Tots volem el millor pels nostres fills, així parlant en general, amb tots els matisos que té aquesta frase. Que és el millor pels nostres fills? Doncs per cadascú serà una cosa està clar… Però així en general tots desitgem que el nostre fill tingui salut i quan no en té, volem els millors metges, les millors medicines. Igual que en educació, volem la millor escola, els millors ensenyaments que li permetin estudiar a la universitat o treballar en allò que vulgui. Volem la millor acadèmia d’anglès, on aprengui més i si potser es diverteixi. Les millor colònies d’estiu, on facin moltes activitats diferents.. així fins l’infinit. Desitjar el millor pels nostres fills té alguns clars-obscurs, que ens interessa comentar perquè no sigui que els desitjos es facin realitat, i aquest “el millor” no sigui el que ell o ella necessitaven en realitat. Desitjar “ el millor” caldria posar-ho en quarantena fins que no haguéssim fet una reflexió una mica en profunditat. El que jo considero millor per ell, és el millor per ell en realitat o es el millor per mi? És l’escola que té més reconeixement socialment però és la millor per ella? És la que la meva filla necessita per com és ella? I que passa si hi ha coses, “ les millors” coses que no li podré donar ? li estic treient oportunitats a la vida?
Pretendre donar el millor als nostres fills, té riscos. El primer és entendre que tenir les millors coses està associat directament amb obtenir els millors resultats, ser el més feliç o ser el millor en alguna cosa. O el que és més perillós encara, associar la oferta a la demanda. O sigui exigir conscient o inconscientment als nostres fills que obtinguin grans resultats acadèmics perquè li estem pagant la millor escola. Amb tota la pressió afegida que pot suposar per un nen rebre aquesta pressió si per exemple no encaixa en el sistema educatiu d’aquell centre. Que és el millor! Serà que ella és mediocre, podria pensar. Segona derivada, per a tots els pares que no poden permetre’s per diners o temps o el que sigui, el que ells voldrien, pels seus fills. Creure que això ja el condemna a un cert fracàs, creure que li estem treient oportunitats, i evidentment transmetre aquestes creences als nostres fills. Segurament no podrà ser allò que voldria perquè no li hem pogut donar el millor. Tercera derivada els missatges que donem als nostres fills, entre el que es el millor i la resta el que ja no és tant bo. Quarta derivada la sobre responsabilització dels pares i mares sobre la vida dels nostres fills, evidentment parlem a partir d’uns mínims necessaris. Tot passa per sobre de donar el millor? les nostres necessitats no compten perquè li hem de donar el màxim a la nostra filla? Parlava amb un pare l’altre dia que m’explicava que l’any vinent portaria a la seva filla a un institut nou, que està començant perquè té un projecte que creu que és el millor per la ciutat, perquè vol que molts més nens i nenes puguin gaudir-lo, encara que sap que potser la seva filla en patirà la joventut del projecte. I em va fer pensar en quants missatges estava donant a la seva filla amb aquella elecció.. Segurament no estava triant el millor institut en termes de resultats PISA, però de ben segur que aquesta decisió, li està regalant a la nena, uns aprenentatges difícils d’obtenir amb la tria del “millor” institut.