ESTRATÈGIES PER INTERVENIR EN EL JOC LLIURE

Basem, sobretot, les estratègies d’intervenció en aspectes comunicatius i relacionals, ja que són els bàsics per a poder dinamitzar i enriquir el joc lliure dels infants aportant nous elements i reptes que afavoreixin el seu aprenentatge.

El primer pas (com ja explicitàvem en l’anterior post sobre Acompanyar el joc lliure)  és la preparació, organització i presentació dels espais i materials a utilitzar. A banda del què hem comentat sobre la intencionalitat educativa, cal que la seva presència i presentació provoqui i, en certa manera, captivi als infants per tal que se sentin interpel·lats i la situació els convidi a l’acció i activitat lliure.

La nostra presència en el joc és necessària però la nostra actitud ha de ser de disponibilitat i proximitat però sense interferir-hi de manera invasiva. Si creiem que podem aportar alguna cosa al joc per fer-lo més ric i decidim intervenir, ho farem després d’observar el seu desenvolupament i des d’un pla d’igualtat, entrant en l’univers que ha creat i generat l’infant i no com a persona adulta que opina respecte a la situació que hi ha donada. Pensem que som model i referent i el que nosaltres fem i diem pot fer variar la seva activitat si perceben algun judici de valor darrera de les nostres observacions. Per tant, les estratègies comunicatives que podem utilitzar són:

  • Verbalitzar el què estem observant, posant paraules a les seves accions, per tal de refermar idees i conceptes sense que hi hagi cap judici de valor.
    • Veig que has posat el pal a sobre el pot.
    • Ara ha caigut el pal.
  • Repetir les paraules que pronuncia l’infant també ajuda a emfatitzar el seu joc i els seus descobriments.
    • Infant: pal. Adult: has agafat el pal.
  • Iniciar frases o deixar frases inacabades que provoquin respostes o reflexió sobre els elements del joc i de l’activitat per enriquir-lo.
    • I ara el pal…
    • El pal estava sobre el pot i ara…
  • Una de les estratègies més òptimes per aportar i enriquir el desenvolupament del joc lliure són les preguntes obertes. Podem llançar preguntes que facin reflexionar i provar nous reptes i noves oportunitats de joc sempre en funció de l’observació que estiguem realitzant respecte al desenvolupament del joc i sempre amb intencionalitat educativa. Cal que puguin ser preguntes obertes que vagin més enllà de sí i no i cal que també deixem el suficient espai tant perquè puguin trobar les seves pròpies respostes, sigui verbalment sigui experimentant-les, com perquè puguin també decidir no acollir o acceptar la pregunta i continuar amb el seu joc com l’estaven realitzant.
    • Què passaria si ara mous el pot?
    • Es poden posar més pals a sobre el pot?
    • I si també hi poses una pedra?
  • Cal poder evitar preguntes rutinàries que no aporten res ni al joc ni a l’infant tipus: T’ho passes bé? (si no s’ho passés bé ja hauria canviat d’activitat) Vols un altre objecte? (quan està absort manipulant un material), així com restringir o limitar les lloances (si voleu, llegiu: 5 raons per deixar de dir molt bé!) i les sobreactuacions amb les que a vegades acompanyem les nostres interaccions amb els infants. Cal poder incidir que el protagonisme és de l’infant i de la seva activitat lliure i nosaltres no hem d’acaparar el protagonisme amb les nostres actuacions, com dèiem, la nostra presència ha d’acompanyar la seva activitat per enriquir-la i la nostra intervenció sempre s’ha de produir des d’un pla d’igualtat en el joc.

De la mateixa manera que comptem amb estratègies verbals, cal parar esment a la nostra postura i actitud no verbal per tal que el joc lliure es desenvolupi de la millor manera possible:

  • Com ja hem anat remarcant la nostra actitud i, per tant, presència corporal, ha de ser propera, disponible, acollidora i oberta. Ens hem d’integrar en l’espai i en el moment de joc. Si pot ser situant-nos assegudes o en un mateix pla que els infants, relaxades i amb braços i cames sense creuar.
  • Cal que puguem abastar amb la mirada a tots els infants i, si ens miren, retornar-los la mirada, somriure, assentir, mostrar sorpresa…

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →