EDUCAR EN L’AMISTAT PER LLUITAR CONTRA LES DESIGUALTATS

Fa una temporada que quan volem aprendre coses sobre un tema hem d’incloure en la nostra recerca què hi diu la neurociència al respecte, ens ajuda a donar una òptica que potser fins ara desconeixíem, almenys nosaltres!

Ens interessava parlar de com els infants estableixen les seves primeres relacions d’amistat. És un fet sabut que el infants menors de 2 anys, juguen de costat amb altres nens i nenes però difícilment interactuen, estan a l’etapa egocèntrica del seu desenvolupament. És entre els 2 i els 6 anys que inicien la seva faceta social i és quan es produeixen els primer aprenentatges sobre com establir relacions socials amb els altres.

I vam descobrir que la neurociència, a partir de diversos estudis realitzats, ens explica com funciona el cervell humà, el per què escollim un amic i no un altre i les conseqüències que aquesta elecció comporta.

Generalment busquem similituds culturals, coses que ens facin semblants, un joc o un esport que ens agradin, cançons que sapiguem tots dos… i llavors automàticament el cervell s’estructura d’una manera inconscient i classifica a les persones entre les que són com jo, “dels meus”, els meus amics, i els altres, els que no són com jo…

Aquesta classificació serveix per prejutjar uns i altres i atribuir unes característiques de personalitat que no es basen en cap criteri objectiu.

Això ens porta als primers estadis d’exclusió dels altres, els infants que no han aconseguit encaixar en cap grup ho saben bé. Aquests mecanismes es generen perquè ens donen seguretat, sabem que allò que és similar a nosaltres es comportarà d’una manera esperable i previsible i això ens dóna seguretat. A més, desconfiem del que no coneixem perquè és més fàcil i ens costa menys… quan hem d’entendre alguna cosa nova ens suposa un esforç major.

Per tant, si volem lluitar perquè ja des de la infantesa aprenguem a no prejutjar l’altre, a no rebutjar-lo, a no atribuir-li característiques de personalitat sense conèixer-lo, hem de començar de ben petits, donant-li la importància a la socialització dels infants que es mereix.

Aprendre a fer amics és un tema crucial pel infants, pels que no tenen problemes en fer-los semblarà una incursió de l’escola o els pares en un terreny que és connatural als infants, però no és així sempre, hi ha molts infants que tenen dificultats en ser acceptats pels altres, potser perquè ja d’entrada son percebuts com a diferents, d’altres que són tímids i no saben com fer amics… i acaben generant unes estratègies de socialització que els acaben sent perjudicials per si mateixos, com l’agressivitat, l’autoexclusió, la transgressió …

Mitjançat els amics, els infants experimenten i aprenen a guanyar i a perdre, a enfadar-se i a reconciliar-se, aprenen que és just i que no, a modular les seves opinions i comportaments en funció de l’aprovació o rebuig dels altres.

Aprenen que diferents persones i situacions requereixen de diferents comportaments i comencem a entendre el punt de vista de l’altre. Aprenen els rols determinats pel gènere.

Quan un infants estableix una relació d’amistat aprèn a establir normes, sospesar alternatives i a prendre decisionsimages-4

L’amistat i el fet de formar part d’un grup millora el sentiment d’autoestima.

Tant els pares com els mestres hem de posar la òptica en aquest tema i potenciar-lo.

Podem realitzar activitats per fomentar l’aprenentatge de les estratègies socials, i provar-les en un entorn segur que faciliti als infants més tímids un acompanyament.

Podem treballar el reconeixement dels prejudicis entre grups o persones amb tallers i jocs, podem organitzar jocs que fomentin la interacció i enforteixin les aliances entre companys.

En resum, quan dotem als infants d’eines per socialitzar-se, estem lluitant també contra la desigualtat social.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →