VULL SER MILLOR PER TU

L’altre día un bon amic em deia que estaven esperant una filla i vaig pensar ni t’imagines el que t’espera. Perquè no es pot explicar amb paraules, és quelcom que s’ha de sentir, i en realitat tampoc és veritat que tothom que té fills ho senti així. Per això li vaig desitjar que ell ho sàpigues sentir i viure com el gran regal que és. No té res a veure amb el que tothom acostuma a explicar, no dormiràs seguit en els propers cinc anys, deixaràs de tenir temps per tu, oblida’t de sortir a sopar amb la teva parella durant una temporada. Potser també és això, però jo volia dir-li que poques coses com una filla et fan voler ser i donar el millor de tú mateix. No ho vaig fer perquè crec que hem de deixar de donar tants consells als futurs pares sinó te’ls han demanat.  De cop quan tens una filla el mirall del lavabo es fa més gran i et retorna una imatge més nítida, plena de petits detalls que fins ara no t’havien importat. I t’esforces per intentar canviar les coses que no t’agraden i que fins ara si només t’afectaven a tu les deixaves passar. Ara un parell d’ulls àvids de conèixer i de fer-ho a través teu, et retornen una imatge amplificada de tots els teus petits o grans defectes i no hi ha més excuses que valgui. La primera evidència és quan veus a la teva filla imitant el que fas o el que dius i no t’agrada allò que veus. Si no has volgut fer l’esforç per tu mateixa, fer-ho pels teus fills acostuma a donar-te l’empenta que et falta. I aquest esforç té premi sempre, en realitat encara que no estiguem disposats a canviar res. Sentir que t’estimen incondicionalment, que després d’un crit li demanes perdó i la teva filla de tres anys t’abraça i et somriu i et diu no passa res mama. Perquè mai ningú t’ha mirat com ho fa ella, quan et diu ets el millor papa del món perquè jugues molt bé al domino o ets una supermama perquè surts a córrer pel bosc. I ells que son capaços de donar valor a coses que nosaltres ni veiem i de perdonar els nostres errors dos segons després d’haver-los comès. Ens ho posen fàcil perquè ens animem a canviar allò que no ens agrada com fem. Ens hem de sentir afortunades per la oportunitat de créixer que suposa tenir un fill. Perquè et fa qüestionar el teu ordre de prioritats, coses que fins ara et semblaven un problema deixen de ser-ho. Perquè deixes de mirar-te el melic i pensar en plural es converteix en una obligació triada, i tot es multiplica quan es comparteix. Perquè amb ells pots mostrar també les febleses i sempre et continuaran veien com la millor mare del món. Perquè descobrir de nou el món a través dels seus ulls, et dona una oportunitat única de redescobrir el que ja coneixes, adonant-te del que havies oblidat. De fixar-te amb detalls sense sentit pels ulls d’adult, a viure el present amb més intensitat que mai, a connectar amb les emocions que vas sentir quan eres petit i que potser no vas poder expressar. Poques coses com ser pare i mare, et donen la oportunitat i la motivació per voler canviar allò que no t’agrada de tu mateix, perquè volem el millor pels nostres fills, i això comença per nosaltres mateixos. Amb la sort que per ells ja som els millor pares i mares, a partir d’aquí la cosa només pot fer que millorar, t’hi atreveixes?

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →