EL CURRÍCULUM A L’ESCOLA BRESSOL

Molt sovint a l’escola bressol atendre al currículum de primer cicle d’educació infantil sembla molt complicat. Com podem relacionar les capacitats amb els objectius i els continguts i com ho podem traslladar a una programació que ens sigui útil en el nostre dia a dia amb els infants? Com connectem totes les activitats de la vida diària, de cura, de vincle o de descobertes amb unes àrees que ens parcel·len els aprenentatges? Com podem planificar les observacions i el seguiment dels infants de manera coherent al currículum?

El currículum del primer cicle d’educació infantil s’estructura mitjançant les capacitats a treballar en tota l’etapa d’educació infantil, els objectius del cicle i les àrees i els continguts que s’hi relacionen. Posar en joc tots aquests elements pot semblar complicat i més quan hi barregem determinades metodologies educatives que decidim amb l’equip que volem implementar a l’escola.

La clau de tot plegat és la simplicitat i la operativitat. Amb això volem dir que fer unes programacions on es detallin els objectius i els continguts específics de cada activitat i aquests es relacionin amb les àrees i els objectius curriculars més les capacitats és una feinada de la qual no en traurem pas més efectivitat. Passar-nos a l’altra banda, obviant completament el currículum i programant activitats perquè sí, perquè sempre les hem fet i són les que toquen tampoc és una bona solució ja que no estem tenint cap intencionalitat educativa i estem restant el potencial d’una bona programació amb cara i ulls de la qual es puguin extreure el màxim d’aprenentatges.

A banda d’això, també cal que siguem conscients de per a què i per a qui programem, i és aquí on incideixen de ple les observacions i avaluacions que fem amb els infants. Amb tot, doncs, cal que d’alguna manera puguem fer entrar en les programacions les observacions que realitzem amb els infants per tal que siguin transcendents i ens portin a imaginar i idear allò que realment necessiten per afavorir el seu aprenentatge ajustat als seus interessos i característiques particulars.

Per atendre les dues vessants: currículum i programació per una banda i necessitats i interessos dels infants per l’altra, proposem fer dos nivells de programació. Per una banda la programació general i per l’altra la programació periòdica o específica.

Per elaborar la programació general de cicle posem l’òptica en el currículum on seqüenciem i desenvolupem els objectius i continguts a treballar al llarg del cicle relacionats amb les capacitats a assolir al llarg de l’etapa. La programació general la podem ordenar i organitzar de diferents maneres segons preferències de l’equip:

  • Al voltant de les necessitats vitals dels infants: joc, alimentació, descans, moviment, exploració, etc.
  • Al voltant de les capacitats del currículum.
  • Al voltant de models didàctics i metodològics: ambients, projectes, tallers,…

Independentment de com organitzem la programació, cal que contingui els elements curriculars i que ens serveixi de pauta i d’orientació per a poder desenvolupar les programacions específiques o periòdiques. Per tant, cal que la programació general sigui prou oberta i flexible per tal que, a mesura que anem desenvolupant el treball del curs, trobem que encara s’adapta a les necessitats dels infants i de l’escola.

Les programacions específiques o periòdiques serien aquelles que aterren la programació general i la adapten a les característiques del grup, de l’espai i de l’escola.

Podem decidir aquestes programacions per espais temporals de temps (mensuals, trimestrals,…) o bé per unitats de programació, centre d’interès o altres. L’element comú és que han de tenir un enllaç amb la programació general i que han de recollir les observacions del desenvolupament del grup, apuntant-ne les necessitats i interessos per tal de programar en conseqüència.

Així doncs, aquesta programació ha de ser senzilla i pràctica, recollint allò observat i planificant les propostes, activitats i estratègies didàctiques que ens ajudaran a l’assoliment dels objectius proposats sempre amb consonància al currículum.

Estructurant la programació d’aquesta manera ens és més fàcil poder treballar globalment les capacitats del currículum sense parcialitzar els aprenentatges en àrees o continguts, ja que s’intenta donar resposta a les observacions fetes per tal d’aconseguir un òptim desenvolupament de cada infant i donar respostes més concretes a les seves necessitats específiques.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →