OFEGAR-SE D’AMOR…

 Us ha passat que el vostre fill o filla durant un període determinat de temps només us vol a vosaltres per tot? Des que s’aixeca fins que se’n va a dormir vol que el vostre cos, les vostres mans i el vostre cor siguin seus, exclusivament seus. I el que pot ser una satisfacció puntual quan li preguntes al teu fill, avui amb qui vols anar a dormir? I t’escull a tu.. es converteix en un malson quan no pots fer res sense ell o ella, perquè tots necessitem d’un espai, d’un temps al dia per nosaltres ni que siguin 10 minuts. No passa res perquè ho sentiu així, que sentiu que voleu que el vostre fill que teniu penjat del coll us doni un respir…. però penseu que mentre més us sentiu així segurament més us voldrà perquè sentirà que vosaltres us en voleu desfer… per una estona, es clarPer tant primer cal que pugueu gestionar l’emoció que us genera, sense sentiments de culpa, si podeu estar bé per a ell perfecte, si necessiteu el vostre espai també està bé. Si heu de marxar una estona  a donar un vol feu-ho, el vostre fill us preferirà absents una estona i amb energia després que amb la sensació que no voleu estar amb ell. En general això és quelcom que acostuma  passar, més amb les mares perquè donar el pit crea una dependència física insubstituïble. Alguna tècnica per introduir a la teva parella en la cura i atenció del vostres fill és que tinguin moments que siguin només seus, en els que tu no hi siguis, i que aquests siguin els seus rituals, per exemple l’hora del conte o del bany, alguna cosa que comparteixin ells dos. Els infants acostumen a necessitar i a buscar les rutines, si el seu adult de referència per una activitat és un concret, sempre el buscarà perquè això li aporta seguretat. Els infants funcionen diferent a nosaltres, sobretot els més petits, quan marxem una setmana per feina, no espereu que us vinguin a rebre corrents amb els braços oberts. Us podeu trobar que us rebutgen i busquen la protecció d’aquell qui l’ha cuidat en la vostra absència. No, no us estan castigant com diuen algunes veus… i sí, us ha trobat a faltar, i sí, us continua estimant com sempre. La vostra absència li ha pogut generar algun sentiment de inseguretat, canvia el seu entorn, les seves rutines, li heu de deixar un temps perquè es torni a apropar a vosaltres, potser seran 10 minuts… Pot ser que fóssiu el seu adult únic i absolut durant un temps, i que de la nit al dia, vulgui a la vostra parella, i no vulgui fer res amb vosaltres, i ara sigui ell o ella qui s’hagi convertit en el seu tot absolut.  Gaudiu del vostre moment, gaudiu veient com s’estimen i es vinculen de manera diferent amb la teva parella. Controleu la gelosia i, sobretot, les reaccions que ens pugui generar el rebuig sobtat del nostre fill o filla. Us continua estimant igual que quan us ofegava d’amor, però necessita altres vincles i els infants son a vegades de tot o res i amb les emocions sobretot, són molt intensos. És bona senyal que aprengui a vincular-se amb d’altres persones i que aprengui a viure sense tu constantment, tot i que aquest fet a vegades ens provoqui una certa tristesa. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →