BLOG

COM EXPLICAR LA MORT ALS INFANTS?

novembre 10, 2017

En la nostra societat, aquest continua sent un tema del que ens costa parlar, continua sent un tràngol molt difícil de posar-hi paraules entre els adults, sovint quan mort un familiar d’un amic, d’un veí no sabem ni que dir… no ens han ensenyat com s’encara la mort perquè en general s’ha silenciat, com si no fos quelcom que ens ha de passar a tots. Per tant no estem preparats per afrontar la mort propera ni per acompanyar a d’altres que han patit pèrdues.

Doncs imagineu-vos quan ho hem d’explicar als infants. S’ha mort l’avi… i ara que li diem? Que els nostres infants sàpiguen que poden parlar amb nosaltres de qualsevol cosa. Sovint hi ha temes tabús a casa, o a l’escola dels que defugim parlar, els infants ho capten de seguida. I amb aquest silenci, els diem a ells també que no en poden parlar, que no poden preguntar i per tant estem posant un tap a tot el que ells també necessiten treure davant de la pèrdua d’un ésser estimat.

Hem d’estar oberts a escoltar, i això vol dir a deixar que parlin i preguntin el que vulguin, encara que ens incomodi, encara que no sapiguem que contestar-los a vegades, doncs els hi diem això, que no ho sabem, però li podem dir i tu que en penses? I tu que creus? Per ajudar als infants a trobar les seves pròpies respostes.

Que les converses comencin arrel d’una pregunta seva, no prepararem una conferencia sobre el tema, i menys de tipus teòric, quan estem parlant d’un tema bàsicament emocional, sentiment de pèrdua, dolor, incomprensió si contestem al que ells volen saber quan ho necessiten saber. Ells tenen els seus processos de comprensió i assimilació de la informació, deixem-los que ho facin a la seva manera. Sovint preguntaran coses el primer dia i llavors passaran dies que no ens preguntaran res i al cap de dues setmanes ens tornaran a preguntar, llavors en poden agafar amb la guardia baixa, perquè pensarem el primer dia que ja no tenen més neguits, i no és així, els infants tenen els seus temps i els hi hem de poder acompanyar quan ho necessitin.

Siguem sincers sempre, no vulguem endolcir la informació pensant que els estem protegint de patir perquè en realitat els hi fem un flac favor, no els estem ajudant a entendre i a preparar-se per altres morts. L’avi no està dormint, o ha marxat, l’avi s’ha mort. Pensem que els infants que no coneixen un mot l’han d’aprendre de nou, i per tant que els hi costa tant aprendre un mot que supleix el mot, “mort” que el mot que en realitat està significant. Per tant des d’un punt de vista semàntic, els ajuda que diguem les coses pel seu nom, tal i com diu l’expressió. Posem les paraules concretes, deixar coses en abstracte o que poden portar a dubtes només pot provocar que tingui por a l’hora d’anar a dormir perquè li diem que s’ha adormit per sempre. O que pensi que els seus adults de referència un dia poden marxar i no tornar mai més, perquè els hi diem que l’avi ha marxat… Tinguem en compte que els infants abans dels 6 anys son literals i per tant que entenen allò que els hi diem sense interpretacions, per tant tinguem-ho en compte quan parlem amb ells de la mort també.

També que confonen realitat i fantasia i veuen en els dibuixos com animals o personatges moren i tornen a viure, o tenen accidents i no moren mai. Per tant caldrà ser molt clars davant que això no passa en la realitat per no alimentar falses esperances sobre que la persona que ha mort tornarà a viure.

Des de l’aula s’ha de respectar també com cada família vol parlar del tema però quan hi ha morts properes, un alumne de l’escola, un mestre, caldrà enfrontar aquesta situació i parlar-ne. Si podem parlar-ne abans amb els pares molt millor així podrem consensuar

Si considerem que és millor que els infants no vagin a l’enterrament d’un familiar, expliquem-los que hi passarà i perquè pensem que és millor que no hi vagin. Pensem amb un ritual de comiat per a ells, preguntem-los-hi que volen fer per acomiadar-se de l’avi i preparem-lo amb ells. No passa res si quan en parlem plorem amb ells, que els nostres fills i filles ens vegin plorar no és cap signe de debilitat, al contrari, els hi estem ensenyant a que els sentiments de tristesa són normals i que si ens surt exterioritzar-los amb el plor doncs no passa res. Recordem que som model per a ells, si nosaltres ens amaguem, ells també ho faran. Els infants aprenen quan juguen, podem aprofitar el joc per explicar-los la mort també, quan juguem a metges i pacients o amb una pista de cotxes si hi ha un accident.

Començar parlant de la mort d’animals, per explicar el cicle de la natura, d’un gos que s’ha fet vell i es mort o d’un animal que s’ha posat malalt, ajudarà als infants a aproximar-se a la mort d’una manera més fàcil emocionalment parlant que si el primer cop que senten a parlar de la mort és perquè han perdut un familiar proper.

No estem trivialitzant la mort, l’estem apropant al seu llenguatge també el joc simbòlic és un llenguatge d’infant que els hi fa tot plegat més comprensible. Pensem en alguna manera d’acompanyar el dol d’un infant, quan tingui ganes de parlar amb l’ésser estimat que ha mort. Podem escriure-li una carta o fer-li un dibuix i aprofitar la seva producció perquè en parli i expresi els seus sentiments.. Quan vulgui parlar d’ell per recordar-lo podem fer un àlbum amb les seves fotos perquè el pugui mirar i es senti més connectat a ell. Podem fer la “caixa de l’avi” i guarda-hi records que tinguem d’ell. Podem posar una foto de l’avi i l’infant a la seva habitació. Podem fer una petita celebració cada any en record seu, fer alguna activitat que ens agradava fer junts. Al contrari del que acostumem a fer els adults , que és no parlar-ne, o amagar els sentiments de dol, tristesa o enyor, exterioritzar-los i acompanyar als infants a que també ho facin, els ajudarà a viure la mort de l’esser estimat sentint-se acompanyats i compresos i estimats. I a més els estarà preparant amb molts aspectes, per afrontar situacions de patiment que viurà en un futur amb eines per gestionar-ho millor.

Hem de poder avalar com cada infant visqui la tristesa i el dol, no hi ha una única manera de fer-ho, quan més ploren no estan més tristos o ho senten més. A vegades les persones necessitem proves empíriques per comprendre a l’altre i en qüestió de sentiments això no funciona. Hem de fer-li saber a l’infant sobretot a partir dels 10 anys que sinó ploren no passa res, que les persones tenim diferents maneres d’expressar la nostra tristesa. Sovint poden tenir sentiments de culpa si veuen que ells no ploren quan tothom està plorant.

Si es tracta d’un familiar que està malalt, i que ja sabem que morirà, no li amaguem aquest fet, anticipem-nos perquè l’estem ajudant a preparar-se per la mort, i la seva elaboració posterior serà molt més fàcil que si es tracta d’una mort sobtada .

Us deixem aquest link on podeu trobar molts contes per edats diferents per parlar de la mort amb els infants.