Hem volgut posar l’òptica en l’autoavaluació docent ja que pensem que és un exercici necessari dins de les funcions de l’educador/a. L’autoavaluació és posar l’òptica en un mateix i en l’equip per extreure el màxim de dades que ens permetin establir canvis i millores en la nostra pràctica i en el nostre projecte educatiu.
L’avaluació docent és un element necessari per a exercir la tasca educativa amb qualitat. Per a establir els elements d’avaluació cal tenir present d’on partim, quins són els paràmetres metodològics que sustenten el nostre projecte educatiu i a quina distància estem dels mateixos.
Sense una correcta autoavaluació podem estar exercint una pràctica educativa allunyada de la nostra essència com a centre educatiu i no estar-hi donant resposta.
Com podem fer autoavaluacions de la nostra pràctica educativa?
El cicle avaluatiu, segons el document d’Orientacions per a l’avaluació en el 1r cicle d’Educació Infantil del Departament d’Ensenyament
Consta de les següents fases:
En un primer terme seleccionem l’objecte de l’avaluació, què observarem i en relació a què. En el cas de l’autoavaluació és interessant partir dels criteris metodològics que tenim com a projecte i, de cada un d’ells, establir els indicadors d’observació i de reflexió. Per posar un exemple:
CRITERI METODOLÒGIC |
INDICADORS D’AVALUACIÓ |
| Aconseguir l’adquisició de coneixements mitjançant la investigació i la sistematització científica, evitant que hi hagi una desconnexió entre la teoria i la pràctica |
|
|
|
|
|
|
Un cop tenim establert l’objecte de l’avaluació cal poder determinar com recollirem i registrarem allò observat. Podem sistematitzar aquesta avaluació abans d’acabar cada trimestre o cada programació i podem decidir si l’avaluació serà a nivell individual, en equip o combinant ambdues: després d’una autoavaluació individual la compartim amb l’equip i hi reflexionem grupalment.
En aquest estadi, també podem decidir utilitzar altres metodologies per registrar evidències com pot ser realitzar observacions creuades entre educadors/es, fer enregistraments,…
Amb les dades recollides cal que analitzem en profunditat el què ens diuen i anem construint una idea i un significat de les mateixes. És interessant realitzar dos nivells d’anàlisi: l’individual i el grupal. Aquesta anàlisi s’ha d’enfocar sempre a la millora personal i col·lectiva i, en cap manera, per qualificar i fer distincions entre els professionals.
La reflexió grupal la podem encaminar a treballar els punts forts i febles de cada membre per a construir una visió conjunta de la pràctica educativa, per veure’ns com un tot amb les nostres fortaleses que cal preservar i enfortir i amb les nostres mancances que cal suplir o bé millorar. Aquestes reflexions s’han de connectar amb el sentit que té la nostra tasca i preguntar-nos què volem com a equip.
Un cop realitzada l’anàlisi hem de construir un camí de canvi. Aquest camí pot ser més llarg o curt o més ample o estret depenent dels objectius fixats, però és important que estigui sostingut per una voluntat ferma de millora en la intervenció amb els infants tant a nivell personal com a nivell d’equip.
