Sovint tornar a la rutina després de les vacances significa per a molts infants perdre el control del seu propi temps. Durant l’estiu els infants poden decidir horaris dins d’una franja adient per a la seva edat, d’anar dormir, de jugar més o menys estona a allò que trien. Quan comença l’escola, com que els adults necessitem encaixar els propis horaris amb els dels infants, acabem marcant un horari per gairebé tot on l’infant pot decidir més aviat poc o gens i sovint ens oblidem fins i tot de comentar-ho amb ells o elles.
Us proposem que delegueu en els vostres fills i filles la planificació del seu temps, que en comptes de decidir-ho tot vosaltres, els expliqueu els condicionants que tenim per exemple si hem d’entrar a treballar a les 9h hauran de fer acollida a l’escola a les 8:30 perquè no poden quedar-se sols a casa. I així qualsevol cosa que calgui tenir en compte perquè puguin fer el seu propi calendari o horari d’activitats. En funció de l’edat el podran fer sols o els haurem d’acompanyar, i estarà bé que tothom faci el seu i després el posem en comú per veure si encaixem uns i altres. Podem establir acords per a tots, per exemple que soparem tots junts a una hora determinada o que els infants de tal edat necessiten 10 hores de son i per tant que els horaris de llevar-se i anar a dormir ho han de tenir en compte.
Però és molt diferent que l’adult estipuli a quina hora es lleven, van a dormir, sopen , es dutxen, poden jugar o veure la tele a donar certs paràmetres i deixar-los la lliberta per organitzar-se.
Planificar al contrari del que pot semblar, ja que sovint plans s’associen a control, són una bona eina perquè els adults justament perdem el control diari i constant sobre els nostres infants i passin a tenir-la ells. Planificar els permet prendre decisions, conèixer els límits d’aquestes i les conseqüències quan no es compleixen de manera directe sense intermediació d’un adult. Si tenim un ordinador a casa per a tots i hem acordat que cadascú el tenim un temps o uns dies determinats i aquest horari l’hem establert nosaltres, els adults, quan hi hagi malentesos entre germanes vindran a nosaltres a reclamar una solució. Si per contra l’horari l’han establert elles, els hi podrem retornar perquè siguin elles qui busquin la solució. A part que tindran més eines per cercar aquestes solucions si estan acostumades a fer-ho que sinó ho han fet mai, perquè sempre som nosaltres qui prenem les decisions per elles.
Autogestionar-se el propi temps minorarà el nivell de conflictes familiars en gran mesura, ens allibera del rol, que a cap de nosaltres ens agrada exercir, d’estar repetint cada dia les mateixes ordres mentre veiem com els nostres fills s’enfaden demandant més temps per fer el que volen. Autogestionar-se el temps els atorga drets i deures, els responsabilitza de les seves decisions, els dona un marc per comprendre les dinàmiques familiars i fomenta l’empatia per les necessitats dels altres inclosos els adults. Saber planificar el propi temps és un aprenentatge per a la vida que tindrà repercussions a curt termini en aprendre a anticipar l’estudi abans d’un examen per exemple i a llarg termini també, fomentant el prendre consciència de qui som, que ens agrada fer, de la pròpia construcció personal.
Mai és d’hora per començar a donar eines i també control als nostres infants perquè prenguin les seves decisions, comencem?
