AUTOAVALUACIÓ DOCENT

Hem volgut posar l’òptica en l’autoavaluació docent ja que pensem que és un exercici necessari dins de les funcions de l’educador/a. L’autoavaluació és posar l’òptica en un mateix i en l’equip per extreure el màxim de dades que ens permetin establir canvis i millores en la nostra pràctica i en el nostre projecte educatiu.

L’avaluació docent és un element necessari per a exercir la tasca educativa amb qualitat. Per a establir els elements d’avaluació cal tenir present d’on partim, quins són els paràmetres metodològics que sustenten el nostre projecte educatiu i a quina distància estem dels mateixos.images-1

Sense una correcta autoavaluació podem estar exercint una pràctica educativa allunyada de la nostra essència com a centre educatiu i no estar-hi donant resposta.

Com podem fer autoavaluacions de la nostra pràctica educativa?

El cicle avaluatiu, segons el document d’Orientacions per a l’avaluació en el 1r cicle d’Educació Infantil del Departament d’Ensenyament 

Consta de les següents fases:

proces-millora-cont

En un primer terme seleccionem l’objecte de l’avaluació, què observarem i en relació a què. En el cas de l’autoavaluació és interessant partir dels criteris metodològics que tenim com a projecte i, de cada un d’ells, establir els indicadors d’observació i de reflexió. Per posar un exemple:

CRITERI METODOLÒGIC

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Aconseguir l’adquisició de coneixements mitjançant la investigació i la sistematització científica, evitant que hi hagi una desconnexió entre la teoria i la pràctica
  • Hem afavorit la reflexió dels infants respecte als continguts treballats?
  • Els infants han pogut generar diferents hipòtesis de treball?
  • Hem connectat els nous aprenentatges amb la realitat dels infants?
  • Hem fet adaptacions segons la diversitat del grup?

 

Un cop tenim establert l’objecte de l’avaluació cal poder determinar com recollirem i registrarem allò observat. Podem sistematitzar aquesta avaluació abans d’acabar cada trimestre o cada programació i podem decidir si l’avaluació serà a nivell individual, en equip o combinant ambdues: després d’una autoavaluació individual la compartim amb l’equip i hi reflexionem grupalment.

En aquest estadi, també podem decidir utilitzar altres metodologies per registrar evidències com pot ser realitzar observacions creuades entre educadors/es, fer enregistraments,…20150413_185747-5-1024x614

Amb les dades recollides cal que analitzem en profunditat el què ens diuen i anem construint una idea i un significat de les mateixes. És interessant realitzar dos nivells d’anàlisi: l’individual i el grupal. Aquesta anàlisi s’ha d’enfocar sempre a la millora personal i col·lectiva i, en cap manera, per qualificar i fer distincions entre els professionals.

La reflexió grupal la podem encaminar a treballar els punts forts i febles de cada membre per a construir una visió conjunta de la pràctica educativa, per veure’ns com un tot amb les nostres fortaleses que cal preservar i enfortir i amb les nostres mancances que cal suplir o bé millorar. Aquestes reflexions s’han de connectar amb el sentit que té la nostra tasca i preguntar-nos què volem com a equip.

Un cop realitzada l’anàlisi hem de construir un camí de canvi. Aquest camí pot ser més llarg o curt o més ample o estret depenent dels objectius fixats, però és important que estigui sostingut per una voluntat ferma de millora en la intervenció amb els infants tant a nivell personal com a nivell d’equip.

Categories: ,

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →