Reflexions per compartir

COM PODEM EXPLICAR LES GUERRES ALS INFANTS?

Aquesta setmana que commemorem l’holocaust i que malauradament són més vigents que mai les situacions de guerra que hi ha la món, ens preguntem quina és la millor manera d’afrontar aquests temes amb els infants.

Els infants estan envoltats de noticies, imatges, sons que els parlen sobre la guerra, sobre morts, gent que fuig dels seus països, gent que mort ofegada al mar intentant salvar la seva vida i la dels seus fills… Situacions molt greus, que cada cop més, per despertar en nosaltres la consciencia col·lectiva, sembla que van guanyant magnitud en la forma en com ens arriben aquests comunicacions.

Els nens no en són aliens, veuen i senten la televisió, veuen la premsa, una foto en els quioscs, o a la taula de casa els avis… i tampoc hem de pretendre aïllar-los, els adults a vegades ens agradaria protegir-los d’aquestes noticies, que ni nosaltres entenem o ens podem explicar, però no és possible. I negar l’evidència, només els fa més dèbils per poder tenir eines per afrontar les situacions de dolor i patiment que malauradament es trobaran durant la seva vida.

Volem compartir amb vosaltres alguns consells sobre com afrontar aquest tema amb els infants. Tenint en compte el que ja sabem, tots els infants són diferents i tenen necessitats diferents, per tant el millor és conèixer molt bé que necessita l’infant que tenim al davant.

  • Preguntar-los abans que saben del tema

És convenient primer saber que saben ells del tema, no avançar-nos volent-los donar informació, amb això podem generar-los pors o preguntes noves que ells no s’havien fet encara. D’aquesta manera també orientem les nostres respostes en el marc del que ells saben.

  • Preguntar-los que volen saber

No sempre tots els infants volen respostes sobre tots els temes, a vegades amb una resposta molt senzilla estan satisfets i no és fins més endavant que torna sobre la mateixa pregunta i ja demana més, respectem el seu ritme.

  • Respectar les seves preguntes, per complicades o estranyes que ens semblin

Si els infants es senten jutjats, o creuen que el que estan pensant és una cosa que està malament ens deixaran de preguntar, i buscaran en altres les respostes.

  • Dir sempre la veritat

No podem mentir-los, podem suavitzar les coses però no mentir, ni enganyar, ni amagar informació que ens estan demanant, ho acabaran sabent i es trencarà la confiança que ens tenen.

  • Simplificar les respostes

Sovint ens és difícil donar una resposta senzilla a un problema greu i que sovint ni nosaltres comprenem, però els nens no busquen en nosaltres a un catedràtic, busquen a algú que els faci sentir segurs, tranquils i protegits. Per tant les respostes no cal que siguin científiques. I quan no sabem alguna cosa, els hi podem dir que no ho sabem o que no ho entenem tampoc.

  • Buscar les respostes junts

A partir d’una certa edat 6/8 anys, podem buscar la informació que ens demanen i que desconeixem junts, de tal manera que aprenen amb nosaltres quines fonts d’informació son fiables, a interpretar les noticies.  I podem posar un cert filtre segons la cruesa del que estan veient.

En el cas que vulguem parlar d’aquest tema amb un grup d’infants, un grup aula per exemple, hem de tenir en compte el que hem parlat anteriorment, no tots els infants son iguals, ni necessiten saber les mateixes coses, ni són iguals de sensibles, ni tenen les mateixes pors o inseguretats, per tant haurem de plantejar els temes grupals seguint també tot el que hem comentat anteriorment però a més a més:

  • Podem fer petits grups de recerca separant els infants segons les preguntes que vulguin cercar
  • Podem proposar-los alguna acció de col·laboració amb la situació de guerra que s’està vivint.
  • Podem proposar-los una acció de conscienciació i explicació dels fets cap a un altre grup d’infants més grans per sumar-los a la iniciativa. D’aquesta manera integren el problema, i treballen estratègies per comunicar-lo
  • Podem proposar a alguna persona vinculada amb el tema que ens vingui a explicar la seva vivència
  • És molt convenient que informem a les famílies que anem a treballar aquest tema amb anterioritat, perquè estiguin preparats per les preguntes dels seus fills quan arribin a casa, i inclús perquè els puguin preparar abans de parlar-ne a l’escola.
  • Sovint aquests problemes els són aliens a la seva realitat d’infants, però a partir d’una certa edat, es poden extrapolar certes actituds dels adults amb la dels infants. Plantejar què hauríem de fer nosaltres de diferent ara perquè quan siguem grans no fem mai el que veiem que estan fent els adults?

 

La BaulaCOM PODEM EXPLICAR LES GUERRES ALS INFANTS?

Related Posts