Anem al gra, tots i totes tenim prejudicis. I qui cregui que no, té una doble dificultat, adonar-se que en té, i descobrir quins son i després treballar-los per intentar minimitzar-ne els efectes negatius que alguns prejudicis ens ocasionen a nosaltres i als altres. En aquest cas, posant el focus en aquells prejudicis que transmetem als nostres fills i filles i que son injustos, limitants o que els conviden a mirar als altres amb uns recels que són nostres i per tant a no deixar-los que descobreixin el món a través dels seus ulls.
La nostra ment economitza energia, així que tot allò que anem vivint ho guardem en una mena de calaixos on hi ha targetes que son les experiències i coneixements que anem acumulant sobre els diferents temes. Per exemple que és un home o una dona? Cadascú hi tenim una informació diferent, quan el nostre cervell detecta que hi ha 2 o 3 aspectes que coincideixen en el calaix que hi posa home o dona doncs, ja ho tenim, encaixa! Encara que només ho faci de manera parcial nosaltres ja li posem l’etiqueta. Que passa amb els prejudicis? El primer que hem de tenir en compte és que no tenim totes les targetes de cada calaix. No tenim tots els elements que poden descriure una ètnia, gènere, religió, raça o professió. Després hem de saber que la nostra ment, que economitza energia, no farà l’esforç de cercar tota la informació sobre una persona, es quedarà amb 3 o 4 elements i els posarà en el calaix que més hi encaixi. Aquí tenim una clau per lluitar contra els prejudicis, obligar a la nostra ment, a ser més curoses, a no quedar-se amb les primeres coses que veu, a no etiquetar a les persones. Una altra dada que ens ajudarà a lluitar contra els propis prejudicis, és entendre com funciona la nostra ment, per exemple per estar còmodes en un entorn o relació necessitem reconèixer-la, etiquetar-la, tot allò que ens resulta desconegut no ens agrada, i per tant acostumem a buscar l’encaix encara que per fer-ho haguem de ser reduccionistes i perdre’ns matisos que a vegades canvien completament la informació.
Que passa quan deixem que els nostres prejudicis manin sobre el que pensem de les altres persones o de certes situacions? Doncs que podem etiquetar a persones de manera errònia i actuar en conseqüència, mentre els nostres fills i filles, ens miren i per tant assimilen el nostre prejudici donant per bona una visió del món, i de les persones reduccionista i injusta.
Aquest és un treball personal immens, com la majoria d’aspectes que tenen a veure amb educar als nostres fills i filles que ens posa un mirall davant. Educar sovint no té res a veure amb els nostres fills i filles, sinó amb nosaltres mateixes, en revisar-nos, en deconstruir la manera com hem pensat o sentit, quan ens adonem que no és positiva pels nostres infants.
Saber que el nostre cervell funciona amb prejudicis ens ha de fer parar a pensar les coses amb cura, a no parlar dels altres deixant que siguin els calaixos qui parlin, sinó a fer l’esforç d’anar més enllà. D’acostumar-nos a no poder posar etiquetes a tot, a preguntar als altres amb quina etiqueta es senten més còmodes, o com vols que t’anomeni ?
Són petites passes per nosaltres però que si tots ens hi poséssim seriem com l’aleteig de les papallones… podríem transformar el món, t’hi apuntes?
