OBLIGACIONS D’ADULT

Que demanes als teus fills i filles que facin ? Vivim en un món que infantilitza als infants per algunes coses i els adultitza per altres. Hauríem de deixar que els infants fossin infants i que anessin creixent en cada etapa, gaudint del que els pertoca en cada moment.

Infantilitzem els infants, amb el nostre afany de protegir-los, quan no els deixem fer per ells mateixos, quan els parlem amb diminutius o amb paraules que substitueixen les reals. Els fem més petits dels que són en realitat, quan no confiem en la seva potencialitat i no els proposem reptes nous. Quan només els plantegem coses que sabem que els agraden o saben fer i no els animem a prova coses noves, reptes que els costin un esforç. Els fem petits quan no els deixem caure, quan no els deixem equivocar-se, quan els advertim constantment de les conseqüències del que encara no han fet, sense deixar-los que ho aprenguin per ells mateixos.

Els fem adults quan els imposem un horari d’activitats de 10 hores ininterromputs 6 dies a la setmana. Els fem adults quan esperem que un nen de 2 anys es comporti com un adult, que gestioni la frustració sense tirar-se al terra o plorar i ens enfadem amb ell quan ho fa. Els fem adults quan pensem que un infant de mesos “ens està prenent el pèl” o “ens fa xantatge” perquè l’agafem en braços o perquè vol alguna cosa de nosaltres. Els fem adults quan els deixem veure continguts a la televisió o les xarxes socials que no entenen i no seiem amb ells per acompanyar-los i mediar entre el contingut i ells. Els fem adults quan esperem que un infant petit arribi  a casa d’uns amics i saludi amigablement a tothom, en comptes de sortir corrent per amagar-se darrera el sofà, i ens enfadem amb ell i li exigim en públic que doni petons a tothom. Els fem adults quan no permetem que es vesteixin segons els seus gustos i estils i els imposem convencions socials amb una diferenciació de gènere obligada.

Que els hi demanes tu?  que esperes del teu fill o filla?

Sovint la càrrega  d’expectatives, frustracions que projectem en ells és tant gran que no els permetem ser qui ja son en realitat. Què esperes del teu fill?, és un pregunta amb trampa, perquè en realitat això ja ens situa en una relació d’esperar que el nostre fill ens retorni alguna cosa, faci les coses d’una determinada manera, la nostra, no pas la seva. Esperar quelcom, és projectar obligacions, és no donar la possibilitat a l’altre de mostrar-se tal i com és. Et permets conèixer la teva filla, sense prejudicis, sense clixés? Donar-los un espai propi, perquè es pugui mostrar tal i com és, amb totes les seves potencialitats, és un autèntic regal per a ells. I un exercici d’humilitat per nosaltres, perquè el que esperem d’ells, volem per elles, és millor que el que ells puguin triar o voler?  No ens convertim en els seus propis botxins intentant ser els seu màxims protectors.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →