ESTRATÈGIES PER INTERVENIR EN EL JOC LLIURE

Basem, sobretot, les estratègies d’intervenció en aspectes comunicatius i relacionals, ja que són els bàsics per a poder dinamitzar i enriquir el joc lliure dels infants aportant nous elements i reptes que afavoreixin el seu aprenentatge.

El primer pas (com ja explicitàvem en l’anterior post sobre Acompanyar el joc lliure)  és la preparació, organització i presentació dels espais i materials a utilitzar. A banda del què hem comentat sobre la intencionalitat educativa, cal que la seva presència i presentació provoqui i, en certa manera, captivi als infants per tal que se sentin interpel·lats i la situació els convidi a l’acció i activitat lliure.

La nostra presència en el joc és necessària però la nostra actitud ha de ser de disponibilitat i proximitat però sense interferir-hi de manera invasiva. Si creiem que podem aportar alguna cosa al joc per fer-lo més ric i decidim intervenir, ho farem després d’observar el seu desenvolupament i des d’un pla d’igualtat, entrant en l’univers que ha creat i generat l’infant i no com a persona adulta que opina respecte a la situació que hi ha donada. Pensem que som model i referent i el que nosaltres fem i diem pot fer variar la seva activitat si perceben algun judici de valor darrera de les nostres observacions. Per tant, les estratègies comunicatives que podem utilitzar són:

  • Verbalitzar el què estem observant, posant paraules a les seves accions, per tal de refermar idees i conceptes sense que hi hagi cap judici de valor.
    • Veig que has posat el pal a sobre el pot.
    • Ara ha caigut el pal.
  • Repetir les paraules que pronuncia l’infant també ajuda a emfatitzar el seu joc i els seus descobriments.
    • Infant: pal. Adult: has agafat el pal.
  • Iniciar frases o deixar frases inacabades que provoquin respostes o reflexió sobre els elements del joc i de l’activitat per enriquir-lo.
    • I ara el pal…
    • El pal estava sobre el pot i ara…
  • Una de les estratègies més òptimes per aportar i enriquir el desenvolupament del joc lliure són les preguntes obertes. Podem llançar preguntes que facin reflexionar i provar nous reptes i noves oportunitats de joc sempre en funció de l’observació que estiguem realitzant respecte al desenvolupament del joc i sempre amb intencionalitat educativa. Cal que puguin ser preguntes obertes que vagin més enllà de sí i no i cal que també deixem el suficient espai tant perquè puguin trobar les seves pròpies respostes, sigui verbalment sigui experimentant-les, com perquè puguin també decidir no acollir o acceptar la pregunta i continuar amb el seu joc com l’estaven realitzant.
    • Què passaria si ara mous el pot?
    • Es poden posar més pals a sobre el pot?
    • I si també hi poses una pedra?
  • Cal poder evitar preguntes rutinàries que no aporten res ni al joc ni a l’infant tipus: T’ho passes bé? (si no s’ho passés bé ja hauria canviat d’activitat) Vols un altre objecte? (quan està absort manipulant un material), així com restringir o limitar les lloances (si voleu, llegiu: 5 raons per deixar de dir molt bé!) i les sobreactuacions amb les que a vegades acompanyem les nostres interaccions amb els infants. Cal poder incidir que el protagonisme és de l’infant i de la seva activitat lliure i nosaltres no hem d’acaparar el protagonisme amb les nostres actuacions, com dèiem, la nostra presència ha d’acompanyar la seva activitat per enriquir-la i la nostra intervenció sempre s’ha de produir des d’un pla d’igualtat en el joc.

De la mateixa manera que comptem amb estratègies verbals, cal parar esment a la nostra postura i actitud no verbal per tal que el joc lliure es desenvolupi de la millor manera possible:

  • Com ja hem anat remarcant la nostra actitud i, per tant, presència corporal, ha de ser propera, disponible, acollidora i oberta. Ens hem d’integrar en l’espai i en el moment de joc. Si pot ser situant-nos assegudes o en un mateix pla que els infants, relaxades i amb braços i cames sense creuar.
  • Cal que puguem abastar amb la mirada a tots els infants i, si ens miren, retornar-los la mirada, somriure, assentir, mostrar sorpresa…

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

SEQÜENCIAR CONTINGUTS I ACTIVITATS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Així d’entrada, segur que el títol d’aquest post no us ha atret gaire, tot i que segurament és una cosa que realitzeu sovint i que feu de manera intuïtiva, pel coneixement propi de l’etapa i les característiques del desenvolupament dels infants. Com en totes les tasques de programació i avaluació

Llegir més →

LA PRESÈNCIA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

La presencia és un dels elements que influeixen de manera més directa quan estem treballant en l’educació dels infants. Aquest aspecte que tractem, la presència en educació infantil, la vinculem amb la mirada i la paraula, de tal manera que de tots tres elements en puguem anar prenent consciència. Prendre

Llegir més →

HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES? article publicat a Protagonistes ja!

Hem d’ensenyar religió a les escoles? Date: 08/01/2021Author: diomiraprotagonistes La Baula proposa no oblidar les dimensions cultural, històrica i artística de la religió, ni perdre el treball de la dimensió transcendent amb els infants, i aposten per parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/hem-densenyar-religio-a-les-escoles/

Llegir més →

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →