Com potenciar la comunicación no verbal en els infants per millorar la seva inteligencia emocional?
Quan parlem de l’adquisició del llenguatge en els infants, trobem molts articles que ens parlen sobre quantes paraules saben dir els nens i nenes a cada edat, de quina manera podem potenciar el llenguatge a les escoles, com els pares i mares hem de posar paraules als objectes perquè els infants les aprenguin, etc.
Però enlloc hem trobat que hi hagi estudis que parlin sobre com potenciar la comunicació no verbal en els infants.
De quina manera podem mantenir la comunicació no verbal que és innata i que és tan rica quan som petits, precisament per la manca d’una altra manera de comunicar-se?
De quina manera podem acompanyar als infants a adquirir el codi de comunicació no verbal après o sigui, el cultural, d’una manera positiva per al seu desenvolupament intel·lectual i emocional?
Creiem que en el nostre afany perquè l’infant parli, aprengui i digui paraules, ens oblidem o, pitjor encara, capem una comunicació que ell/a ja posseeix, la del seu cos, la seva mirada, les seves mans…
Ens volem centrar en aquest post a reflexionar sobre això…
Si la comunicació no verbal és més del 70% de la informació que percebem dels altres quan ens comuniquem per què no l’estudiem, la treballem i la potenciem?
Gran part d’aquesta comunicació no verbal és inconscient, però no per això deixem d’estar comunicant constantment. Per això, si podem ser conscients de com estem emocionalment per com estem físicament podrem connectar-nos millor amb nosaltres mateixos i alimentar l’autoconeixement emocional i fer alguna cosa si no estem bé tal i com estem ara mateix.
Qui no s’ha trobat alguna vegada amb les celles arrufades i preguntar-se perquè estic tens o preocupat? I ser-ne conscient i, automàticament, destensionar-les.
Si ensenyem als infants a mirar-se al mirall quan percebem en ells una expressió d’alegria, de tristesa o de preocupació, sabran identificar en els trets físics aquests estats d’ànims i a l’inrevés. Prendre’n consciència i preguntar-se: què em passa? Per què estic així? Per què em sento així? I canviar-ho, si volem, per estar millor.
Si controlo la meva comunicació no verbal apresa, puc comunicar-me amb els altres o minimitzar els efectes innats que donen una imatge de mi que no m’ajuda davant dels altres.
Si sóc una persona poruga o tímida i això em dificulta la comunicació amb els altres, o bé els altres creuen que poden imposar-me el que pensen perquè jo els hi estic dient, “tinc por…” amb el meu cos, ho puc canviar, puc aprendre què fa el meu cos quan té por, com reacciono, i canviar-ho per una actitud que transmeti seguretat en mi mateix.
Si aprenem millor el codi de comunicació no verbal, aprendrem a comunicar-nos millor amb els altres. Per tal que la comunicació entre les persones flueixi cal conèixer i compartir el codi. El de la comunicació no verbal no s’ensenya, no s’aprèn de manera premeditada… creiem que aquest és un camp molt gran per explorar en l’educació per tal millorar la intel·ligència verbal i emocional dels infants.
