LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada la paraula càstig, l’hauríem de canviar per conseqüència. Una altra de les accepcions de límit seria prohibició, que tampoc ens agrada. En realitat, si parlem de límits estaríem dient que no t’estic prohibint sinó acotant el teu radi d’acció, com si dibuixéssim un quadrat al terra que és l’espai destinat per a l’activitat. Un de les coses dels límits, és que hauria d’estar fonamentat. És a dir, que no t’hauria de dibuixar un quadrat més o menys gran segons em sembli, amb un criteri totalment aleatori, o perquè aquell dia estic de més o menys bon humor, sinó que cada dia, el dibuix hauria de ser similar, atenent a raons objectives i fonamentades, d’aquesta manera, quan els límits són coherents i constant són molt més fàcil d’assimilar, incorporar i acceptar.

Si l’infant traspassa el límit, parlarem de conseqüències. I, en concret, de les conseqüències naturals d’haver traspassat el límit. Això és, conseqüències derivades directament de l’acció de l’infant, amb la qual cosa, estem parlant de que les conseqüències són significatives i contextualitzades ja que responen directament de l’acció.

Així, per tant, quan diem que cal posar límits als infants i quina és la millor manera, cal que tinguem en compte que ha de ser de manera preventiva. Recordar i avisar que pot fer el que estigui fent mentre no faci mal a algú, a si mateix o alguna cosa o els límits que creiem oportuns segons cada situació.

Per què ens costa posar límits? Segurament hi ha moltes raons que ens fan que ens costi posar límits a les nostres criatures. Pot ser una necessitat d’acceptació, de confondre el límit amb autoritarisme, de no saber gestionar les conseqüències o les reaccions i emocions que comporta a l’infant, etc. Ens pots passar que confonem benestar emocional amb estar sempre contents, fent allò que volem. En aquest sentit, és important assenyalar que el benestar emocional dels nostres nens i nenes té a veure més amb aprendre a sentir i gestionar les diverses emocions que no pas en no sentir-les o negar-les. Un infant emocionalment sa, recorre les diverses emocions, les reconeix, les sent i les va modulant de manera gradual per tal d’anar adquirint un bon autocontrol sobre les mateixes. Si ens costa sostenir determinades emocions de les nostres criatures, també els estem limitant el seu aprenentatge cap a la gestió i autocontrol d’aquestes emocions. Insistim també en que no hi ha emocions negatives que cal evitar, sinó que són part de la nostra dimensió humana i, com a tal, cal que les vivim, les identifiquem i les gestionem. I, per a tot això, ens cal entrenament i aprenentatge i com a mares i pares hem de ser els que acompanyem i sostenim els nostres fills i filles.

Un altre element a tenir en compte és que, com a adults, també podem tenir dificultats per posar límits en la resta d’àrees de la nostra vida: amb la parella, en l’entorn laboral, etc. Si reconeixem que ens costa dir que no, que tendim a prioritzar la concòrdia defugint tota classe de conflictes o confrontacions per sobre de la nostra voluntat, criteri o límits propis, també és el que estem ensenyant als nostres infants i, posats en aquesta tessitura, segur que el que voldríem és que les nostres criatures siguin prou assertives per poder situar-se enfront del conflicte sense haver de negar la seva voluntat. Com sempre diem des d’aquesta columna, som exemple i hem de poder reconèixer les nostres limitacions per tal de treballar-les i oferir una educació plena i conscient als nostres fills i filles.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →

COSES QUE HEM APRÈS CONFINADES

Un cop passats els primers dies de confusió i nervis, vam passar per diferents estats d’ànim, cadascú els seus, segur que en moments força negatius, potser a dies o estones una mica amb sensació de muntanya russa. Un cop passat el confinament, volíem posar la òptica en tot allò de

Llegir més →