PREVENIR L’ASSETJAMENT ESCOLAR DES DE CASA

uan es parla d’assetjament escolar sovint es diu que una de les qüestions primordials a tenir en compte és la prevenció. No només perquè implica certa reducció de casos, sinó també perquè dona eines als infants i joves per tal que les experiències viscudes puguin ser diferents. Ara bé, com ha de ser aquesta prevenció? Què implica? Realment podem prevenir la violència en una societat amb tantes formes, sovint subtils, de violència institucional i social?

Certament és difícil però no podem deixar de donar eines i treballar per a un món millor on les persones tinguem suficient autoconsciència per una banda i la suficient dosi d’empatia per tal de no generar accions perjudicials pels altres.

Cal que des la família es posin les bases per tal que els infants i joves puguin anar construint-se una imatge positiva pròpia, que els doni la suficient fortalesa i seguretat per estar en el món i per relacionar-se entre iguals.

Cal també fomentar la idea de companyerisme amb els nens i nenes de l’escola, parlar dels seus companys i companyes amb el nostre fill sempre des del respecte, reconeixent la diferència i la diversitat de nens i nenes per tal d’evidenciar que no cal que siguin amics de tothom però si que son companys i han de tenir-se respecte i estima.

Cal poder blindar-nos d’intransigències i de fomentar les desigualtats. No podem tenir actituds ni comentaris discriminatoris dirigits a cap persona o col·lectiu, cal que siguem els adults els primers a mostrar respecte cap a la diferència i a establir límits clars davant qualsevol manca de respecte que observem. Pensem d’on venen certes actituds… els infants no distingeixen les persones ni posen atributs positius o negatius a aquestes diferències.

Cal poder treballar en profunditat la part emocional dels nostres fills i filles. Reconèixer les emocions pròpies i alienes i trobar espais de recolzament emocional on aquestes estiguin legitimades i es puguin gestionar amb respecte i empatia. L’important és poder tenir suficient autoconeixement i disposar d’espais de seguretat emocional i de respecte enfront de l’expressió i la vivència de certes emocions.

En aquest sentit és important el treball de l’autoestima i de l’autoconcepte: prendre consciència de com som i acceptar-nos, aprendre dels errors així com dels encerts jutjant les accions que hem fet, no a nosaltres mateixes, tenint confiança i aprendre de l’esforç. És important, doncs, donar reconeixement sobre qui són, què estan fent, el que aprenen, el que senten i com es relacionen. Trobar aquests moments per fer de mirall, per donar-los aquest reconeixement, que no s’ha de basar sempre en un molt bé! Ni en lloar-los sobre manera. És important que les actituds positives siguin les que tinguin aquesta mirada i aquest reconeixement per tal d’evitar l’associació d’idees que sovint es donen, d’actitud negativa amb reconeixement: sembla que només em vegin quan transgredeixo les normes o quan em salto algun límit.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →