Us ha passat que el vostre fill o filla durant un període determinat de temps només us vol a vosaltres per tot? Des que s’aixeca fins que se’n va a dormir vol que el vostre cos, les vostres mans i el vostre cor siguin seus, exclusivament seus. I el que pot ser una satisfacció puntual quan li preguntes al teu fill, avui amb qui vols anar a dormir? I t’escull a tu.. es converteix en un malson quan no pots fer res sense ell o ella, perquè tots necessitem d’un espai, d’un temps al dia per nosaltres ni que siguin 10 minuts. No passa res perquè ho sentiu així, que sentiu que voleu que el vostre fill que teniu penjat del coll us doni un respir…. però penseu que mentre més us sentiu així segurament més us voldrà perquè sentirà que vosaltres us en voleu desfer… per una estona, es clar. Per tant primer cal que pugueu gestionar l’emoció que us genera, sense sentiments de culpa, si podeu estar bé per a ell perfecte, si necessiteu el vostre espai també està bé. Si heu de marxar una estona a donar un vol feu-ho, el vostre fill us preferirà absents una estona i amb energia després que amb la sensació que no voleu estar amb ell. En general això és quelcom que acostuma passar, més amb les mares perquè donar el pit crea una dependència física insubstituïble. Alguna tècnica per introduir a la teva parella en la cura i atenció del vostres fill és que tinguin moments que siguin només seus, en els que tu no hi siguis, i que aquests siguin els seus rituals, per exemple l’hora del conte o del bany, alguna cosa que comparteixin ells dos. Els infants acostumen a necessitar i a buscar les rutines, si el seu adult de referència per una activitat és un concret, sempre el buscarà perquè això li aporta seguretat. Els infants funcionen diferent a nosaltres, sobretot els més petits, quan marxem una setmana per feina, no espereu que us vinguin a rebre corrents amb els braços oberts. Us podeu trobar que us rebutgen i busquen la protecció d’aquell qui l’ha cuidat en la vostra absència. No, no us estan castigant com diuen algunes veus… i sí, us ha trobat a faltar, i sí, us continua estimant com sempre. La vostra absència li ha pogut generar algun sentiment de inseguretat, canvia el seu entorn, les seves rutines, li heu de deixar un temps perquè es torni a apropar a vosaltres, potser seran 10 minuts… Pot ser que fóssiu el seu adult únic i absolut durant un temps, i que de la nit al dia, vulgui a la vostra parella, i no vulgui fer res amb vosaltres, i ara sigui ell o ella qui s’hagi convertit en el seu tot absolut. Gaudiu del vostre moment, gaudiu veient com s’estimen i es vinculen de manera diferent amb la teva parella. Controleu la gelosia i, sobretot, les reaccions que ens pugui generar el rebuig sobtat del nostre fill o filla. Us continua estimant igual que quan us ofegava d’amor, però necessita altres vincles i els infants son a vegades de tot o res i amb les emocions sobretot, són molt intensos. És bona senyal que aprengui a vincular-se amb d’altres persones i que aprengui a viure sense tu constantment, tot i que aquest fet a vegades ens provoqui una certa tristesa.
