ROBA I GÈNERE

Ja fa un temps que socialment ens estem qüestionant  si les característiques  que ens imposaven els dissenyadors de roba i que nosaltres seguíem sense massa dubtes és el que realment volem per a nosaltres i per als nostres fills. Rosa, purpurina, faldilles i vestits , missatges bonics i naïfs per les dones i nenes? el blau, pantalons i xandalls, superherois i missatge de valentia per a nens i homesLa majoria tenim clar que no volem potenciar aquestes diferències entre els nostres fills, allò que volem pels nostres fills també ho volem per les nostres filles, però potser encara no hem donat el pas de reflexionar com els condiciona la roba a cadascun d’ells. La roba acaba sent la nostra targeta de presentació vers els altres i marcant estereotips vinculats a un gènere o un altre. Els estereotips només serveixen per no haver de pensar d’una manera complexa, ens permet simplificar i associar comportaments esperats a les altres persones. Com més amplis siguin aquests estereotips millor, els nens no portem faldilles perquè juguem a pilota, les nenes que juguen a pirates son cavallots. I ja està, és més fàcil que tenir un pensament complexa i plural i haver de construir-nos una idea de com és cada persona de manera individual. Per què la robaen la majoria de botigues, està separada per gèneres? Això ja implica una barrera pels nostres fills i filles i per nosaltres. Que les nenes portin roba que està a l’estanteria dels nens ens sembla més acceptable, les nenes adquirint atributs associats als nens sembla que pugin en la jerarquia cultural, valentia, força i moviment, ara bé perquè ens costa tant acceptar que un nen li puguin agradar peces de roba com faldilles i vestits? Partim d’una premissa que és un error, barregem identitat sexual amb identitat de gènere, el gènere és una construcció cultural amb atributs que ens encasellen i condicionen a no poder ser qui volem ser cadascú. La roba és una cotilla invisible o no tant… que la roba de les nenes els condicioni el moviment i el joc obre un abisme entre el comportament d’uns i altres. Que no puguin jugar a futbol, que no puguin pujar a un arbre perquè porten vestit mitges i ballarines que rellisquen, els condiciona i molt. Que un nen no pugui portar la disfressa de la Frozen sense rebre rialles, o insults qüestionant la seva identitat sexual és molt preocupant. Comencem per casa, pensem-hi, quines cotilles mentals no ens permeten transgredir les estanteries que  ens han estat assignades per algú altre? Perquè si en realitat volem pel nostre fill que pugui expressar les seves emocions, que sigui lliure per sentir i pensar el que vulgui, ens costaria tant deixar-lo sortir amb un vestit si és el que ell volgués? La roba ens serveix per definir-nos, per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i partir d’una limitació associada a uns atributs que són imposats per una cultura imperant és empobrir-nos. Deixem que les nostres filles i fills explorin els seus propis camins per créixer i ser qui vulguin ser, no comencem nosaltres, ni que sigui de manera involuntària a posar-los límits que no els permetin ser elles mateixes. 03

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

EDUCAR PER LA IGUALTAT

L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats i les religions han volgut controlar per manipular a la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o explicant la història des de la vessant que ha interessat en

Llegir més →

CUIDEM-NOS

És important, i més en moments crítics o de conflicte, que aprenguem a cuidar-nos. Com a adults podem tenir diverses eines que ens poden ajudar en moments de necessitat de calma, de protecció o en que estem preocupats, tristos, enfadats o nerviosos per algun tema. Cal també que ensenyem als

Llegir més →

PRINCESA TIGRE

La majoria de nosaltres, dones, ens hem criat en un entorn on ens deien com ens havíem de comportar, segons el que s’esperava del clixé normatiu per ser una dona. I els comentaris van començar quan érem nenes. No t’espatarris que no és femení, tanca les cames, no ensenyis les

Llegir més →

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt

Llegir més →

MICROMASCLISMES O MASCLISMES?

L’altre dia em van passar un enigma que deia… “Un pare i un fill viatgen en cotxe i tenen un greu accident de cotxe, el pare mort i el fill té ferides molt greus i ha de ser operat d’urgència. Truquen a una eminència mèdica perquè l’operi, però quan arriba a l’hospital i veu

Llegir més →