Fa un temps que ens hem anat endinsant en el model d’Atenció Centrat en la Persona, hi hem entrat en contacte en el context de l’atenció a persones grans, especialment les que viuen en residències o Centres de Dia.
Però creiem que els paral·lelismes que se’n poden fer amb tots els serveis que tenen per objecte atendre, cuidar i educar persones són directes.
Ja fa un temps que molts professionals dels diferents sectors d’atenció a les persones venen pensant i debatent sobre un model centrat en la organització dels propis serveis o programes. Enfront del que creiem que hauria de ser, posar al centre la persona que és objecte de la nostra intervenció
El model que hem construït fins ara els objectius, les metodologies, els recursos materials i espacials i també els professionals pivoten entorn del projecte, com ens organitzem per assolir els objectius que el projecte s’ha plantejat. Quan llegeixes plecs de clàusules administratives i tècniques que regeixen les concessions de serveis públics d’atenció a les persones, estan també pensats sobre la òptica del servei no de la persona.
La situació de complexitat que suposa donar una atenció integral a les persones si la mirada la posem en comptes de en la persona només a fer xarxes de professionals, generar protocols de derivació i crear taules multidisciplinars. Aquest model ha resultat poc útil a l’hora de donar un abordate integral a la persona.Hi ha un aspecte rellevant quan són els altres qui decideixin sobre mi sense estar-hi present, la infantilització de la persona, la desresponsabilització del seu projecte vital. Sobretot quan parlem de persones amb situacions de dificultat personal on cal més que mai que s’apoderi per emprendre el camí de la recuperació, física, emocional, mental…
L’any 2008 l’Organització Mundial de la Salut va definir l’atenció centrada en la persona (ACP) com “aquella atenció que s’aconsegueix quan es posa a la persona en l’eix on interactuen la resta de dimensions relacionades amb: la intervenció basada en l’evidència científica, organització del servei, equip, interdisciplinarietat i ambient”.
Hi ha diverses definicions per referir-se a aquest model d’intervenció, però encara no hi ha un acord per a una definició universal.
Una de les més referenciades pels diferents autors que parlen del tema és la del National Voices que l’any 2013 van definir el concepte d’ACP de la manera següent: “Puc planificar la meva cura amb les persones que treballen per entendre’m a mi i al meu cuidador o cuidadors, donant-me el control i facilitant-me els serveis per assolir els objectius que són importants per a mi”.
Els cinc principis generals en els quals es basen les diferents definicions sobre l’ACP són:
- Informació precisa, rellevant, àmplia i comprensible, que és fonamental per a la presa de decisions en la cura de la salut i del benestar.
- Accés i suport quant als serveis, els tractaments, les activitats preventives i de promoció de la salut de qualitat, del benestar i de promoció de l’autonomia personal.
- Implicació de la ciutadania en el disseny de les polítiques sanitàries i socials.
- Elecció i poder de decisió de la persona: presa de decisions compartides.
- Respecte a les necessitats, les preferències, els valors, l’autonomia i la independència de la persona.
Aquest canvi de paradigma afectarà tant el disseny i la planificació dels serveis i programes per desenvolupar com la intervenció i la praxi dels professionals.
Involucrar la persona en la seva salut física i mental, benestar i autocura esdevé un element clau per garantir una atenció de qualitat a les persones.
Alguns dels factors que hi intervenen són:
- Respectar els valors, les preferències i les necessitats expressades de la ciutadania, per respectar alhora la història de vida.
- Coordinar i integrar els serveis socials i sanitaris, per garantir el contínuum assistencial.
- Promoure la informació, comunicació i educació, per tal que l’usuari pugui decidir en tot moment.
- Implicar l’entorn de la persona, el cuidador, la família, els amics i els veïns en el cas dels usuaris que ho desitgin o que no puguin prendre decisions.
Els 8 principis d’Atenció Centrada en la Persona . Font: Adaptat de Picker Institute, 2015.
