ELS LÍMITS EN EDUCACIÓ

Ja fa molt de temps que es parla dels límits a l’educació, tant, que la paraula límit ha anat adquirint noves dimensions i s’ha dotat d’un imaginari respecte a la mateixa que fa que susciti en cada persona determinats sentiments i que remogui inconscientment parts d’un mateix. És davant la càrrega emocional per sentiment propis, suposats en l’altre i creences vàries que voldria parlar de llindars i no de límits.imagenlimites

Els llindars ens fan adonar del topall de les coses. Davant d’un objecte, els seus confins ens fa sentir fins a on podem arribar amb aquell objecte, és a dir, perceptivament sabem com és i podem preveure quin comportament tindrà davant d’alguna acció que hi exercim. Els “llindars” de l’objecte ens en marquen i determinen el seu ús.

Si ho extrapolem a la vida, en general, a tot el seguit de persones, objectes, éssers, materials, estem davant d’un espai gairebé infinit que se’ns obre davant dels peus. Si no delimitem l’espai, el
parcialitzem, el categoritzem i el comprenem sentirem el buit immens davant d’un món gegant i incomprensible perquè no l’hem delimitat, no hem posat llindars i separacions als diferents elements que el configuren.

El coneixement i l’aprenentatge de fins on arriba un fet, un objecte, una situació, ens dóna molt elements per comprendre’l i per poder interactuar-hi en conseqüència. Sense aquest coneixement la immensitat ens aclapara perquè res té aturador ni fi, tot es pot estendre infinitament en l’espai i el temps.

Si ens posem en la pell d’un infant que poc a poc va adquirint la consciència del jo, diferenciant-lo de l’entorn, objectes i dels altres, si pensem no només en la seva dimensió respecte al món, sinó també en el fet que tot just comença a construir conceptes i relacions envers el que l’envolta, segur que podem imaginar-nos el que és la immensitat i l’inconegut.

Els infants necessiten conèixer, necessiten delimitar i establir llindars, necessiten saber com gestionar els elements i situacions que se’ls presenten, saber com interaccionar-hi. Amb el coneixement i l’aprenentatge, vulguem o no, arriba la categorització de les coses, amb els seus llindars definits tant perceptivament com a nivell de convenció social.

Aquesta primera parcialització i categorització ens permet anar dotant de sentit i significat el que ens anem trobant al llarg de la vida. Ens és útil per formar-nos idees i saber com hem d’actuar davant determinats elements o situacions, per no haver de construir contínuament significats ni atribucions i per tenir seguretat de per on ens movem alhora que podem determinar algunes certeses quan davant de l’assaig i error sempre hem obtingut la mateixa resposta.5

Si no sabem quin és el final d’un camí, ens podem imaginar a nosaltres mateixos caminant infinitament, si no coneixem els llindars de l’altre podem pensar que no existeix i ens serà molt difícil construir el concepte d’alteritat i reconèixer l’altre també com dipositari de drets i mereixedor de respecte.

Quan no posem, expliquem o mostrem els llindars de les coses i situacions, no estem respectant l’infant, li estem dificultant l’aprenentatge i li estem impedint que prengui consciència i pugui anar construint la seva identitat en contraposició a la resta del món, és a dir, l’infant construeix el seu jo tot determinant que la resta de coses i persones que l’envolten no són “jo” i ho fa a través de processos i d’establir llindars entre ell i l’entorn. Aquest procés pot produir frustració a l’infant quan les persones o objectes no responen com ell voldria però l’estan ajudant a construir identitat i a fiançar-se com a individu.

Etiquetes: ,

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →