Qui no s’ha avorrit de sentir-se a si mateixa repetint les coses com una gravadora i sense èxit?
És quelcom molt frustrant, anar repetint renta’t les mans i vine a sopar des de la cuina i no escoltar cap moviment a l’altra banda i quan ja ho has fet 3 vegades, surts enfadada de la cuina i amb un to més alt repeteixes la consigna, potser llavors la teva filla es gira i et mira com si fos la primera vegada que ho escoltés. Potser et contesta malament o amb un to que no t’agrada i et diu un moment… i esperes uns minuts i tornes a repetir, renta’t les mans i vine a sopar d’una vegada. Potser et fa cas i ve o potser et torna a dir que un moment o comença l’enfrontament i et diu que ara no li ve de gust sopar i que vol jugar.
Què podem fer quan no et fan cas?
Revisem algunes coses, on estàs quan comences a demanar-li als teus fills que facin alguna cosa? Sovint ho fem lluny d’ells, mentre estem fent coses, i el més probable és que els nostres fills ni ens escoltin. Quan vulguem aconseguir l’atenció dels nostres fills, ens hi hem d’apropar, aconseguir connexió visual per assegurar que ens escolten i llavors dir el que volem.
Què està fent tel teu fill o filla quan tu li demanes alguna cosa? Cal també respectar la seva activitat, el seu joc és important per ella i interrompre-la demanant-li coses que per ella no tenen cap importància ens dificultarà que les faci.
Quantes coses volem que faci al llarg d’una tarda? Revisa quantes coses li demanes, de quin tipus són, si els hi dones més de dues consignes alhora a la tercera ja no recorda quina era la primera. Té temps per triar que vol fer? Una estona on és ella qui mana sobre el seu temps?
Si volem millorar l’efectivitat de les nostres demandes hauríem de millorar també la manera com les demanem. Anticipar, quan arribem a casa podem parlar de què cal que fem tots plegats i donar-nos un marge de temps per fer-ho. Per exemple has d’endreçar la roba que he plegat i tens sobre el llit, abans de sopar, tria quan fer-ho. Pactar les rutines i matenir-les fixes, horaris de sopar, de recollir joguines, temps de jugar amb tauletes, etc. És important mantenir les pautes i no anar-les canviant en funció de la pròpia conveniència, perquè això només augmentarà el nombre de conflictes i negociacions que provaran de dur a terme per saltar-se la norma. Tot el que tinguem pactat a l’avançada ens ajudarà a disminuir el nombre de consignes que haurem de donar, perquè ja les coneixen i no les viuen com una imposició de l’adult.
Acordar responsabilitats prèvies, si el fill para taula i la filla la despara, no haurem d’estar cada dia demanant que vinguin a parar la taula, amb les baralles entre ells sobre a qui li toca avui… no és una consigna externa que cal complir, sinó una responsabilitat que tenim dins la família i que assumim.
Garantir que la comunicació amb els nostres fills i filles és de qualitat, cal tenir estones per parlar amb ells i elles, per comunicar-nos, per escoltar-los. Revisa quin tipus de comunicacions tens, la majoria són consignes organitzatives o logístiques? Si la comunicació que tenim amb els nostres infants és pobre, el valor del que diem cau, els nostres fills tendiran a desconectar quan ens sentin, perquè ja sabran que els hi estem demanant alguna cosa.
No hi ha cap fórmula màgica però sí petites accions que milloraran la comunicació i, per tant, aquesta serà més efectiva!