- Respecte per les preferències de les persones
- Atenció coordinada i integrada
- Informació i educació a la persona
- Confort físic
- Suport emocional
- Involucració de la família i els amics
- Continuïtat i atenció a les transicions
- Accessibilitat a l’atenció
El model ACP està tot just iniciant des de fa uns 20 anys el seu camí, i tot i que la majoria de professionals a priori ens sembla un model millor que l’actual, cal ser rigorosos en el seu desenvolupament. Cal establir metodologies contrastades que permetin la seva avaluació posterior. Cal validar el mètode per conèixer quins efectes té sobre l’atenció a les persones. És real allò que a priori ens pot semblar una millor atenció? Estan millor ateses les persones? Es troben millor? Es senten millor? Es recuperen millor? Cal que tinguem evidències científiques de totes aquestes preguntes per anar validant un model que de ben segur té un llarg camí per fer, però cal fer-lo amb rigorositat.
El model ACP pot guiar la intervenció dels professionals i equips com una orientació filosòfica o bé ser una metodologia d’intervenció. És important reconèixer en quin dels dos estadis ens trobem per ser rigorosos. Si és un model que ens guia, ens servirà d’enfoc i cal que sigui un element que estigui present en l’equació cada vegada que haguem de prendre decisions.
Amb aquesta decisió estem respectant i fomentant els valors i la singularitat d’aquesta persona?
Amb aquesta decisió fomentem les seves capacitats o el fem més depenent?
Estem decidint quelcom que hauria de decidir per ell mateix?
Aquesta decisió la prenem realment perquè és el millor per la persona o és per una millora organitzativa o laboral dels professionals?
El model ACP com a model d’intervenció ha de tenir unes metodologies definides. Cal definir pràctiques, estratègies i tècniques que guiïn als professionals cap a aquest model. Ja no només és un pensament que ens guia sinó que passem a l’acció i ho fem d’una manera estructurada i pensada. Passen d’un model centrat en la organització i en l’ atenció basat en protocols i tasques a l ‘atenció centrada en la persona. Aquest model requereix de gran expertesa ja que seguir un protocol que sempre és igual és molt més senzill que atendre les individualitats canviants de les persones. Tenir un horari de dutxes és molt més senzill que haver d’adaptar-se quan una persona que tenies previst dutxar al matí decideix que avui es vol dutxar a la tarda. Fer un menú per a tothom igual és molt més senzill que oferir puguin triar que els hi ve de gust avui.
Per tant cal preparar la organització, els espais, els materials, però sobretot formar i acompanyar a les professionals per capacitar-les per aquest canvi de paradigma. Evidentment fer-ho vol dir apoderar-les perquè prenguin decisions, perquè puguin improvisar canvis organitzatius. Això no es fa només seguint pautes d’un nou model d’intervenció sinó fent-les partícips d’aquest canvi i escoltant les seves propostes. Si interioritzen el model no caldrà gaires protocols.
Collins (2009), identifica vuit elements que són els puntals del canvi en el model ACP en un servei residencial.
- Canvis en l’actitud dels professionals.
- Canvis en la manera de dispensar els àpats.
- Canvis en les activitats procurant que aquestes resultin significatives per a les persones.
- Canvis en la forma de dispensar les cures personals, buscant la flexibilitat i la personalització.
- Canvis en l’espai físic per crea una segona llar no institucional.
- Canvis en la manera de comprendre i atendre les persones amb demència.
- Canvis per fomentar la proximitat entre el centre, família i comunitat.
- Canvis en el lideratge del centre potenciant la responsabilitat i implicació dels professionals d’atenció directa, la creativitat i l’autoregulació.
Les evidències que fins al moment s’han trobat després d’estudis rigorosos sobre els resultats obtinguts en l’aplicació del model ACP en diversos països coincideixen tots ells en diversos factors.
- Disminució en els suports per a realitzar les activitats de la vida diària (AVD)
- Augment de les relacions socials
- Major interès per l’estètica
- Augment de la ocupació i disminució de la sensació subjectiva d’avorriment
- Disminució de l’ús de restriccions físiques
- No s’han obtingut diferencies significatives en el funcionament cognitiu
Bibliografia de referència
LA ATENCIÓN CENTRADA EN LA PERSONA EN LOS SERVICIOS GERONTOLÓGICOS
Modelos de atención y evaluación
Teresa Martínez Rodríguez
Estudios de la Fundación Pilares para la autonomía personal. Nº 3, 2016
