes de les guerres, divisió de regnes i casaments interessats s’han fet en el seu nom. S’ha de poder parlar de religions en les classes de medi perquè no es pot entendre la divisió territorial actual, la de Israel, la de Bòsnia amb les conseqüències tant properes i actuals, sense parlar de religió.  S’ha d’explicar el calendari anual, les festes i celebracions de la nostra cultura referenciant en fets que es remunten a centenars d’anys però que fa que s’entenguin, hem de donar als infants arrels, arguments que els ajudin a entendre la seva història. No podem entendre l’art, pintura, arquitectura, la música sense parlar de religió, no fer-ho és manllevar als infants d’una part molt important de la seva cultura i història.

No ens hem d’avergonyir, ni voler tapar la nostra història ni les nostres arrels i això no fa que no puguem tenir una actitud igual d’oberta vers altres religions. En la diversitat està la riquesa, cal que ho sapiguem integrar en la normalitat del que suposa reconèixer una cultura pròpia que anirà canviant amb els anys fruit de la relació amb d’altres cultures i que acabarà sent també la nostra.

La cultura és allò que fem entre tots dia a dia, també quan parlem de la cultura i per tant de les creences i religions, en el passat i en el present, no són elements estàtics, sinó dinàmics, en evolució. Respectem-nos, valorem per igual el que cadascú de nosaltres hi aporta, amb els seus pensaments, les seves produccions i segur que aquesta serà cada vegada més rica i integradora.

Categories:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →