Ens estrenem amb això d’escriure posts parlant de l’emprenedoria social com a actitud vital. Després d’emprendre en diversos projectes i haver-los fet créixer en quan a persones, número i diversitat de projectes i també de territoris, quan ens plantegem que volem iniciar un nou camí professional, tornem a emprendre perquè això de somiar projectes i fer-los realitat per tu mateixa enganxa!
En aquest enllaç trobareu informació molt interessant sobre emprendre…
Però nosaltres volem destacar en aquestes ratlles les competències que ens portaran a tenir un actitud emprenedora a la vida, sense vincular-ho en exclusiva a l’empresa o a un projecte professional, emprendre com a competència global que ens aporta moltes eines en molts aspectes de la vida.
Treball en equip:
Emprendre col·lectivament és confiar en els talents dels altres. Massa sovint s’identifica el treball en equip o bé a fer-ho tot entre tots, cosa que ens porta a la ineficiència o bé a treballar al costat d’altres però no a treballar en equip. Treballar en equip és compartir els objectius i deixar que cadascú s’encarregui d’un part de la tasca, a la seva manera…
https://youtu.be/qvF3jfSWq8A
Lideratge:
“Lideratge és l’art de fer que algú faci alguna cosa que tu vols perquè la persona ho vol fer”
Eisenhower
Aquest és un mot sovint polèmic, liderar és posar-te al capdavant en un moment puntual, potser perquè sobre allò en saps més que els altres, potser perquè només hi pot anar un i el altres confien en tú… liderar és un acte de coresponsabilitat, dels que confien en tu per la tasca que t’han encomanat i del que lidera perquè no actua en nom propi només sinó de tots aquells als qui ha acceptat liderar.
Habilitat comunicativa:
Saber escoltar als altres per saber que has dir en cada moment. Comunicar-se és sobretot saber escoltar més que parlar. 
Escoltar, observar tot el que t’envolta, mai saps què et podrà ajudar en el teu projecte. Per connectar idees i que en sorgeixin de noves cal omplir-te dels altres.
Us recomanem llegir aquest llibre, és de lectura fàcil
diu coses molt lògiques però el més difícil és posar-les en pràctica!
Curiositat:
Mira tot el que t’envolta com si fossis un infant, quan descobrim les coses com si fos el primer cop que les veiem, podem descobrir sempre coses noves que ens faran conectar amb noves idees. Tenir ganes de conèixer, de descobrir, ens farà trobar respostes a les preguntes que ens fem o ens ajudarà a resoldre problemes quan ens trobem encallats en la idea. Creure que ho sabem tot ens empobreix, perquè no tenim la necessitat d’aprendre.
Ingenuïtat:
No sabia que no es podia fer i ho vaig fer! No deixis que ningú et desanimi dient-te que allò que vols fer no es pot fer, Tot el que es nou algú ho va fer per primer cop i va lluitar segur contra frases colpidores com aquestes. Un punt d’ingenuitat és bo per atrevir-se a intentar coses que potser si fóssim massa prudents no intentaríem mai.
Adaptabilitat:
“És la capacitat d’involucrar-se en l’entorn i fer-se part del matix amb una simbiosi que els permeti a ambdós disposar de l’altre”
Carlos Fernandez Chaparro
En el món canviant en el que vivim hem de ser flexibles i adaptables, les posicions rígides i immobilistes ens portaran segur al fracàs, per tant quan ideem una cosa que no estigui centrat en la cosa mateixa com a finalitat sinó que aquesta sigui un mitjà per arribar a satisfer una necessitat, només així podrem canviar el que fem però continuarem satisfent la mateixa necessitat.
Pensament crític:
És un procés que serveix per analitzar, entendre o avaluar la manera en la que s’organitzen els coneixements que pretenen interpretar i representar el món en particular les opinions o afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com a veritables. Cal ser crítics primer amb nosaltres mateixos per tal de poder posar en qüestió les nostres pròpies idees abans de posar-les en pràctica.
Emprendre és equivocar-se:
Sobretot cal tenir clar que t’equivocaràs més vegades que en l’encertaràs, però això no és una errada, és un aprenentatge que forma part del mateix camí d’emprendre, créixer i evolucionar.
Il·lusió:
“Si sabés que el món s’ha d’acabar demà, jo encara avui plantaria un arbre”
Aquesta frase resumeix molt bé, tot el que hem dit anteriorment i és un compendi de l’actitud vital que suposa emprendre, la il·lusió amb un punt de bogeria que cal tenir per suportar l’esforç que suposa engegar un nou projecte.
Si vols que t’ajudem a convertir la teva il·lusió en realitat, t’hi podem acompanyar….
