ELS LÍMITS EN EDUCACIÓ

Ja fa molt de temps que es parla dels límits a l’educació, tant, que la paraula límit ha anat adquirint noves dimensions i s’ha dotat d’un imaginari respecte a la mateixa que fa que susciti en cada persona determinats sentiments i que remogui inconscientment parts d’un mateix. És davant la càrrega emocional per sentiment propis, suposats en l’altre i creences vàries que voldria parlar de llindars i no de límits.imagenlimites

Els llindars ens fan adonar del topall de les coses. Davant d’un objecte, els seus confins ens fa sentir fins a on podem arribar amb aquell objecte, és a dir, perceptivament sabem com és i podem preveure quin comportament tindrà davant d’alguna acció que hi exercim. Els “llindars” de l’objecte ens en marquen i determinen el seu ús.

Si ho extrapolem a la vida, en general, a tot el seguit de persones, objectes, éssers, materials, estem davant d’un espai gairebé infinit que se’ns obre davant dels peus. Si no delimitem l’espai, el
parcialitzem, el categoritzem i el comprenem sentirem el buit immens davant d’un món gegant i incomprensible perquè no l’hem delimitat, no hem posat llindars i separacions als diferents elements que el configuren.

El coneixement i l’aprenentatge de fins on arriba un fet, un objecte, una situació, ens dóna molt elements per comprendre’l i per poder interactuar-hi en conseqüència. Sense aquest coneixement la immensitat ens aclapara perquè res té aturador ni fi, tot es pot estendre infinitament en l’espai i el temps.

Si ens posem en la pell d’un infant que poc a poc va adquirint la consciència del jo, diferenciant-lo de l’entorn, objectes i dels altres, si pensem no només en la seva dimensió respecte al món, sinó també en el fet que tot just comença a construir conceptes i relacions envers el que l’envolta, segur que podem imaginar-nos el que és la immensitat i l’inconegut.

Els infants necessiten conèixer, necessiten delimitar i establir llindars, necessiten saber com gestionar els elements i situacions que se’ls presenten, saber com interaccionar-hi. Amb el coneixement i l’aprenentatge, vulguem o no, arriba la categorització de les coses, amb els seus llindars definits tant perceptivament com a nivell de convenció social.

Aquesta primera parcialització i categorització ens permet anar dotant de sentit i significat el que ens anem trobant al llarg de la vida. Ens és útil per formar-nos idees i saber com hem d’actuar davant determinats elements o situacions, per no haver de construir contínuament significats ni atribucions i per tenir seguretat de per on ens movem alhora que podem determinar algunes certeses quan davant de l’assaig i error sempre hem obtingut la mateixa resposta.5

Si no sabem quin és el final d’un camí, ens podem imaginar a nosaltres mateixos caminant infinitament, si no coneixem els llindars de l’altre podem pensar que no existeix i ens serà molt difícil construir el concepte d’alteritat i reconèixer l’altre també com dipositari de drets i mereixedor de respecte.

Quan no posem, expliquem o mostrem els llindars de les coses i situacions, no estem respectant l’infant, li estem dificultant l’aprenentatge i li estem impedint que prengui consciència i pugui anar construint la seva identitat en contraposició a la resta del món, és a dir, l’infant construeix el seu jo tot determinant que la resta de coses i persones que l’envolten no són “jo” i ho fa a través de processos i d’establir llindars entre ell i l’entorn. Aquest procés pot produir frustració a l’infant quan les persones o objectes no responen com ell voldria però l’estan ajudant a construir identitat i a fiançar-se com a individu.

Etiquetes: ,

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

SEQÜENCIAR CONTINGUTS I ACTIVITATS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Així d’entrada, segur que el títol d’aquest post no us ha atret gaire, tot i que segurament és una cosa que realitzeu sovint i que feu de manera intuïtiva, pel coneixement propi de l’etapa i les característiques del desenvolupament dels infants. Com en totes les tasques de programació i avaluació

Llegir més →

LA PRESÈNCIA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

La presencia és un dels elements que influeixen de manera més directa quan estem treballant en l’educació dels infants. Aquest aspecte que tractem, la presència en educació infantil, la vinculem amb la mirada i la paraula, de tal manera que de tots tres elements en puguem anar prenent consciència. Prendre

Llegir més →

HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES? article publicat a Protagonistes ja!

Hem d’ensenyar religió a les escoles? Date: 08/01/2021Author: diomiraprotagonistes La Baula proposa no oblidar les dimensions cultural, històrica i artística de la religió, ni perdre el treball de la dimensió transcendent amb els infants, i aposten per parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/hem-densenyar-religio-a-les-escoles/

Llegir més →

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →