NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL

Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al día fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu duran moltes estones del día. Quan tenim gana o son és ell el que ens avisa. Quan el nostre fill o filla no es vol vestir al matí i estem fent tard és el sistema límbic qui es posa en funcionament quan fem un crit. Per tant no pensem que a mida que ens anem fent grans un cervell deixa pas a l’altre més evolucionat, totes tres parts conviuen amb més o menys harmonia. Però podem  identificar d’on provenen certes respostes, primer les nostres per després poder acompanyar millor als nostres fills i filles.

A la capa més externa del cervell, al neocòrtex o matèria gris és la zona on s’integra i es consolida tota la informació que arriba a través dels sentits. Seria la zona que analitza la informació que ja hem processat en altres ocasions per poder respondre de manera adequada a cada nova situació.  També es localitza en aquesta zona el control i la gestió dels impulsos per tal de donar a les nostres emocions respostes y conductes socialment acceptades. Hi ha moltes altres coses com el càlcul i el llenguatge que es regulen en aquesta part del cervell. És important conèixer aquestes dades, per tal de poder ajustar millor la nostra conducta al desenvolupament de cada infant. Cal que pensem que aquesta part del cervell no comença a connectar-se amb les altres dues de manera activa fins al 6 anys i que del 6 als 12 és quan es produeixen les principals connexions, però que no és fins als 25 o 30 que finalitza la seva formació. Per tant no podem esperar que infants menors de 6 anys tinguin comportaments que no poden tenir biològicament parlant. També és interessant tenir en compte aquests aspectes per tal d’ajustar contingut escolar al desenvolupament real dels infants, com per exemple aprendre a llegir i a escriure. Per aprendre a llegir cal connectar 3 parts del nostre cervell, la que reconeix cares que ara haurà de reconèixer les lletres, la que connecta el símbol gràfic amb el so per tant la zona del llenguatge i la que atribueix significat a les paraules. Això els infants no estan biològicament preparats per fer-ho fins als 7 anys. Això no vol dir que hi hagi infants que ho puguin fer abans però iniciar de manera general l’aprenentatge de la lectura als 4 o 5 anys, només produirà frustració als infants que no podran aprendre-ho perquè el seu cervell encara no els hi ho permet. Més que voler que els infants facin coses per les que no estan preparats, conèixer com funciona el cervell d’un infant i com es va desenvolupant ens permet acompanyar-lo amb molta més qualitat. Seguint amb el mateix exemple, parlar molt amb els nostres fills, que els infants tinguin riquesa de llenguatge en el seu entorn, llegir-los llibres, els preparà millor per poder connectar significats quan estiguin preparats per aprendre a llegir. Entendre d’una manera lògica com funciona el cervell del nostre fills, ens pot ajudar molt en la criança. Sovint ens donarà pistes de com actuar si pensem quina és la part del cervell del nostre fill que està marcant les seves conductes, quan té gana o son no serviran de res les explicacions lògiques. També ens permetrà entendre que les seves conductes poden no ser lògiques des del nostre punt de vista d’adult amb un cervell completament format, però és que ells no tenen una altra possibilitat d’expressar-se perquè encara no ho pot fer. El coneixement i les dades objectives, aporta nous significats a aspectes que potser fins ara estaven tenyits per culpabilitzacions, desconfiances o matisos que no ens ajudaven a acompanyar als nostres fills i filles com el nostre instint ja ens deia i que ara la neurociència il·lumina amb informació. US animem a que continueu aprenent coses sobre el nostre cervell, que és el gran desconegut però que en canvi és el qui pilota les nostre vides.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →